La vulnerabilitat com a arma

Tota la trajectòria en solitari de Ferran Palau té a veure amb un buidatge gradual d’ingredients i la recerca de l’essència de la cançó, i a Aniversari feliç es percep un pas més: ja no hi ha ni bateria, ni baix, sinó que la seva veu flueix sobre una capa gairebé ingràvida de guitarres, vents lleugers (flauta travessera, clarinet) i violoncel. El disc comença amb un avís: "I calaré foc a tantes coses...", que ell no veu com una advertència destructiva. "En realitat és una frase positiva, lluminosa", explica. "Expressa la voluntat de fer les coses d’una altra manera".

Aniversari feliç aterrarà a les plataformes el 24 de gener, si bé ja està disponible en físic, una decisió editorial (del segell Hidden Track, dirigit per la seva parella, Louise Samson, companya en el grup Anímic, avui en suspens), de la qual es desprèn un missatge. "Es tracta que la gent faci una escolta més conscient de la música. El vinil significa que escoltar la música que estimes no depengui d’una subscripció. Jo soc molt fan del cine i no puc confiar en les plataformes, perquè de sobte una pel·lícula que t’agrada desapareix sense cap mena d’explicació. I amb la música, igual", argumenta el músic de Collbató.

El dia 24 de gener és el seu aniversari, el 43è, una efemèride que no associa tant a la seva peripècia vital com a les absències que es fan notar en les dates simbòliques. "En aquest disc hi ha molta mort: ¿què passa quan és l’aniversari d’algú que ja no hi és?". A la portada hi ha un fantasma, "representació de la persona sense el cos, lligada a aquesta idea desfer-te de capes i arribar a l’essència".

En la seva decisió d’alleugerir les instrumentacions influeix un fet molt precís i de caràcter mèdic: l’evolució d’una malaltia degenerativa a l’oïda, l’otoesclerosi, que li van diagnosticar als 20 anys. "Vaig quedar sord d’una orella i he estat tots aquests anys fent música així. M’hi he acostumat. Però és una malaltia bilateral i, tard o d’hora, l’altra orella comença a veure’s afectada", explica. Després d’una operació recent de l’orella afectada, "que no va anar gaire bé", va recuperar una mica d’audició "a canvi de guanyar molt soroll", precisa. "Ara, el so fort em produeix moltes distorsions, i l’orella bona cada dia és més sensible. Per això, el metge em va dir que havia de començar a pensar a cuidar-me i, és clar, jo em vull dedicar a això tots els anys que pugui. Així que una decisió va ser prescindir de bateria, baix i elements que poguessin ser agressius per a la meva oïda", explica, i afegeix: "També sentia un impuls de passar la tisora a la meva música i deixar que es regenerés".

Aniversari feliç fa lliscar entre línies unes inquietuds de caràcter col·lectiu. "Als meus últims discos, les lletres eren molt etèries, de desconnectar i netejar el cap, i aquest el veig més connectat amb el context social i està ple de petits missatges encriptats", fa notar. "Per exemple Què tal parla de la hipernormalitat: quan el sistema és a punt de col·lapsar, però fem com si res. Estómac buit té a veure amb la precarietat, i Que no plogui tan fort la vaig escriure després de la dana de València", repassa. "Però no és cançó protesta ni explícita, i dona poder que qualsevol la interpreti a la seva manera. Jo no controlo gaire el que escric. No decideixo de què vull escriure. Em deixo portar", afegeix.

Notícies relacionades

Love of Lesbian anuncien una aturada després de 25 anys: «No és un adeu, però sí un ‘fins aviat’ de llarg alè»

El premi Aena de narrativa atorgarà un milió al guanyador

Tot i que sembli que hi ha teclats en algunes cançons, es tracta de la guitarra baríton, "amb molta rever", del seu cosí Jordi Matas. "És la maionesa perfecta perquè tot soni com una petita orquestra misteriosa". Sap de transformar una contrarietat en una oportunitat per créixer artísticament. "Quan vaig descobrir Nick Drake i la seva història m’hi vaig veure reflectit i vaig entendre que podies ser vulnerable i girar la truita i fer música des d’allà, i que la gent hi empatitzés", cavil·la. "He fet de la vulnerabilitat el meu escut i la meva arma".

Malgrat el delicat i singular de la seva proposta, té on mostrar-la: estrenarà l’àlbum el 30 de gener a l’Auditori i l’esperen en festivals com l’Strenes i el Vida. "Jo no adaptaré la meva música als escenaris. Al contrari, he d’intentar que amb la meva música els formats canviïn. Cada vegada és més complicat, però estem lluitant. Gràcies a la gent que intenta canviar les coses, l’art no es queda congelat, estàtic".