Els cotillons teatrals acomiaden un altre gran any per al sector a BCN

Els teatres de Barcelona han fet l’agost durant aquestes festes nadalenques, en les quals s’ha consolidat la tradició de celebrar el Cap d’Any amb els protagonistes dels espectacles. No només els teatres de gran aforament; també les sales de proximitat han registrat una bona entrada de públic. Tot apunta que el balanç final del 2025 constatarà un altre molt bon any per als teatres de la ciutat i es mantindrà la xifra rècord dels tres milions d’espectadors de l’any anterior. L’èxit d’aquest Nadal ajudarà.

Al Coliseum, Peyu i Albert Pla ho estan petant amb el seu descarat Hamlet. I al Lliure ja s’havien esgotat les localitats abans de les festes de Qui som?, una meravella de Baró d’Evel, i d’Ai! La misèria ens farà feliços, divertida distopia metateatral de Gabriel Calderón. Manifest Mangione de Carol López, també ha anat molt bé i ha atret el públic jove.

"El 2025 ha anat molt bé, amb una ocupació a les sales de proximitat propera al 70%", destaca la productora Marina Marcos, membre de l’equip que gestiona el Maldà. Allà, les icòniques Nadales de Josep Pedrals, Carles Pedragosa i Iban Beltran han tornat a tenir una gran resposta, igual que l’obra Observin aquests fills de puta, de la companyia Dúo Fàcil, a la cartellera fins l’1 de febrer, una farsa sobre la corrupció on apareix Florentino Pérez amb la qual van celebrar l’entrada del 2026. La Flyhard, la Beckett i el Heartbreak Hotel han estat també funcionant a bon ritme amb propostes molt diferents. El mateix que Honestedat al Teatre Akadèmia, un duel interpretatiu entre Miriam Iscla i Dafnis Balduz l’estrena del qual ha atret molta gent del sector. L’obra de Francesc Cuéllar mostra com una veterana actriu es nega a protagonitzar un nu clau en un film.

Més que raïm i cava

La Sala Versus Glòries, que té a la cartellera la seva última estrena, La torradora, una proposta creada mà a mà per Sergi Belbel i Roc Esquius, també es va omplir l’últim dia de l’any i va esgotar localitats tota la setmana després de Nadal. "Ha vingut molt públic nou", expliquen des de la sala. El dia 31 també van fer cotilló i a la festa, en línia amb l’obra, van sortejar entrades i una torradora entre els assistents.

Els espectacles de final d’any són molt més que una simple funció. Després de l’espectacle el públic menja els dotze grans de raïm al teatre i brinda amb tot l’equip. Cada companyia prepara una cosa diferent per a aquella nit. Aquest any, a El fantasma de la ópera el públic va aprofitar l’escena del carnaval de l’obra per posar-se l’antifaç daurat, a joc amb el gorro que es va repartir amb el cotilló. La vetllada va comptar amb música ballable i amb una actuació extra de Daniel Diges, vestit de gala, com la resta de la companyia teatral.

També els músics i tècnics van pujar a escena per brindar. La nit va acabar poc després de la una de la matinada amb una versió tecno d’El fantasma de la ópera.

La Cubana ho va celebrar en gran al Romea, amb un xou posterior de gairebé una hora i mitja que va rescatar, entre d’altres, Estrellita Verdiales, la protagonista de Cegada de amor aprofitant que Anna Barrachina forma part de l’equip de L’amor venia amb taxi, l’última proposta de la companyia. Aquesta creació no anirà de gira i només estarà a la cartellera fins al 15 de febrer. "La nit de Cap d’Any va ser apoteòsica", comenta Jordi Milán, director de La Cubana. No van faltar números musicals de Cómeme el coco, negro i d’altres espectacles anteriors. "Va ser una bogeria, molt festiva i amb molt confeti". Entre el públic hi havia espectadors que han seguit La Cubana des que va començar als anys 80, però també gent que els ha descobert després, alguns amb L’amor venia amb taxi. Tots es van posar les boes cabareteres i els barrets d’alegres colors per afegir-se a la festa. "Temia que pel tema que abordem [la resistència del teatre en català en la dictadura franquista] la gent més jove no sentiria gran interès, però no ha sigut així", assenyala el director, que ja pensa en el seu pròxim projecte: La cuisine de ma cousine.

Al Paral·lel, tant Tootsie com Germans de sang van ser una festa la nit del 31. Públic de diverses generacions va omplir els dos teatres i va acabar ballant a ritme de les cançons que van sonar. "La nit de Cap d’Any sempre és molt divertida", assenyala Ivan Labanda, que va exercir com a presentador juntament amb Diana Roig. El xou que van muntar després de les campanades va tenir una mica de tot, des de números espectaculars fins a humor. "És una nit especial però amb coses extres que fas com si estiguessis entre amics", diu l’intèrpret, que va cantar una divertida versió de la copla Y sin embargo te quiero. La nit va acabar a l’Apolo al ritme de Free from desire a càrrec de Ricky Mata. "Va ser una festa absoluta", recorda Labanda.

Notícies relacionades

El paper de la moda en la detenció de Maduro

La comunitat sorda, al centre

El Germans de sang també va estar molt animat, amb música i ball després del raïm. Allà també van treure partit dels seus protagonistes. Triquell va obrir foc amb Jugular i van sonar, entre d’altres Felixità, la canyera versió electropop que l’actor Roc Bernadí, membre del grup queer Svetlana, va fer del clàssic Felicità d’Al Bano i Romina Power. Per a Dani Anglès, director del Teatre Condal i d’aquest musical, l’any no podia començar millor. "A més –afegeix–, no és l’únic espectacle que tinc a la cartellera. El fil invisible, una producció per a públic familiar, també està triomfant i no només a Barcelona, també la versió castellana que s’està fent simultàniament a Madrid".

La Villarroel va tornar a sumar-se aquest any a la funció-cotilló amb el melodrama romàntic Göteborg, de Jordi Casanovas. "Feia 10 anys que no ho fèiem i va ser molt bonic acomiadar l’any amb aquest espectacle. La sala es va omplir", explica Tania Brenlle, directora de l’espai. També les T de Teatre van brindar aquell dia amb el públic que va omplir el Goya per passar una bona estona amb els girs de la comèdia Avui no ploraré.