L’últim adeu a Robe

"Hem viscut un moment únic". El comentari d’una parella sortint del palau de congressos de Plasència exemplifica el que es va viure ahir a la capital del Jerte durant el comiat de Robe Iniesta, un dels titans del rock en espanyol i líder d’Extremoduro, mort dimecres passat a Bilbao als 63 anys. Les previsions es van complir, amb milers de persones a les quals tant els va fer esperar en una cua de diversos quilòmetres per acomiadar-se de qui ha marcat la seva vida. Els sentiments estaven a flor de pell i, per això, més d’un no va poder evitar les llàgrimes, mentre d’altres hi van deixar la gola cantant els seus temes. Tots van sortir de l’auditori del palau emocionats per haver viscut una experiència que, deien ells mateixos, no oblidarien.

A les 10.10, es van obrir els accessos i, a les dues del migdia, la cua vorejava tot el perímetre del complex. Famílies amb nadons, nens, dones, homes, adults, jubilats i fins i tot gossos, arribats de diversos punts d’Espanya, van recórrer pacientment la distància que els separava de l’imponent palau de congressos, en el qual va fer dos concerts amb un ple absolut.

El seu racó

Una vegada ascendida la rampa d’entrada, i ja dins de l’auditori, les butaques de més a la vora de l’escenari les van ocupar durant el dia familiars i la gent de l’entorn del cantant i la seva família. No hi va faltar la seva dona –en una altra estança allunyada de les càmeres– i els seus fills, a més de músics amics de l’artista, que van donar el condol a la família en la intimitat.

Ja al costat de l’escenari, els seus seguidors van poder escriure missatges en diversos llibres de condolences repartits per dues taules. Mentrestant, una amiga de la família va pintar en directe quadros de Robe i, en un altre costat, el seu racó, com una mena d’altar, amb un bagul de viatge dels seus concerts i, a sobre, les cendres del cantant, el seu tradicional fulard groc i la funda oberta de la guitarra. Al voltant, flors, dibuixos, corones i un quadre amb les portades de Deltoya i Mayéutica.

Robe havia tornat a casa i així ho van cantar els seus músics, Los Robe, que, cap a quarts de tres de la tarda, van interpretar en directe sobre l’escenari el tema Home again (De nou a casa), de l’artista britànic Michael Kiwanuka. Va ser un dels moments més emocionants de la jornada, però sens dubte el més espectacular es va viure quan el seu amic el poeta Manolo Chinato (Manuel Muñoz Sánchez), les lletres del qual va fer servir en algunes de les seves cançons, es va posar davant el micròfon i, amb els músics tocant darrere seu, va declamar la lletra de la cançó Ama, ama, ama y ensancha el alma. Un moment únic per a un dia únic dedicat a un artista únic i irrepetible. El primer de la cua va ser l’Iván, de Béjar, que va arribar dissabte, a les dotze de la nit, va aparcar i va passar la nit dins el vehicle "sense dormir, sentint Extremoduro". Per a l’Iván, Robe "ho és tot i ho serà sempre: poeta, filòsof, músic, tot en un. Ho té tot".

"Autèntic i únic"

El Pablo va arribar de Lezo, a Guipúscoa. Fa uns 45 anys que escolta Robe i, "per desgràcia", va voler ser present en l’acte de comiat. El Pablo va definir l’artista com a "peculiar, un personatge autèntic, únic". Els que hi van anar a dir-li l’últim adeu van parlar del músic en present, no en passat, perquè Robe "és", no "era".

Notícies relacionades

El teatre del futur mira al passat

‘Los domingos’ i ‘Anatomía de un instante’, triomfen en els Premis Forqué

Adrián Romero va viatjar des de València amb el seu pare. Té només 18 anys, però destaca que s’havia de ser a Plasència per acomiadar-se de "l’últim filòsof i humanista que quedava a Espanya". "Quan se’ns en vagi Sabina, ens haurem quedat sense música de veritat".

Va dir que Robe l’ha acompanyat durant tota l’adolescència. "El vaig descobrir en la pandèmia i totes les etapes de la meva vida han sigut un àlbum de Robe, tant d’Extremoduro com en solitari".