Obregón i la sobrexposició

En aquests dinars i sopars de Nadal en què ja semblava que no quedaven temes nous per discutir, Ana Obregón ha tornat a asseure’s a la taula sense que ningú l’hi convidi. La seva última portada a la revista ¡Hola! ha aconseguit una cosa gairebé històrica. Deixar sense paraules fins i tot el cunyat més pesat de la família. No tant per ella, que fa més de 40 anys que està instal·lada còmodament en l’exposició pública, com per la imatge en què apareix. Es fotografia amb la seva filla-neta mentre al voltant suren els noms de Jeffrey Epstein i Alessandro Lequio. Una barreja impossible. La imatge d’una nena dolça i innocent col·locada al costat de dos homes vinculats a l’abús i la violència. Tot en el mateix pla. Tot enrevessat.

El cas Epstein és gravíssim i exigeix context, cura i responsabilitat. Sostenir una menor mentre sobrevola el tema de la violència sexual no és ingenu ni neutre. Situa aquesta nena dins d’un relat que no li correspon i normalitza una cosa profundament incòmoda: barrejar menors amb temes que pertanyen exclusivament al món adult. A això s’hi suma el tema d’Alessandro Lequio. Fa dècades que Antonia Dell’Atte explica els maltractaments que va patir durant la relació que hi va tenir. L’Ana, quan l’hi pregunten, respon que "l’Alessandro va ser un gran pare per a l’Aless" i remarca com està d’implicat en la fundació. Com si una cosa tingués a veure amb l’altra.

Notícies relacionades

Brillant estrena de la cantata ‘La Nadalenca’

Un amor secret als Encants

Ana Obregón ha protagonitzat portades com a actriu, com a icona sexual, com a mare, com a dona destrossada per la mort del seu fill. Sempre ha triat explicar la seva vida en públic. El problema és que ara ja no explica només la seva. El març d’aquest mateix any va assegurar que a partir del 2026 no tornaria a fotografiar-se amb la seva filla-neta en revistes ni a exposar-la públicament. Com si la protecció d’una menor es pogués posar en pausa. Com si el mal hi entengués de calendaris. La mateixa cançó de sempre. Les ganes de focus pesen més que el compromís. I crida molt l’atenció si recordem que va ser la mateixa Obregón, juntament amb altres famoses, qui va lluitar perquè els fills de personatges públics apareguessin pixelats als mitjans. Va defensar el dret dels menors a la intimitat. Sabia perfectament el que implica créixer sota la mirada constant.

Per això no deixem d’al·lucinar que ara exposi sense filtres una nena que no pot decidir. La llei orgànica de protecció jurídica del menor és clara. L’interès del menor ha de prevaler sempre, fins i tot davant el dolor, el dol o la necessitat d’explicar una història. Els nens tenen dret a la intimitat, a la seva pròpia imatge i a un desenvolupament emocional lliure de càrregues alienes.