El consum de televisió infantil s’enfonsa i es trasllada a l’estríming

Cap canal infantil de la TV convencional ha superat l’1% de quota de pantalla durant aquest 2025

La caiguda no implica un menor interès dels menors en aquest tipus de continguts, sinó un canvi d’hàbits, segons els experts

Mic

Mic / Tv3

7
Es llegeix en minuts
Alba Giraldo
Alba Giraldo

Redactora

ver +

La relació dels nens i nenes amb la televisió ha canviat per complet en tot just 15 anys, des del naixement de les primeres plataformes d’estríming. Cap canal infantil de la televisió lineal ha superat l’1% de quota de pantalla durant aquest 2025 (un 0,5% per a SX3 –l’antic Super3–, un 0,6% per a Clan i un 1% per a Boing), però la realitat és que aquesta caiguda del consum a la televisió lineal no implica un menor interès dels menors en aquests continguts, sinó un canvi d’hàbits. De fet, l’audiovisual infantil no deixa de créixer en altres pantalles. "Els nens són un reflex dels adults. Com ara poden tenir accés a les plataformes, ja no decideixen veure el que fan a la tele, sinó que ells mateixos elegeixen continguts específics", assenyala Agnès Brossa, psicòloga d’infància i adolescència.

En total a Catalunya, l’any 2010, Clan TV va sumar 258.000 espectadors únics de mitjana diària, a la franja de 4 a 12 anys, mentre que el SX3 en va anotar 160.000. Per la seva banda, el 2015, la cadena Boing, ja consolidada després de començar a emetre en obert el setembre del 2010, va sumar 164.000 espectadors únics; Clan TV, 197.000, i el SX3, un total de 134.000. L’any 2020, la baixada d’audiència va començar a ser més visible en termes d’audiència, amb 131.000 espectadors per a Boing, 138.000 per a Clan TV i 55.000 per al SX3.

Fins a arribar a aquest 2025, quan les audiències dels canals infantils s’han desplomat: Boing ha sumat 60.000 espectadors; Clan TV, 38.000, i el SX3/33, un total de 33.000. "Els nens no han deixat de consumir audiovisual, però han canviat els patrons de comportament", explica Joan M. Corbella, professor de la Facultat de Comunicació de la UPF. "Actualment, les opcions són enormes i, la televisió lineal, que obliga a ser dependents d’un horari d’emissió, és ja l’última opció quan tenen tantes propostes audiovisuals", valora.

Èxit de 3Cat

En continguts concrets del SX3 a la televisió lineal, segons dades facilitades per Barlovento, Titó, un dels continguts estrella del SX3, ha comptat amb una mitjana de 3.000 espectadors únics diaris aquest any, en un total de 395 emissions, i una quota de pantalla del 7,8% a la franja de 4 a 12 anys. La patrulla peluda, amb una quota del 9,9%, és la gran triomfadora de la televisió tradicional, amb una mitjana de 3.000 espectadors diaris en les seves 1.356 emissions. El Mic, amb 642 emissions, ha anotat un 6,3% de share i uns 2.000 espectadors únics diaris, mentre que One Piece en les seves 300 emissions, ha tingut una quota del 0,9% i uns 1.000 espectadors.

No obstant això, les visualitzacions d’aquests mateixos continguts s’han disparat a la plataforma d’estríming. Titó ha acumulat un total de 3.674.000 reproduccions aquest 2025 a 3Cat i l’entorn digital del SX3 –sense sumar els milers de reproduccions dels seus episodis a YouTube- La Patrulla Peluda ha sumat 2.850.000 reproduccions Mic ha congregat 1.720.000 reproduccions i One Piece ha ascendit fins a les 1.200.000 reproduccions, segons dades facilitades per 3Cat.

"Els nens i les nenes han deixat de consumir la televisió tradicional perquè la seva manera de relacionar-se des del punt de vista d’oci és molt diferent de les generacions anteriors", explica Mercedes Bermejo, psicòloga infantil i directora de l’editorial Sentir, especialitzada en psicologia i contes. Els més petits busquen ara "un tipus de plataformes que els ofereixin aquesta gratificació immediata, aquest control i aquest scroll infinit amb el dit, que són elements que encaixen amb la seva manera d’explorar el món", assegura.

Una nova manera de consumir continguts que és present en la majoria de llars, que han migrat de la televisió tradicional a l’estríming. "Tot ha canviat, estem en la societat del jo, més egocentrista, individualista i personalitzada, i del ja perquè ha de ser immediat, exprés i sense anuncis", explica la psicòloga. "Sembla que tot ha de ser ràpid, directe –comenta, per la seva banda, Corbella–, que pugui consumir-se en poca estona, perquè la seva capacitat d’atenció és limitada i en poc temps passaran a un altre focus d’atenció. Això condiciona els continguts que es fan, ja que les plataformes (i les televisions) busquen mantenir els nens en els seus perímetres".

Més capacitat de decisió

Aquests nous hàbits tenen beneficis per al desenvolupament dels nens, com el poder d’elecció dels continguts d’acord amb els interessos personals, que afavoreix a la capacitat de decisió, el criteri i l’autonomia, o la possibilitat d’escollir formats adaptats a cada edat, "sempre amb la supervisió dels adults", remarca Bermejo. Però també alguns desavantatges, com la menor diversificació dels continguts, "que abans ens arribaven per casualitat a través de la televisió, sense elegir-los", cap a una focalització en produccions més concretes, que poden fer caure als nens en la repetició. "Són la generació dopamina, dominats per l’algoritme, i això crea una dificultat d’autoregulació", diu.

És per això que és important que "l’adult aprengui a proposar, promoure la varietat i fomentar la diversitat", incideix la psicòloga. "Si ho deixem en mans de l’algoritme, un nen pot estar mesos consumint el mateix sense adonar-se’n i sense control, perquè no té aquesta capacitat d’autoregulació, perquè la seva escorça prefrontal no s’ha desenvolupat", afegeix. "No adquireixen aquesta maduresa de gestionar la varietat, conèixer coses noves i l’estimulació cerebral d’obrir-se a un altre tipus de continguts", detalla Bermejo. No obstant, Brossa recorda que, de manera controlada i en els inicis del seu desenvolupament, els nens solen caure en la repetició. "Si hi ha una pel·lícula que els ha agradat, voldran veure-la 10 vegades més, i no passa res, perquè amb això també treballen la memòria, les emocions i l’anàlisi", especifica.

Des del seu naixement fa dos anys, 3Cat ha apostat per continguts infantils d’èxit internacional, com La patrulla peluda, Pokémon Viatges i One Piece, coneguts per tots, "amb la voluntat que es converteixin en referents en llengua catalana", explica Cristian Trepat, responsable de l’àrea de continguts, programació i cultura de 3Cat. "El que busquem és que el català sigui la llengua lúdica dels nens quan juguin i, per tant, tenir aquests referents audiovisuals ens permet traspassar de la pantalla a la realitat", reivindica.

La plataforma també crea un imaginari propi amb continguts nascuts en la corporació per potenciar aquesta connexió més enllà de les pantalles. Per exemple, com anuncia Trepat, Titó tindrà un canal temàtic propi en 3Cat aquest Nadal, un tió solidari amb Catalunya Ràdio –el 24 de desembre a Girona-, i els seus personatges són protagonistes de contes i ninots. Altres grans exemples són el Mic, que l’any passat va estrenar espectacle i durant aquestes festes ha tornat amb MAC MEC MIC al SAT! San Andreu Teatre, i els Beta, que estan a punt d’estrenar més episodis de Proyecto Beta i nova cançó, i actuaran a la Fira de Nadal de Santa Coloma de Gramenet.

Continguts educatius

Notícies relacionades

L’ús de pantalles en nens no està recomanat fins als sis anys, segons l’Associació Espanyola de Pediatria i, a partir d’aquesta edat, s’ha d’introduir a poc a poc, amb un màxim de mitja hora al dia, i amb continguts pedagògics. "Que sigui una activitat i no una companyia", remarca Bermejo. En aquest sentit, 3Cat va crear el maig del 2024 el SuperCampus, una plataforma educativa, aposta de 3Cat i del Departament d’Educació i Formació Professional, amb materials complementaris als estudis de Primària i ESO, que acumula més de sis milions de reproduccions en els seus més de mil continguts disponibles, segons dades de 3Cat. L’objectiu és que els nens i nenes puguin complementar la seva formació amb material audiovisual en un entorn segur, impulsant la llengua catalana i l’aranesa, i amb subtítols per atendre la diversitat funcional dels alumnes que ho necessitin.

"Si busques un contingut adequat per als teus fills, també els pot anar bé i ser beneficiós en algun moment", afirma Brossa. Ara bé, segons la psicòloga, l’audiovisual pot tenir altres possibilitats: "Tampoc hem de buscar només que les pantalles tinguin un paper educatiu, poden tenir simplement un paper de relat, de viure emocions, de distracció o regulació de la rutina, perquè es relacionen amb un moment concret del dia", comenta. Una idea que sosté Corbella: "Els nens volen passar l’estona, satisfer curiositat, aprendre coses o adquirir habilitats. Probablement això no ha canviat gaire al llarg de les generacions; el que sí que ha canviat és que ara la major part d’aquestes experiències passen primer per les pantalles, amb molta oferta i opcions per triar en cada moment".