Doble ofrena

Aquest àlbum Jofre Bardagí interpreta Serrat, vol. 1, i la seva segona part, que veurà la llum a l’abril, acumulen capes d’experiència i memòria afectiva: és l’ofrena que aquest músic barceloní ret alhora al seu pare, el mestre Josep Maria Bardagí (1950-2001), i a l’artista al qual aquest va dedicar una bona part de la seva carrera professional, Joan Manuel Serrat. "Jo vaig néixer enmig de les gires que feien. Muntaven bressols a l’interior de les fundes de les guitarres per a la Maria, per a la Candela i per a mi", explicava Jofre Bardagí, rialler i emocionat, ahir en el club de Paral·lel 62, en la presentació d’aquest projecte, conversa conduïda per Judit Llimós, directora artística del Guitar BCN, festival que acollirà la posada en escena a la mateixa sala el 13 de maig vinent.

El primer volum compta amb el mateix Serrat, que aporta la seva veu a Una mujer desnuda y en lo oscuro, adaptació de Mario Benedetti original de l’àlbum El sur también existe (1985), on s’ha recuperat una pista de guitarra de Josep Maria Bardagí gravada en una maqueta inèdita. Col·laboren també en l’àlbum Ana Belén, Andreu Buenafuente i Litus (en la revisió de Malson per entregues), així com Santi Balmes, cantant de Love of Lesbian, que s’atreveix amb Temps era temps. "El Santi em va dir que és difícil cantar Serrat, i és veritat: l’harmonia, el ritme... Però Serrat, com Messi, ho ha fet sempre fàcil", va explicar Jofre Bardagí, per a qui l’olimp té alguns titulars clars: "Dylan, Springsteen, Serrat, Radiohead... i algun més".

Carta blanca

Títol i portada de l’àlbum (per ara digital, a l’abril sortirà una versió física amb els dos volums), al·ludeixen a un disc que Jofre Bardagí va prendre com a font inspiradora, el que va gravar el seu pare Bardagí interpreta Serrat, el 1998. El tractament sonor de les cançons aporta enfocaments renovats, certes maneres pop, en les quals ha jugat un paper el seu productor, Juanma Latorre, guitarrista-teclista de Vetusta Morla. "Estava molt ocupat, però em va dir: ‘Si t’esperes un any ho faré’", revela Jofre, a qui Serrat li va donar carta blanca per fer amb les seves cançons el que estimés oportú. "No m’he posat en res", va remarcar el retirat cantautor.

Es tracta del quart àlbum en solitari de Jofre Bardagí i entre les cançons adaptades en el primer volum hi ha clàssics com Cançó de matinada, Para la libertad o Mediterráneo. En el segon recuperarà un tema que el 1996 va gravar amb el seu grup Glaucs, Menuda, així com Paraules d’amor, Hoy puede ser un gran día o Es caprichoso el azar.

Notícies relacionades

Daniel Anglès dirigeix una versió actualitzada de ‘Germans de sang’ molt ben acompanyat

Eltex digitalitza la instal·lació de projectes solars

Josep Maria Bardagí va treballar amb Serrat com a músic (guitarra, però també instruments com el llaüt i la cítara) i com a arranjador, molt intensament en l’àlbum Res no és mesquí (1977) i en el seu successor 1978. "Com a arranjador era extraordinari, i com a músic tenia una gran versatilitat", va remarcar. "I com a dibuixant, i com a pensador... Era un ésser humà desbordant. Alguns van haver d’aguantar les seves impertinències, però eren sempre divertides, perquè no callava davant ningú".

En la posada en escena d’aquest doble àlbum, que recalarà a Madrid, a la sala Galileo Galilei (22 de maig), Jofre Bardagí comptarà amb un quintet integrat pel teclista Edu Martínez (Sidonie, Zahara), el bateria Àlex Tenas (ex Jarabe de Palo), i dos còmplices habituals, el guitarrista Àlex Reixach i el baixista Joaquím Xicoira, així com la violinista Ana Fernández. A Paral·lel 62 hi haurà alguns convidats especials. "¿Tindré bolo el 13 de maig?", li va preguntar amb sorna Serrat. Tot apunta que sí.