Els reptes de la Barcelona literària

El primer seleccionat no trobarà tamborets folrats de vellut a la barra del Boccacio ni animats aquelarres gauchedivinescos en boites i reservats, sinó una ciutat fracturada i profundament desigual amb una novel·lística que s’enfronta al compromís de narrar els llums i les ombres de la Barcelona del segle XXI.

Ja ho va dir Eduardo Mendoza el cap de setmana passat durant la inauguració del Saló Literari Carlos Fuentes: "He llegit en algun lloc que aquí es venia a parlar del present i el futur, no del passat, i hi estic d’acord. Voldria que això fos la inauguració però també la clausura d’una història que ja va passar i que ara comenci el present i el futur de Barcelona". Dit i fet, mitja dotzena d’escriptors de la delegació barcelonina a la FIL recullen el guant de l’autor de Sin noticias de Gurb i reflexionen sobre la ciutat que haurien de reflectir llibres i novel·les i com hauria de ser la Barcelona literària a partir d’ara.

"Barcelona, com a monstre literari del futur, ha de ser excessiva, rica i plena de coses estranyes. Plena de monstres, fades, dimonis i diferències. Que res tingui a veure amb res i s’acabi formant una novel·lística de ciutat completament carnavalesca. No sabria dir quina imatge projectem com a literatura de ciutat, és molt difícil saber com et percep algú en el seu cap, però crec que aquí hem vingut, sobretot, a rebre; a descobrir per on va la poesia mexicana i fer amics".

"S’ha d’escriure la Barcelona de la gentrificació i de la turistificació i la Barcelona de l’escassetat d’habitatge i la lluita per poder mantenir-se. I crec que ja ho estan fent molts escriptors com Eduard Olesti, Paulina Flores, Arià Paco o Fer Rivas. La Barcelona del boom va tenir sentit en el seu moment i molts d’aquests escriptors han reflectit molt bé la ciutat del seu temps, però també és normal que els autors que escriuen ara des de generacions més joves reflecteixin el temps que els correspon, i Barcelona és molt diferent. No és gloriosa, ni entusiasta ni optimista, però sí que és vibrant i interessant".

"Els autors que escrivim en català tenim la generositat d’incloure el relat de la Barcelona castellanoparlant, i no sé si això passa igual en l’altre costat. Diria i juraria que no. Dit això amb tota la meva admiració cap a uns autors que escriuen en castellà, però crec que no s’està plasmant aquesta realitat; estem cedint un espai que no sé si se’ns retorna. Tampoc sé si cal fer una gran novel·la de Barcelona, perquè és copiar un model, el francès, que és una cosa que no necessitem. Precisament la gràcia de Barcelona és que tots els barris són diferents, és un trencadís de tot tipus de literatures, i totes poden explicar la ciutat".

"Hi ha dos pols que semblen oposats però que no ho són: hem d’explicar Barcelona posant el focus en la memòria històrica que no ha sigut prou explicada, i això vol dir la història de les dones i la història de la classe treballadora, però també cal explicar la Barcelona de la turistificació i la precarietat juvenil i fins i tot adulta. Són dues realitats que connecten absolutament amb el món: la desmemòria provoca feixisme i la turistificació provoca que les ciutats acabin buides i siguin decorats. Es continuen donant únicament per vàlides les veus que van explicar la ciutat fa cinquanta o seixanta anys, i no es tracta d’invalidar això, sinó d’aportar altres perspectives que aportin contemporaneïtat. Altrament, estem parlant d’una cosa que ja no existeix, d’un boom llatinoamericà protagonitzat pel que avui dia serien expats, llatinoamericans first class, que també és un tipus de Barcelona amb una gauche divine i un biaix ideològic poc receptiu cap a tot el que és català".

Notícies relacionades

Barcelona es prepara per a un Nadal ple de musicals

‘La casa del diablo’ i els assassinats satànics

"Des dels diferents gèneres, tant la poesia, el teatre com la narrativa, la Barcelona que hem d’explicar és la Barcelona real, la Barcelona honesta, trencant tots els tabús. Està bé desidealitzar la ciutat, però no trencar amb el passat. Simplement treure-li capes i escriure des de la realitat que vivim, la d’una ciutat que és meravellosa però que hem de lluitar per poder viure-la. No hem de ser els profetes de res, però sí que és veritat, i això ho estem veient aquí aquests dies, que tenim set d’històries en les quals ens sentim reflectits. Per això és important que es puguin mostrar les problemàtiques de la ciutat i de la gent als llibres. Crec que ja estem fent una literatura molt honesta i s’agraeix molt".

"Barcelona ara mateix és una ciutat en crisi, una ciutat que està en risc de perdre una qüestió identitària molt vinculada al que l’ha definit, la mateixa essència de la ciutat, i crec que els artistes joves tenim la responsabilitat de tenir una actitud diguem que política per reivindicar la nostra Barcelona. Sobretot, no romantitzar una ciutat que ja no existeix però que hem vist representada al llarg del temps en la literatura".