Serrat i Núria Espert reben la Medalla d’Or de la Generalitat

Una mascletà de reconeixements que, un bon dia rere l’altre, amenitzen un retir la mar d’entretingut. El març del 2023, va caure l’Honoris Causa de la Universitat de Barcelona, un any després va arribar el premi Princesa d’Astúries de les Arts per "la transcendència universal de la seva obra i el seu compromís cívic" i ara, a les portes del seu 82è aniversari, la Medalla d’Or de la Generalitat, condecoració major que el cantautor barceloní comparteix aquest any amb l’actriu i dramaturga Núria Espert. I viceversa, és clar.

"Molt estimada"

"Rebre aquesta medalla i fer-ho al mateix temps que la meva estimada Núria Espert, a qui respecto molt i admiro encara més, és una cosa molt emotiva", va celebrar Serrat després de recollir la distinció de mans del president de la Generalitat, Salvador Illa. Espert, que no va poder ser present a la cerimònia, va enviar un missatge d’agraïment gravat i la seva neta, l’actriu i directora d’escena Bárbara Lluch, a recollir la medalla. "Quan la vegi demà passat li explicaré la bellesa d’aquest acte i que és molt estimada", va informar la també actriu des de l’escenari.

Agermanats en la rellevància cultural i la mestria artística, Joan Manuel Serrat i Núria Espert representen, va destacar Illa, "el compromís amb la llibertat i la democràcia". També, o sobretot, els "valors de la millor Catalunya". "En un món cada vegada més globalitzat i amb una tendència creixent a la uniformització, el vostre exemple ens mostra que es pot fer cultura des de la veritat, des d’una obra que ens faci més crítics, sensibles i conscients del món en què vivim", va elogiar el president català. Menció especial, agraïment explícit inclòs, al notable acompliment de tots dos com a imponents ponts creatius i idiomàtics. "És un orgull que hàgiu promogut la fraternitat amb la resta d’Espanya. Això que alguns s’entossudeixen a enfrontar, la nostra riquesa lingüística i cultural, vosaltres l’enfortiu", va emfatitzar Illa.

"Fer cançons i cantar-les"

Serrat, que es va acomiadar agafant el micròfon per cantar una vegada més, qui sap si l’última ja, aquesta oda a la seva infantesa barcelonina que és El meu carrer, va aprofitar el marc institucional per reivindicar els seus orígens i evocar la insòlita carrera d’aquell noi que anava per pèrit agrònom i va acabar fent història amb una guitarra entre les mans. Ja ho saben: cançons d’amor, versos de poetes i aquesta Mediterráneo que un músic de carrer tocava a mitja tarda a un pas de la catedral. "He dedicat la meva vida a fer cançons i cantar-les. No em podia imaginar que tants anys després em trobaria en una situació tan complicada i gratificant com aquesta", va dir.

Notícies relacionades

La 39a FIL de Guadalajara bat rècords històrics de participació amb Barcelona com a ciutat convidada

El Museu Picasso bat rècords d’assistència

La complicació, se suposa, venia del costat de l’emoció, del record. "És meravellós sentir-se obrer i pertànyer a una classe que avança i fa avançar un país. Jo era l’esperança d’una família que somiava que el seu fill incrementés el seu nivell humà i social. El que menys podien esperar era que decidís dedicar-me a un món tan complex com el de les activitats artístiques", va evocar el cantautor, a qui Raimon Obiols havia presentat com a "símbol d’aquesta Catalunya que es fa i es refà". Alguna cosa d’això deu saber també Núria Espert, de qui la seva neta va dir haver après "l’amor incondicional, la passió i el sacrifici. L’he vist actuar amb els ossos trencats, a 40 de febre i dos dies després de la mort del meu avi. Des que soc petita ha fet virtuosismes per fer-me feliç. De la meva àvia vaig aprendre que mai és tard per aprendre", va explicar.

Abans dels parlaments i de l’entrega de les medalles, Joan Albert Amargós va inaugurar l’acte interpretant al piano Cançó de matinada; Àngels Gonyalons va llegir un (molt oportú) fragment de Medea, un dels papers clau en la carrera d’Espert; i Mario Gas va glossar l’enlluernadora carrera d’Espert, una "joveneta de 90 anys" que va començar gairebé per casualitat al Teatre Romea i es va convertir en un autèntic fenomen, la gran actriu tràgica catalana i espanyola. "No és només una gran actriu; és una actriu icònica", va matisar el també director de La isla del aire, muntatge amb què Espert ha volgut posar fi a més de set dècades de carrera.