Les claus del teatre del 2026, de clàssics a Palestina

Aquest 2026 es presenta interessant, tot i que és difícil fer prediccions sobre espectacles perquè molts espectacles estan en fase de preparació. A banda d’aniversaris, de la tornada de clàssics i d’adaptacions d’èxits editorials recents de la literatura catalana, destaca un augment de la presència internacional. Més habitual que en altres temps, la presència de figures internacionals a la cartellera també hauria de donar fruits. Si bé el gener comença amb la mala notícia del tancament de la sala Periferia Cimarronas, altres espais com la nova Gènesi del Grup Focus comencen les obres per ampliar la capacitat d’un ecosistema en expansió. La previsió és tornar a superar el rècord d’espectadors a Barcelona, però, a banda de les xifres, el pols artístic el marcaran algunes d’aquestes fites.

L’ANY DELS ANIVERSARIS

No serà pas un any qualsevol: tindrem un eclipsi a l’estiu i els astres s’han alineat també perquè el Teatre Lliure i el Festival Grec facin 50 anys, uns quants menys el TNC, que en celebrarà 30. Entre setembre i desembre el Lliure anuncia una gran celebració, mentre que el Grec promet una edició estival especial amb plats forts de pes, com el nou espectacle d’Angélica Liddell Seppuku. El funeral de Mishima. Per acabar-ho d’adobar, el Festival d’Avinyó arriba a l’edició número 80, una bona excusa per a una escapada teatral per la Provença.

ANTÍGONA, A LA PALESTRA

Coincidiran dues mirades diferents per a una mateixa reflexió clàssica: el xoc entre el poder i l’individu. El TNC estrenarà Èdip & Antígona (abril), obra dirigida per Carlota Subirós, una lectura de gran format que integra el cicle tràgic complet de Sòfocles. Per la seva banda, el Teatre Lliure presenta Contra Antígona (maig), un muntatge d’Andrea Jiménez (Casting Lear) i de Victoria Szpunberg que reutilitza el mite per interrogar la política del present. I és que Antígona continua trobant-se en el centre del debat escènic 25 segles després.

NARRATIVA A ESCENA

Una creadora en tan bona forma com Victoria Szpunberg també és al darrere de Permagel, adaptació escènica d’una de les novel·les de més èxit de la literatura catalana recent. El muntatge, una de les primeres produccions de l’Espai Texas, trasllada al teatre el monòleg descarnat d’Eva Baltasar, amb l’actriu Maria Rodríguez Soto com a protagonista. Una excepció al poc freqüent diàleg entre la narrativa actual i l’escena, cosa que ja d’entrada justifica l’interès del muntatge. A partir del 8 d’abril.

CUNILLÉ ‘SUPERSTAR’

La dramatúrgia de Lluïsa Cunillé també transita un estat de gràcia i projecció. Als seus muntatges recents –Boira i Compto cada passa meva sobre la terra– ara s’hi afegeix Dinamarca. La Sala Beckett estrenarà el text amb direcció d’Albert Arribas, un creador que en les seves aproximacions anteriors a Cunillé ha introduït una lectura més iconoclàstica i desacomplexada de la coneguda poètica de la sostracció de l’autora. Imma Colomer i Pere Arquillué en seran els protagonistes a partir del 15 de maig vinent.

RISC OPERÍSTIC

Segons la versió oficial, la parella havia trencat relacions artístiques en l’espectacle anterior, aquella joia autoficcional que era De Nao Albet i Marcel Borràs. Per sort, al teatre tot és mentida i ara el duo materialitza la seva amenaça de crear una òpera. Els estunmen promet un format líric amb música original de Fernando Velázquez i llibret d’Albet i Borràs, un espectacle que reflexiona sobre la figura de l’heroi a través dels especialistes del cine d’acció. Testosterona i cant líric al Lliure a partir del 15 d’abril.

COMÈDIA ATÒMICA

Després de treure la llengua a Shakespeare en la seva Trilogia del lament, Jordi Oriol prepara L’últim àtom. Es tracta d’una tragicomèdia que insisteix en la seva obsessió central: el llenguatge. Promet "una història de nombres explicada amb lletres", un relat que combina el col·lapse científic amb un drama familiar travessat per la pèrdua de la paraula. Aquesta nova dosi de jocs verbals arriba al Teatre Goya al maig, amb un repartiment de luxe: Clara Segura, Joan Carreras, Paula Malia i Carles Pedragosa.

EL CIRC DEULTRADRETA

Un altre dels col·lectius més potents emergits les últimes temporades presentarà espectacle el 2026. Després de la reposició recent de De l’amistat, el Teatre Lliure estrenarà el 23 de gener Riure caníbal, la nova creació de Las Huecas. Concebuda com una distopia satírica, l’acció transcorre a l’avantsala d’una convenció de líders d’ultradreta europea i fa servir l’humor com una eina entre la crítica i l’alerta política. Així mateix, la còmica Judit Martín s’afegeix a la troupe per a l’ocasió.

VEUS ENASCENSIÓ

Entre les veus internacionals destaca el nom de Lucy Kirkwood. L’autora britànica desplegarà la seva esmolada escriptura per partida doble: Els fills a La Villarroel (febrer) i El firmament al TNC (maig), dos textos sobrela justícia, el poder i la responsabilitat generacional. En l’àmbit de les direccions europees, Séverine Chavrier torna al TNC amb l’adaptació de Faulkner Absalon, Absalon! (març), i Tiago Rodrigues torna al Lliure amb La distance (gener), paisatge sobre un futur apocalíptic, un tema que sembla que està de moda.

PALESTINA DE PROXIMITAT

La denúncia del genocidi palestí tindrà el seu epicentre al Heartbreak Hotel. Del 19 de març al 26 d’abril, la sala de Badal acull, amb la direcció d’Àlex Rigola, Retorn a Haifa, adaptació de la novel·la de Ghassan Kanafani sobre l’ocupació israeliana. Aquesta estrena es complementa amb dos recitals de poesia protagonitzats per Àlex Brendemühl (12 d’abril) i per Paula Blanco (19 d’abril). El Heartbreak, a més, tancarà la temporada amb una producció XXL de 10 intèrprets que s’estrenarà durant el pròxim Festival Grec.

Notícies relacionades

Llegeixi un avançament de 'La segona vida de Ginebra Vern', d’Agnès Marquès

L’Orfeó Català fa història a Los Angeles amb Dudamel i una inspirada ‘Missa solemnis’

QUE LA MÚSICA NO PARI

Algunes de les obres més importants de la temporada continuaran a la cartellera encara durant unes quantes setmanes més, sobretot els grans musicals. L’amor venia amb taxi, de La Cubana, continuarà al Romea fins al febrer, a l’espera que puguin prorrogar o tornar aviat: l’espectacle s’ho val. Germans de sang també continuarà al Teatre Condal com a mínim fins al febrer, mentre que Ànima, el gran musical que ha saltat del TNC al Tívoli, es mantindrà a la cartellera com a mínim fins a l’abril. El millor senyal d’èxit és simplement continuar aixecant el teló.