Xabier Anduaga es llueix al Liceu

La polèmica que a principis de l’any passat va afectar el Liceu per concerts de dubtosa qualitat organitzats per una promotora externa que havia llogat la sala ha donat pas, ara, al primer Concert d’Any Nou del Gran Teatre. La vetllada havia de comptar amb dues veus espanyoles que s’han consagrat com a estrelles internacionals, assidus de les temporades del coliseu barceloní, la soprano Saioa Hernández i el tenor Xabier Anduaga. Però la madrilenya va cancel·lar en l’últim moment i, micròfon en mà, es va disculpar davant el públic adduint un refredat, evident en la seva veu; la van reemplaçar dues sopranos: Alexandra Zabala, del Cor liceista, i Laura Brasó, guanyadora del 41è Concurs de Cant de Logronyo.

La cita va comptar amb un conjunt simfònic conformat per músics de la Simfònica del Gran Teatre i de l’Orquestra del Teatre La Fenice de Venècia, un agermanament que remet a la complicitat entre els dos coliseus afectats per desastrosos incendis a finals del segle passat i feliçment reconstruïts. Malgrat l’absència del Cor del Liceu, que es va trobar a faltar, la col·laboració va redundar en un so empastat, ben guiada per la batuta del mestre Riccardo Frizza, un director que ha dirigit en repetides ocasions als dos teatres.

El programa, amb ajustos d’ordre i contingut per la baixa d’Hernández, era eminentment líric, però va apostar més per peces simfòniques –d’òperes de Rossini, Donizetti, Verdi, Bellini, Puccini i d’alguna opereta– que per intervencions dels cantants. Es van proposar, això sí, peces de lluïment per a Anduaga, que va arrencar amb una aclaparadora versió de l’ària dels nou Do de pit de La fille du régiment, que va deixar el públic entusiasmat, ovacionant-lo.

Després d’aquesta exhibició de facultats, en la qual el jove i consagrat tenor es va mostrar en la seva salsa, va continuar més tard amb una ostentació de dons canors, virtuosisme i passió dramàtica, tot això ratificat amb una insuperable No puede ser de la sarsuela La tabernera del puerto de Sorozábal. L’únic duo interpretat no era el més adequat per a la seva tessitura, l’emotiu O soave fanciulla de La Bohème, que el tenor basc va interpretar juntament amb Laura Brasó acomiadant la vetllada, i amb qui va cantar el brindis de La traviata com a propina.

Alexandra Zabala, per la seva banda, es va atrevir amb la difícil entrada de la Lady Macbeth verdiana, oferint un cant molt solvent, aguts ferms, greus sòlids i coloratura prou àgil. La nit va acabar amb la celebèrrima Marxa Radetzky: final de festa en el qual Frizza va comptar amb un públic entregat.

‘Concert d’Any Nou’

Notícies relacionades

Un estudi demostra que els romans ja buscaven or a la Cerdanya

Alta literatura de transistor

Gran Teatre del Liceu

4/1/2026