El sector editorial preveu un rècord de 1.250 milions de facturació

El Gremi d’Editors de Catalunya critica a l’administració pública la posada en marxa d’un model obert d’AI "alimentat amb continguts il·legals i sense demanar permís als autors".

El sector editorial preveu un rècord de 1.250 milions de facturació
3
Es llegeix en minuts
David Morán
David Morán

Periodista

Especialista en literatura, art i cultura pop.

ver +

El sector editorial segueix en ratxa i tornarà a coronar l’any amb xifres de rècord. En concret, i segons va apuntar ahir el president del Gremi d’Editors de Catalunya, Patrici Tixis, s’espera que el 2025 es tanqui amb una facturació de gairebé 1.250 milions d’euros, un 4% més que l’any passat. En el desglossament de xifres, 320 d’aquests milions correspondrien a llibre d’interès general venut a Catalunya, mentre que les vendes del llibre en català se situarien al voltant dels 100 milions d’euros.

La campanya nadalenca, va recordar Tixis, serà determinant per arrodonir la temporada però, si res es torça, el sector del llibre continuarà esgotant aquesta tendència alcista que es va repetint des de fa sis anys i que acumula un creixement del 39% des del 2019. "El creixement aquest any és més moderat, però és que a la resta d’Europa ja s’ha estancat", va remarcar Tixis. L’excepció ibèrica, va afegir, continua marcant tendència i situant Espanya i Portugal "en xifres rècord".

"Continuem sent l’element que està en la conversa social: es continua llegint molt i això es nota quan la gent va a les llibreries", va celebrar el president del Gremi d’Editors hores abans d’una Nit de l’Edició marcada per l’entrega del premi Atlàntida a l’assagista Gregorio Luri i pel reconeixement als traductors Eduardo Moga i Arnau Barios, i a les editorials Laertes, Amaníaco Ediciones i Pujol & Amadó. Per commemorar el 40è aniversari de la seva gran trobada anual, els editors també van homenatjar la dotzena d’editorials de més de 100 anys que hi ha a Catalunya, categoria en la qual entren des de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, fundada el 1499, fins a Editorial Barcino, de 1924.

Lectors joves

En el seu discurs, s’esperava que Luri glossés el llibre com una de les grans fites de la humanitat, un invent a l’altura de la roda i el foc, i les xifres no fan més que donar-li la raó: el llibre en paper, va dir Tixis, continua sent el gran motor del sector i representa el 94% de les vendes. En el detall, segueix pesant, i molt, l’ímpetu amb què els joves han tornat a acostar-se a la lectura. "Veníem d’unes èpoques en què dèiem que la gent jove no llegia, però ara la literatura juvenil creix un 15% i en els tres últims anys ha duplicat pràcticament les xifres", va detallar Tixis.

Els joves, a més, creen tendència i gràcies a les xarxes socials, els selfies i el culte a les edicions amb cantells fumats han convertit una cosa aparentment solitària com la lectura en "un plaer compartit". De retruc, per si no n’hi hagués prou, es rejoveneix la piràmide d’edat dels lectors, creix la ficció de l’ordre d’un 13% i guanya presència la literatura fantàstica i romàntica. També el còmic torna a alçar el vol després d’un parell d’anys estancat, creix l’audiollibre i, per contra, toca sostre el llibre de butxaca i la no-ficció.

Notícies relacionades

Entre les tendències que deixa el 2025, destaca també un canvi de paradigma en l llibre digital associat a la irrupció de les grans plataformes d’IA generativa i a la caiguda d’un 20% del trànsit d’internet: part de trànsit vinculat als llibres s’ha perdut, el que implica una caiguda del 3% de les vendes a través de comerç electrònic i un lleuger benefici per a les llibreries.

De l’àmbit digital sorgeix també una de les grans amenaces i preocupacions d’un sector que fa mesos que denuncia la utilització de biblioteques pirates i continguts il·legals per entrenar sistemes d’IA generativa. L’Associació d’autors i editors de llibres, revistes, diaris i partitures (CEDRE), va recordar Tixis, parla de més de 40.000 autors piratejats, però encara més greu és que l’administració pública hagi posat en marxa el sistema ALIA, un model obert d’AI, "alimentat amb continguts il·legals i sense demanar permís als autors".