BCN acollirà la primera exposició de Charlotte Perriand

La Fundació Miró dedicarà la primera gran exposició antològica espanyola a Charlotte Perriand a l’octubre per tancar el seu 50 aniversari coincidint que l’any que ve se celebra la Capitalitat de l’Arquitectura de Barcelona. Estreta col·laboradora de Le Corbusier, gran amiga de Josep Lluís Sert i de Joan Miró, Perriand va ser una de les primeres dones, juntament amb Eileen Gray, a dedicar-se professionalment a l’arquitectura quan aquesta disciplina era un món exclusivament reservat per als homes.

"Aquí no brodem coixins" és, segons la llegenda més estesa, el que li va etzibar Le Corbusier quan una jove Perriand es va presentar al seu estudi per aprendre i treballar amb ell el 1927. Va acabar convertint-se en una de les seves principals ajudantes durant més d’una dècada. El seu estil minimalista i racional va brillar de manera especial en el mobiliari: les seves cadires amb estructura d’acer tubular cromat i la seva chaise longue basculant són dues de les fites més destacades de la seva carrera, tot i que no pas les úniques.

Arxiu personal

La Segona Guerra Mundial va separar els camins de Perriand, afí als postulats comunistes, i Le Corbusier, més aviat al contrari. L’arquitecta va aconseguir fugir dels nazis tot just dos dies abans de la invasió de París i després d’un viatge al Japó epifànic es va instal·lar diversos anys a Indoxina, on acabaria formant una família. Va dissenyar una icona arquitectònica com és el resort d’esquí de Les Arcs, amb 425 km de pistes davant el Mont Blanc i els interiors de la Unité d’Habitation de Marseille, temple de peregrinació encara avui per als milers de fans de Corbu.

L’exposició aprofundirà en el seu període a l’Atelier Le Corbusier, en els seus encàrrecs per al Govern francès i en la seva relació amb Sert i els arquitectes i artistes catalans vinculats al Pavelló de la República. També mostrarà, per primer cop, documents i peces procedents del seu arxiu personal que revelen la intensitat d’aquestes complicitats, i també la "seva contribució a una concepció de l’arquitectura més ubicada i humana", segons la Fundació Miró.

Debat cultural

Notícies relacionades

L’àlbum en directe ressuscita com a eco de gires globals

Daniel Anglès dirigeix una versió actualitzada de ‘Germans de sang’

La Fundació ha volgut convertir l’arquitectura en l’"eix vertebrador" de la seva programació del 2026, un any que coincideix amb Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura i amb la segona part de la celebració del 50 aniversari de la Fundació. L’objectiu és "situar l’arquitectura, entesa no solament com a edifici o estil, sinó com a forma de vida, d’organització del territori i d’imaginació de futur" en el centre del debat cultural.

Al llarg del 2026, la ciutat organitzarà un gran programa d’activitats relacionades amb l’arquitectura i l’urbanisme en col·laboració amb entitats de prestigi com ara és el cas de la Unesco.