Assassinats a la Barcelona de Gaudí

La ficció adapta la primera novel·la de la saga literària sobre l’inspector dels Mossos Milo Malart escrita per Aro Sáinz de la Maza, El verdugo de Gaudí. "Totes les trames del llibre estan més o menys en la sèrie, tot i que ha calgut fer una tasca de condensació i transformació d’algunes coses", apunta Jorge Torregrossa, el creador, director i guionista (al costat dels també escriptors Carlos López i Clara Esparrach).

El showrunner (que ha dirigit sèries com El cuerpo en llamas, Intimidad, Fariña i Hache) va tenir clar el potencial audiovisual de la novel·la quan Verónica Fernández, cap de contingut de Netflix Espanya, li va proposar que la llegís. "Tenia un personatge fascinant molt ben construït, Milo Malart, amb un conflicte interior i moltes xacres emocionals i una trama addictiva de resolució d’uns crims. A més a més, la presència de Barcelona em semblava un atractiu per explotar, tant visualment com narrativament", diu.

Perquè la sèrie treu molt profit dels edificis modernistes de Gaudí. El primer, la Pedrera, on apareix el cadàver calcinat d’un empresari, un cas que assignen a l’inspector dels Mossos Milo Malart (Férriz), que havia sigut suspès del cos per insubordinació, i a la subinspectora de la Policia Rebeca Garrido (Echegui), que formaran equip en la investigació.

"Al principi no s’entenen perquè són una mica com la nit i el dia i treballen de manera completament diferent. Ella és hipercerebral i ell, hiperemocional. Però van adonant-se que, en el fons, comparteixen una soledat, una tristesa i uns traumes, i això els porta a crear un vincle molt fort", avança el director sobre els protagonistes.

Cada un dels sis capítols de la sèrie porta el títol d’una obra de Gaudí, "tot i que algunes no eren a la novel·la", adverteix Torregrossa. "Però volíem que tingués aquesta coherència", explica el creador de Ciudad de sombras, que recalca "l’aventura" que ha representat rodar una ficció com aquesta en espais tan turístics.

"A la Pedrera, per exemple, ens vam haver d’emmotllar a un edifici que està obert 16 hores al dia, amb una afluència de gent molt gran", remarca. "De fet, al principi ens van dir que no hi podíem rodar. Després, però, van entendre què volíem fer, els va agradar i ens ho van posar fàcil", assenyala Torregrossa.

El dia a dia d’un monument tan emblemàtic, però, no ho va fer senzill. "Va ser complicat i vam haver de fer molts trucs, com treballar de nit perquè semblés de dia", recorda sobre un rodatge que es va desenvolupar en més de 70 localitzacions. També van optar per combinar el castellà i el català: "Em semblava que era la fórmula més adequada perquè fos realista, perquè és el que passa a Barcelona", assenyala el director.

Però Ciudad de sombras no es queda només en un recorregut visual per la capital catalana, sinó que la trama també aborda la mateixa transformació de la ciutat i les contrapartides que comporta el progrés. "D’aquí va sorgir la idea d’enriquir el text amb imatges d’arxiu perquè es veiés l’evolució de Barcelona des de principis del segle XX. Hi ha des d’imatges dels primers registres cinematogràfics dels carrers fins a fites històriques com la construcció d’edificis famosos com la Sagrada Família, però també hi surt el Macba", apunta.

Lectura crítica

La sèrie, de fet, fa una lectura crítica de com sovint s’oblida que les ciutats han de ser, abans que res, per als seus habitants. "Em fa l’efecte que també és un homenatge a Barcelona i els barcelonins. Perquè el Milo té una visió molt social, molt a favor dels desfavorits", diu Torregrossa, que reconeix com va ser de "generós" l’escriptor Aro Sáinz de la Maza a l’hora de confiar en la seva visió per portar a la pantalla la seva novel·la.

"En la nostra primera reunió va dir una cosa que jo he utilitzat una mica com a principi rector de l’adaptació: que l’únic que no li agradaria que canviéssim era l’essència de la personalitat del Milo. I així ha sigut, perquè em semblava que era un dels punts forts de la novel·la", afirma el showrunner, que en canvi sí que va decidir donar un pes més important en la sèrie al personatge de Verónica Echegui.

Notícies relacionades

Premi a l’estratègia estètica

Sting encapçala el primer avanç del festival Les Nits Occident del 2026

"En el llibre és una subinspectora júnior dels Mossos, però vam pensar que al Milo li havíem de donar una companya amb una altura dramàtica i també actoral", destaca. "Vam crear un personatge que venia de fora, d’un altre cos, d’una altra ciutat, que està sola i que és molt diferent d’ell", afegeix.

"És un personatge que va desgranant de mica en mica les capes que porta, a qui li veus a través dels ulls les coses que li passen i a qui acabes entenent gràcies a l’enorme talent i personalitat que tenia Verónica Echegui", afirma, emocionat, Torregrossa.