L’any que van revelar les tragèdies

Durant dècades els seus noms van omplir portades amb unes vides aparentment perfectes. Però també van pagar per viure sota el focus mediàtic un judici constant d’unes relacions sentimentals que en realitat amagaven violència i maltractament. Aquest 2025, les grans reines de la premsa del cor han trencat el seu silenci: Mar Flores, Bárbara Rey, Isabel Preysler i Antonia Dell’Atte han parlat, a través de memòries i entrevistes, per explicar la seva versió.

Mar Flores explica en les seves meòries, titulades Mar en calma, com la seva vida va canviar radicalment després de ser elegida Rostre dels 90 per la revista Elle, quan es va mudar a París i va aconseguir èxit com a model internacional, treballant amb prestigiosos dissenyadors i marques. No obstant, aquesta fama també la va convertir en objectiu constant de la premsa del cor, que, des d’una mirada masclista, va explotar i va jutjar la seva vida privada. En el llibre, Flores denuncia la violència mediàtica i el tracte injust que va patir llavors per ser dona, jove i famosa. "Els 90 van ser molt durs per mi. Ser dona, mediàtica, jove, guapa, atrevida, lliure i soltera era gairebé una condemna a cadena perpètua que et sotmetia quasi de per vida a ser objectiu de les crítiques més ferotges. Avui dia es faria una lectura molt més justa i feminista de tot allò, però llavors no va ser així", comparteix.

També relata episodis especialment durs, com el maltractament que va patir durant el seu matrimoni amb Carlo Costanzia di Costigliole i que segrestés el seu fill, així com la falta de credibilitat que va trobar en la justícia per ser famosa. "La realitat llavors era que la paraula de les dones valia poc o gens si no anava acompanyada de la d’un senyor al costat", lamenta. Aborda les seves relacions posteriors i com la premsa la va convertir en una femme fatale, mentre els homes implicats en sortien indemnes. Un dels moments més traumàtics va ser el 1999 amb la publicació d’unes imatges íntimes que la van portar a un intent de suïcidi i a ingressar a l’uvi. "La bola de neu es va fer més i més gran fins a ser imparable, i va resultar quasi mortal per mi", recorda.

Memòries d’una exvedet

En les memòries Yo, Bárbara, l’exvedet de Totana revela detalls de la seva relació amb el rei Joan Carles i del seu matrimoni amb el domador Ángel Cristo. Rey relata per primera vegada amb detall la seva relació amb l’emèrit, que va començar quan ella tenia 27 anys i que va estar marcada per les trobades secretes. "Vaig rebre trucades seves des que tenia 27 anys. Me les deixava guardades al contestador. Sempre les vaig esborrar, el vaig tractar amb gran respecte. Fins i tot li vaig aconsellar que no digués certes coses. Mai vaig tenir la intenció de fer-li res que fos en contra seu", relata.

El llibre també aborda el seu matrimoni amb el domador Ángel Cristo, una etapa marcada pel maltractament físic, psicològic i sexual. "L’Ángel em va forçar amb violència i, mentre abusava de mi, m’escopia i m’apuntava amb una pistola al cap. Quan va acabar, em vaig aixecar trontollant i em vaig dirigir al bany, abatuda, menyspreada, humiliada. Ell es va quedar assegut amb el revòlver mentre em llançava una allau d’insults: que no valia una merda, que no tenia on anar…". I segueix: "En aquell temps hi va haver més violacions. Em sentia incapaç de reaccionar. No cridava, no em defensava. El meu cos simplement no responia, com si no fos meu, com si no em pertanyés".

"El primer cop, embarassada"

Mediaset va acomiadar Alessandro Lecquio com a tertulià dels seus programes després d’una entrevista a El País en què Antonia Dell’Atte va relatar alguns episodis de maltractament viscuts durant la seva relació. "La primera puntada de peu que em va donar Lequio, estant embarassada, va ser al tornar de la lluna de mel", va confessar la model. "Em deia que destruiria el meu nas perquè no fos guapa", va explicar. També alguns episodis de manipulació i maltractament psicològic: "Ens en vam anar a viure a Torí amb la seva família i jo no podia contactar amb la meva ni amb les meves amigues. Em va obligar a deixar de treballar i estava tancada a casa. Se n’anava a treballar, tornava i em deia: ‘Et controlo, avui has sortit amb el nen i he vist que miraves a altres homes’".

Dell’Atte explica que va poder fugir de la relació quan va descobrir la infidelitat de Lecquio amb Ana Obregón. "Li vaig dir que agafés les seves coses i marxés i em va dir que no, que esperés que se li passés el sobreescalfament. No, ¿quin sobreescalfament? Els tres anys que jo vaig viure a l’infern, que no podia ni moure’m, amenaçada. Vaig buscar un advocat i vaig demanar la separació. El 8 de març de 1991 se n’havia anat i s’havia emportat moltes coses. Ho vaig decidir, me’n vaig anar a denunciar. Vaig canviar el pany", va relatar. La model també va explicar que va guardar unes cartes en què el comte confessava el maltractament, en les quals es llegia: "Voldria que no hagués passat mai més, que la nostra relació fos verge i no plena de bufetades i amenaces. No obstant ha tornat a passar".

"Em vaig oblidar de mi"

Notícies relacionades

El debut de Nézet-Séguin

La ‘revolta’ literària de l’olivater

Isabel Preysler repassa les seves relacions amb homes poderosos en les memòries Mi verdadera historia. Diu que amb Julio Iglesias es va anul·lar a si mateixa per encaixar en l’ideal de dona que ell esperava, i va quedar relegada per la fama i l’èxit del cantant. "Per complaure’l, em vaig oblidar de mi i em vaig convertir en el seu ideal de dona. El vaig trobar encantador, ple de vida, un senyor supersimpàtic", va revelar a El hormiguero, on també va recordar que es va casar amb ell embarassada. "Jo no volia casar-me precipitadament, era com una desgràcia", va revelar, tot i que va reconèixer que "el Julio es va portar com un senyor" quan l’hi va dir.

Sobre el seu matrimoni amb Miguel Boyer, Preysler revela especialment la seva gelosia descontrolada, que derivava en escenes públiques i l’obligava a demanar disculpes a tercers. "Li vaig pregar que acudís al psiquiatre per tractar la seva gelosia, però només hi va anar una vegada". A El hormiguero va assegurar que el seu amor "va ser imparable, molt dolorós, però no va ser possible parar-lo, va passar". La part dedicada a Mario Vargas Llosa serveix per desmentir versions. A través de cartes manuscrites de l’escriptor, la socialité mostra que ell estava profundament enamorat i que va ser ella qui va decidir posar fi a la relació, farta de les seves anades i vingudes.