Enfilada a l’onada de ‘Feliz Navidad’

Torna Niña Pastori a Barcelona, enfilada a l’onada de Feliz Navidad, el disc que l’any passat la va projectar com a musa de les sobretaules familiars per a dates sensibles com les que s’acosten. "Sempre m’han agradat les simbombes i les nadales antigues, i a Andalusia som molt familiars i d’ajuntar-nos i menjar, ballar i celebrar. Jo soc familiar perquè la meva mare em va parir així", remarca amb bon humor la cantant a aquest diari des del seu domicili a El Puerto de Santa María, disposada a trepitjar, avui, l’escenari de l’Auditori del Fòrum, concert programat pel Suite Festival.

A Feliz Navidad conviuen adaptacions de clàssics anglosaxons com Blanca Navidad (el White Christmas d’Irving Berlin, que el 1942 va batre rècords de vendes en la veu de Bing Crosby) amb una nadala flamenca com és Orillo orillo o la versió de Mi humilde oración, peça nord-americana que Luis Miguel va cantar en el seu àlbum nadalenc del 2006. També alguna perla amagada: Dodi-li, cançó jueva d’origen remot que ella es llança a cantar en hebreu. "Parla d’un amor i la vaig descobrir perquè les meves filles, Pastora i María, la cantaven al cor de l’escola", explica. Completen el cançoner dues creacions pròpies, Hoy es Navidad i Ya vienen los Reyes, firmades per la mateixa María Rosa García i el seu marit, Julio Jiménez Chaboli. Un tàndem de composició que ja fa més de 20 anys que funciona. "Vam començar amb el disc María (2002), fent músiques i lletres tant ell com jo, tot i que jo treballo potser més en els textos".

Llançar-se a la piscina

Aquest és un àlbum de "cançons de sempre, versionades a l’estil de la Niña Pastori", indica. ¿I en què consisteix aquesta empremta seva? "Sempre m’ha costat posar etiquetes al que faig. Quan començava, per als puristes del flamenc, el que feia no ho era, però els meus treballs sempre són de temes que interpreten la meva forma de sentir, que, per descomptat, és flamenca", remarca. A aquest art ella se sent unida "sense cap dubte", deixa clar. "Tot i que he cantat cançons i altres coses, com quan vaig fer l’àlbum Joyas prestadas (2006) o Ámame como soy (2015)".

Les discussions sobre el que és flamenc i el que no ho és no semblen extingir-se. "Ja n’hi va haver amb Las Grecas, i amb Camarón, i amb el mateix Paco [Ortega], quan vam començar a treballar junts. Però l’artista ha d’expressar-se segons senti", afegeix. "Jo em llanço a la piscina amb les coses que m’emocionen i de vegades no sé quina etiqueta és, si flamenc o no, però faig música. ¿Què importa?".

A punt per al 30è aniversari

Notícies relacionades

Mor José Luis Cienfuegos, director de la Seminci

Catalunya llança un satèl·lit per a proves amb 6G

Ella es disposa a celebrar l’any que ve el 30è aniversari de carrera, partint del seu àlbum de debut Entre dos puertos (1996), que va gravar amb 17 anys, sota la direcció de Paco Ortega (autor del seu primer èxit, Tú me camelas) i Alejandro Sanz (que li compondria, per al seu tercer disc, una altra fita, Caí). Sorprèn que en aquestes tres dècades no s’hagi mogut de la mateixa discogràfica, Sony Music. "Bastant sorprenent, sí, ¡acabaré sortint al Llibre Guinness!", riu. "He vist passar molta gent i he vist molts canvis". ¿Per exemple? "Abans, entraves a les oficines d’una companyia i senties música a cada departament pel qual passaves. Ara, tothom està en silenci, amb el seu ordinador. ¿Venen música o neveres? Però, bé, vam viure aquella època, vaig tenir aquesta sort, i a tot ens anem acostumant". Li continua agradant gravar àlbums, obres "amb un principi i un final", tot i que "gravar un epé amb sis cançons és còmode, és menys pesat".

Més enllà del format, es tracta d’"expressar-te sent fidel al teu sentir", observa. "No es pot cantar per cantar, això no és bo per a l’art ni per a tu mateix", acaba Niña Pastori, que planeja alguns fastos del 30è aniversari per al 2026. "Sí, hi haurà una cosa bonica, segur", anuncia. "És una xifra important, però no puc avançar res".