Daniel Anglès dirigeix una versió actualitzada de ‘Germans de sang’ molt ben acompanyat

Tot l’equip, amb 18 intèrprets i 6 músics en escena, aprofita aquests dies per consolidar el seu treball de cara a l’estrena capitanejats per Daniel Anglès, director d’escena; Andreu Gallen, director musical que ha refrescat la partitura donant-li un toc més actual amb permís del creador de l’obra, i Ariadna Peya, coreògrafa que va treballar amb Anglès a ‘La nit de Dagoll Dagom’ al Teatre Grec. No és fàcil cantar, interpretar i retenir tots els moviments d’un gran grup, però les hores dedicades a la preparació de l’espectacle abans i després de vacances han donat els seus fruits.

Comptar amb una actriu tan completa com Mariona Castillo en el rol de Sra. Johnstone era condició imprescindible per llançar-se a l’aventura d’actualitzar aquest musical, perquè els que el van veure fa 30 anys puguin reviure el que van sentir, amb una proposta molt diferent. A aquells que no saben ni de què va l’obra es tracta de seduir-los amb una proposta fresca i vibrant, amb una posada en escena en què les cançons potencien la trama i les coreografies la doten de més dinamisme i profunditat. «Tenim una companyia molt poderosa que ha treballat molt per donar al màxim no només amb la interpretació sinó amb el cant i el ball», comenta Anglès.

Hi ha intèrprets que venen del musical com Castillo i Roc Bernadí (Eddie). D’altres com Albert Salazar (Mickey, germà bessó d’Eddie), Tai Fati (Linda, la noia de qui s’enamoren tots dos), solen treballar amb teatre de text. Ells tenen rols amb menys cançons, però en el seu debut en el gènere canten una mica. «Ho fan molt bé. Seran una gran sorpresa», vaticina Anglès. Completen el repartiment Lucía Torres i Toni Vinyals com a Sra. Lyons i Sr. Lyons, els pares adoptius d’Eddie, i Cisco Cruz com a Sammy, germà gran dels bessons. Completen el repartiment un elenc molt polivalent format per Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Meritxell València i Aran Vázquez.

Dos germans i un destí

A ‘Germans de sang’ el desenllaç tràgic de la història es coneix des del principi. El narrador, interpretat per Triquell, és l’encarregat d’enllaçar els diferents moments d’aquesta història sobre dos germans bessons que van ser separats després de néixer. La mare amb una situació econòmica complicada va entregar l’Eddie, un dels dos nadons, a una família benestant que no podia tenir fills. El pacte era no revelar mai el secret i els nois creixen sense saber que són germans. Però malgrat els esforços per impedir que s’ajuntin, tots dos es converteixen en amics inseparables i s’acaben enamorant de la mateixa noia.

«La pregunta que planteja l’obra és eterna: ¿la nostra vida és fruit del destí o del lloc i de les condicions de la família en què naixem?», comenta Anglès. Les coreografies d’Ariadna Peya ajuden a traslladar a escena l’intangible a través de moviments i gestos que transmeten idees i sensacions. «La coreografia mai havia sigut gaire protagonista en aquest musical, però el treball de l’Ari permet oferir alguna cosa més». La seva missió ha sigut aconseguir que tot flueixi i que les escenes més teatrals connectin amb les més musicals i mogudes amb naturalitat. El seu treball també ha consistit a reflectir la pressió que envolta els personatges, «que les idees entorn del destí i de les premonicions siguin presents».

«A l’estiu, quan vam començar a treballar amb tot l’equip els vaig dir a l’Albert i al Roc que l’objectiu és que el públic s’enamori dels dos germans. Crec que ho hem aconseguit», afirma Anglès, que és director artístic del Condal, ‘coach’ en el programa ‘Eufòria’ i expert en musicals. Entre els seus últims treballs figuren ‘Golfus de Roma’, de Stephen Sondheim, amb una original proposta circense, i el premiat espectacle familiar ‘El fil invisible’, que aquest Nadal és a la cartellera al Goya.

Entre contenidors

A ‘Germans de sang’ l’escenografia juga amb la idea d’un moll amb contenidors que amaguen alguna sorpresa. «L’escenografia evoca el món urbà, postindustrial i de classe treballadora. Vivim la funció des del lloc on neixen els dos germans. Utilitzem alguns recursos per mostrar la família rica, però apel·lo a la imaginació de l’espectador. A diferència del món audiovisual l’espectador de teatre ha de completar els espais projectant la seva imaginació». Per al director l’escenografia, creada per Alessio Meloni, té alguna cosa d’instal·lació artística i a més permet transmetre una idea d’«atemporalitat». És un espai «que transmet duresa, que et fa pensar en una cosa rude, però que alhora transmet molta poesia». Els molls estan plens de misteris i secrets, com les famílies.

Notícies relacionades

Barcelona es prepara per a un Nadal ple de musicals

Doble ofrena

La partitura és la mateixa del 1983 i les cançons també, però sonen molts més actuals i modernes. Andreu Gallén les ha polit i posat al dia. També s’ha encarregat de tot l’‘under score’, la banda sonora que sona de fons i que reforça els diàlegs dels actors. «És una feina molt delicada i tècnicament difícil perquè hi participa molta gent i cal quadrar molts detalls. Treballem amb un material molt sensible i fràgil. Tot ha de ser molt de veritat. Aquesta obra no permet obviar els detalls».

La seva versió té poc a veure amb les que s’han vist fins ara. «A escala formal és molt diferent i el punt de vista del qual partim, també. Si ens va semblar un musical modern quan es va estrenar a Barcelona per primera vegada, ara hem fet els canvis necessaris per connectar amb el públic del segle XXI».