La imatge d’un govern

No puc parar de mirar el reportatge fotogràfic amb el qual la revista Vanity Fair il·lustra una extensa i polèmica entrevista amb la cap de gabinet de Trump, Susie Wiles, amb motiu del primer any del segon mandat del magnat republicà. Tot i que la publicació ja avisa que es tracta d’«un retrat del poder i el perill» de les figures que encapçalen l’equip de confiança del president dels EUA, les fotos de Christopher Anderson no poden ser més explícites. La més impactant de totes és el primeríssim primer pla de la secretària de premsa de la Casa Blanca. La foto de Karoline Leavitt (de només 28 anys) mostra totes les seves imperfeccions facials, incloent-hi les punxades als llavis per recautxutar-se la boca segons l’estètica que dicta Mar-a-Lago per a les dones.

Notícies relacionades

Canvi de paradigma en el futbol femení

Estopa i Chenoa presentaran les Campanades a RTVE

Alguns agraeixen a Anderson la seva tasca social per despullar amb les seves fotos els lacais de Trump. Però qui conegui el treball del fotògraf apreciarà que no ha disparat amb ressentiment. Si bé Wiles s’ha queixat de l’entrevista al considerar-la «deshonestament falsa» per recollir algunes de les seves declaracions com la que «Trump té una personalitat d’alcohòlic», no va dir res de les fotos que la mostren amb cara d’ensurt (ulls ben oberts). «Intento traspassar la imatge que la política pretén projectar i arribar a una cosa més veritable», es va defensar Anderson sobre les poc afavoridores (realistes) imatges.

Tampoc podrien dir actualment els protagonistes del reportatge fotogràfic que no sabessin qui els estava immortalitzant... Quan Anderson va començar a disparar, J. D. Vance li va preguntar: «¿Aquesta és la part en la qual dius que tots som malvats?». No obstant, més que pervers, al vicepresident l’ha captat preocupat (amb les celles arrufades) i davant d’una paret com si l’haguessin d’afusellar, sense temps ni per cordar-se l’americana. Vance va fer broma dient que li donaria 100 dòlars per cada persona que fes quedar fatal en comparació amb ell; «1.000 dòlars si és Marco». La foto de Marco Rubio s’assembla a les ecografies dermatològiques en què et mostren els danys del sol a la pell.