Judith Colell estrena ‘Frontera’, sobre jueus que fugien dels nazis

"El film és un encàrrec", explica la directora. El projecte "em va arribar a través de Marta Ramírez, de la companyia Coming Soon Films, amb qui havia fet Elisa K quan ella estava a Oberón. Al principi vaig pensar que no m’encaixava, però la història em va semblar molt interessant". "La desconeixia per complet", assumeix Colell, que veu un clar paral·lelisme amb situacions que tenim actualment: "Crec que aquesta pel·lícula dialoga amb el present, l’actitud que tenim davant les persones que fugen de la guerra, de la gana".

La configuració del poble tan aïllat i dels seus habitants té també alguna cosa de western. "La veritat és que vaig voler sortir de la meva zona de confort i fer una pel·lícula amb molts gèneres, personatges i situacions", esgrimeix Colell. El punt de partida del guió va sorgir de les experiències explicades pel fill d’un duaner que havia ajudat a creuar a jueus per la frontera. Era un guió inicialment pensat per a la televisió, però la directora va voler conferir-li un tractament més cinematogràfic, més dens i fosc.

Documentació

"Vam treballar molt en la documentació, però després hi ha coses que funcionen en cine d’una altra manera i millor, tot i que hagis de prendre llicències amb la història real", argumenta la directora. "Amb la reescriptura que vam fer ens centrem més en la gent del poble". Frontera és una radiografia d’aquesta comunitat davant una situació que molts no saben com afrontar. "És un mirall del que passa avui amb la gent refugiada. Manel, el personatge que interpreta Miki Esparbé, ha de prendre partit, si no aquestes persones moriran. M’interessaven molt els personatges ambigus, els que miren cap a un altre costat en situacions així."

La cineasta assenyala que potser en aquesta localitat aïllada la postguerra fos una miqueta més amable que en els espais urbans, però el mateix aïllament del poble fa també que tot sigui més claustrofòbic. Qualsevol veí pot ser una amenaça. El guió transcorria a la Vall d’Aran, però el film finalment s’ha rodat al Pallars Sobirá, uns paratges que Colell coneix bé perquè hi estiuejava. "La gent que és d’aquí diu que això és el Far West, les muntanyes són molt altes, no veus l’horitzó". La part de la duana s’ha recreat en el Montseny.

Notícies relacionades

El teatre del futur mira al passat

‘Los domingos’ i ‘Anatomía de un instante’, triomfen en els Premis Forqué

Sobre el repartiment, Colell tenia claríssim que Esparbé havia de fer el paper principal. L’actor ja havia treballat amb la productora de la pel·lícula en Les distàncies, d’Elena Trapé. També tenia ganes de rodar amb les dues actrius protagonistes que representen pols oposats, Maria Rodríguez Soto i Bruna Cusí, així com amb Asier Etxeandia, que encarna l’oficial franquista, i Jordi Sánchez, l’alcalde del poble. "A Jordi volia proposar-li una cosa diferent al que fa habitualment, un personatge amb un passat més fosc. Té actituds miserables, però ho podem entendre per tot el que ha passat".

Frontera no és una pel·lícula de tons blancs o negres. Potser els únics veritablement malvats siguin els nazis, tot i que Colell va voler fugir des del principi de la representació del nazi histriònic. El militar és també un personatge desencisat, tot i que feixista de tota la vida. No deixa de ser una pel·lícula sobre la supervivència en temps d’incertesa absoluta. Finalment, la directora ens explica una anècdota que clarifica una mica la gamma de matisos davant les postures ideològiques que proposa la seva pel·lícula: "Hi va haver una senyora molt amiga de Carmen Polo, franquista però que no simpatitzava amb els nazis, que va ajudar molta gent d’origen jueu. Els disfressava de monges i cures per travessar la frontera de Galícia a Portugal i embarcar-se cap als EUA i altres punts d’Europa".