James Cameron: "Menysprear l’ecologisme com a notícia falsa és molt convenient per als tirans"

Sens dubte, en bona part, perquè és la més fosca de totes les entregues d’Avatar fins a la data. Parla sobre el dol, la pèrdua i el trauma, i sobre la dificultat de trencar el cicle d’odi i violència causats per aquest patiment. El seu relat planteja la possibilitat d’un suïcidi adolescent, i mostra un dels personatges més volguts de la saga adoptant actituds definitivament racistes. Sí, hi ha molt en joc amb Fuego y ceniza.

Vostè va escriure el guió de la pel·lícula fa més d’una dècada. ¿Creu que el pas del temps l’ha transformat d’alguna manera?

Crec que ara és encara més rellevant que llavors. Parla de la nostra responsabilitat envers la nostra família i la nostra comunitat, i per tant connecta estretament amb problemes fonamentals que la gent pateix avui arreu del món. Dit d’una altra manera, parla de refugiats i immigrants i altres persones víctimes d’odi i intolerància, com els deportats als Estats Units. Res d’això és nou, és clar; la història de la humanitat sempre s’ha basat en la conquesta i la marginalització de l’altre. En qualsevol cas, actualment l’empatia sembla haver desaparegut gairebé per complet. La tolerància i la solidaritat s’han convertit en una cosa gairebé subversiva. I la nostra obsessió per dominar ens ha empès també a atacar sistemàticament el planeta, malgrat l’evidència que fer-ho ens condueix al desastre.

Avatar fa més de 15 anys que adverteix sobre això.

La idea central de la saga és que, o acabem amb els nostres hàbits contra el planeta, o aquests acabaran amb nosaltres. Hem d’obligar els polítics que prenguin mesures al respecte en lloc de servir només els interessos del capitalisme, i hem de conscienciar-nos sobre la necessitat de canviar certs patrons de comportament. Avatar és una pregària, un cant a l’esperança en la capacitat de l’ésser humà per evolucionar espiritualment en direcció al tipus de relació amb el natural que teníem quan érem precivilitzats. Tenim molt a aprendre d’aquestes comunitats indígenes que sotmetem i aniquilem.

En lloc d’això, el president Donald Trump aprova lleis que neguen el canvi climàtic i afavoreixen la pol·lució, i Elon Musk es mostra obsessionat per conquerir Mart...

No fa falta ser un geni per comprendre que menysprear l’ecologisme anomenant-lo notícia falsa o fake news és molt convenient per als tirans. A mesura que l’impacte del canvi climàtic s’agreugi, més gent serà desplaçada i això donarà encara més ales als règims racistes i autoritaris. I, òbviament, si destruïm la Terra hem de buscar un altre lloc que conquerir i destruir.

Quan va rodar Avatar: el sentido del agua enmig de la pandèmia, va mostrar la seva preocupació per l’auge de les plataformes d’estríming. ¿Quant el preocupa ara el de la intel·ligència artificial ?

Fa més de 30 anys jo vaig fundar la primera empresa d’efectes visuals totalment digitals, Digital Domain, i Avatar em va servir per impulsar totes aquestes novetats amb rapidesa. I des del principi vaig donar exemple de com posar els avenços tecnològics al servei de l’art i la narració. Però ara Hollywood mira d’utilitzar la tecnologia per reemplaçar l’art. La IA amenaça de substituir els escriptors, els directors, els actors, i per això és moralment aberrant. A través d’IA no es crea res, només es reciclen idees prèvies. Serveix per crear imatges gracioses, acudits d’un sol ús, però pretendre que supleixi visions noves i úniques aportades per l’art és un error terrible. El seu ús necessita urgentment començar a ser regulat a través de codis ètics molt clars.

S’ha mostrat molt contrari a la compra de la companyia Warner Bros. Discovery per part de Netflix. ¿Per què?

Perquè soscava dècades de tradició cinematogràfica construïda al voltant de l’experiència comunitària que aporten les sales de cine, i que segons el meu parer és l’única legítima. La pandèmia va ser una veritable amenaça existencial per al cine, i durant un temps jo vaig sentir que l’estríming anava a vampiritzar tot el que havia creat. Des d’aleshores, les audiències de les sales no han fet més que decréixer, i per a mi això és una tragèdia. El cine només és cine si permet a l’espectador abandonar-se per complet i deixar-se transportar a un altre lloc, un altre temps i un altre món.

¿Hi haurà quarta i cinquena entregues d’Avatar? En els últims dies s’ha mostrat cautelós al parlar-ne.

No ho sé. Tinc molts altres projectes interessants que em provoquen molta emoció i que, malgrat això, m’he vist obligat a deixar de banda mentre treballava a Avatar durant els últims 20 anys. Qualsevol artista necessita una mica de varietat en la seva dieta. D’altra banda, mai posaria deixar la continuïtat d’aquesta saga en mans d’una altra persona, perquè segur que la farien malbé.

Notícies relacionades

L’últim tità del rock espanyol

El Festival de Jazz de BCN encara el 60è aniversari amb un trienni de celebracions

Quan J.R.R. Tolkien va entrar a la Terra Mitjana, ja mai en va sortir. ¿I acaba passant-li el mateix a vostè amb el planeta Pandora?

No ho veuria com una maledicció, la veritat. No hi ha res del que vull dir que no pugui dir-se des de l’univers Avatar. Però a més de les pel·lícules m’interessen altres coses, com explorar els oceans o pintar, i vull tornar a sentir el goig que dedicar-me a elles em proporcionava. Veurem en un futur.