La beatificació de Carmen Balcells a Mèxic

–Parlant d’altars, quan li vaig parlar de la biografia que volia fer em va dir que això per a la beatificació era molt important –va rematar Riera.

Mentre a l’altre extrem de la ciutat, al Conjunto Santander de Artes Escénicas, actrius mexicanes i espanyoles donaven vida a la Colometa en la posada en escena de La plaça del Diamant i el pavelló Barcelona sumava una altra medalla amb una suculenta xerrada sobre el desig protagonitzada per Adrià Targa, Anna Pazos, Sira Abenoza, Gabriel Ventura i David Moragas, un dels salons generals de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara es va quedar novament petit per assistir, en efecte, a la beatificació de Carmen Balcells, superagent literària i faedora de miracles editorials.

"A mi Carmen em va canviar la vida", va recordar l’escriptora mallorquina Carme Riera, reunida junt amb Eduardo Mendoza, el periodista Xavi Ayén i el CEO de Planeta a Amèrica Llatina, José Calafell, per homenatjar la Mamá Grande del boom. "Havia publicat un llibret petit amb bastant èxit i l’editorial no em pagava perquè deia que el que guanyava amb mi servia per sufragar altres autors", va explicar l’autora de Te deix amor la mar com a penyora. Amb una trucada de Balcells n’hi va haver prou per adreçar l’editor díscol i aconseguir a Riera un contracte just. "No es va barallar amb els editors, els va fer caminar pel camí que creia oportú", va apuntar. Qüestió de matisos, és clar.

"El gran mèrit de Carmen va ser que va saber organitzar el canvi importantíssim que es va produir quan el mercat potencial del llibre va passar de ser molt petit a jugar a les grans lligues. Ella ho va entendre molt ràpid", va afegir Eduardo Mendoza, un altre dels autors a qui Balcells va llançar el llaç amb la seva primera novel·la. "Jo la vaig conèixer als anys 60, quan tenia un petit pis al carrer d’Urgell. Es va oferir a representar-me, però li vaig dir que no valia la pena, perquè no faria carrera literària", va evocar el barceloní, sens dubte millor com a novel·lista que com a endeví.

També a Xavi Ayén, periodista i autor d’Aquellos años del boom, li va canviar la vida a l’aconseguir-li el 2006 la que seria l’última entrevista amb Gabriel García Márquez, aquella en la qual va anunciar que havia deixat d’escriure. "Em va fer suspendre el meu dinar de Nadal perquè em va dir que aniria a casa dels Gabo a portar-los una maleta amb els regals de Nadal", va recordar el redactor en cap de Cultura de La Vanguardia.

A compte de García Márquez i la concentració d’autors llatinoamericans a la Barcelona de finals dels 60, Riera va apuntar que Balcells no es va inventar el boom, però que podia haver-ho fet perfectament. "En aquells moments, Barcelona ja era una capital editorial que produïa més títols que ciutats com Buenos Aires", va assenyalar Ayén. Normal, doncs, que l’eix es desplacés i la capital catalana es convertís en meta volant per als latin kings de l’alta literatura. "El que volia Carmen era tenir-los a prop perquè no se li anessin amb altres agents", va ironitzar el periodista.

Per tenir-los a prop no n’hi havia prou amb vetllar pels seus interessos literaris. "Si la calefacció no funcionava, es trucava a l’agència. Gabo no pagava als restaurants perquè després hi anava Carmen i pagava. Era una mare protectora meravellosa", va explicar Riera, autora de la biografia Carmen Balcells, traficante de palabras.

"Opinava de nòvies, de nòvios, de la camisa que m’havia comprat... Ens vèiem sovint per explicar xafarderies i criticar moltíssim. Es posava en les nostres vides i nosaltres en la seva", va rememorar Mendoza. "Vargas Llosa deia que una de les seves funcions era indemnitzar les amants", va acotar Ayén.

Va impulsar carreres

Així, des de la seva agència de Barcelona, Carmen Balcells no només va canviar les regles del mercat editorial, sinó que també va millorar substancialment les condicions dels escriptors i va impulsar les carreres de centenars d’autors; així mateix, com va assenyalar Mendoza, va ser pont i cola entre autors barcelonins i llatinoamericans. "Excepte en el cas de Rubén Darío, que era com una baldufa, no hi havia hagut mai aquest contacte entre autors espanyols i llatinoamericans. Era una cosa fantàstica".

Notícies relacionades

Mor José Luis Cienfuegos, director de la Seminci

Catalunya llança un satèl·lit per a proves amb 6G

Entre tant elogi, també hi va haver espai per recordar enutjos i rebequeries com la del xilè José Donoso, que se sentia desatès entre tantes atencions a García Márquez. "Hi va haver autors que es van enfadar perquè pensaven que després de fitxar per ella els donarien el Nobel l’any següent", va ironitzar Mendoza.

La matèria primera, en qualsevol cas, també era important. "García Márquez era extraordinari, però Balcells el va fer encara millor", va ressaltar Riera. ¿El seu secret? Així ho resumeix Riera: "Carmen sempre deia que ella no aconsellava, que ella ordenava".