Del xandall a l’esmòquing

¿Sabies que la bomber va néixer per rescatar pilots? ¿O que l’esmòquing va començar com una jaqueta per fumar? Més enllà de passarel·les i tendències, la moda és història, geografia i un idioma universal que connecta a tothom. Així ho creu i ho defensa la professora Ana Velasco Molpeceres (Valladolid, 1991) en el petit gran manual Historiones de la moda (GeoPlaneta).

Ballarines: Manolete i Audrey Hepburn.

Les ballarines són un clàssic que deriva dels mocassins egipcis i les sandàlies gregues. En el segle XVII es va introduir el taló com a símbol d’estatus, i només en els homes, "al connectar-se amb la pràctica de muntar a cavall". En el XIX eren el calçat nínxol del ballet, fins que Coco Chanel les va introduir en les seves col·leccions, com a símbol de la dona sofisticada: Audrey Hepburn, en Esmorzar amb diamants o Una cara conángel; Brigitte Bardot o Jackie Kennedy, per citar algunes famoses. A Espanya, la seva introducció es deu al torero Manolete.

Bermudes: ni llargues ni curtes.

"Durant segles, els pantalons curts no eren curts; no existien els llargs", assegura Velasco. Es portaven calçons, mitges o bombatxos. Els llargs van sorgir com a peça moderna. "La llegenda explica que va ser Nathaniel Coxon, propietari d’una botiga de te local a les Bermudes, qui va escurçar el 1914 els pantalons dels seus empleats perquè no s’ofeguessin". Després, els turistes britànics i dels EUA que van visitar l’illa van descobrir la nova peça.

Bomber: ¿em reps? canvi i tallo.

"Tot va començar en la Primera Guerra Mundial. Les cabines dels avions eren obertes i l’altitud no perdonava", i els abrics llargs de llana resultaven incòmodes. El 1917, la US Army Signal Corps va crear unes jaquetes específiques per als seus pilots: curtes, resistents i folrades amb borreguet: les flying jackets. En plena Guerra Freda, el model es va sofisticar alhora que els caces. El cuir del primer model es va substituir per niló i es va omplir amb polièster.

Xancletes: des de Tutankamon.

L’icònic calçat símbol de l’estiu és un dels més antics. La peça entre el dit gros i la resta va sorgir alhora en diverses civilitzacions per la seva millor subjecció. Un dels primers models, de fa 6.200 anys, es va trobar en una cova a Albuñol (Granada), i fins i tot a la tomba de Tutankamon es van trobar ancestrals flip-flops plenes de joies.

Xandall: dels mercaders d’alls francesos.

Els rapers i les Kardashian són els grans apòstols d’aquest dues peces que va néixer a finals del XIX amb Émile Camuset, fundador de Le Coq Sportif. El terme prové del venedor d’all francès, el marchand d’ail, que vestia gruixuts i amplis jerseis de punt. El primer xandall modern l’hi devem a Adidas.

Gavardina: trinxera i cine.

El bàsic de l’armari de les it girls va néixer de la necessitat de combatre la persistent pluja anglesa. El 1879, Thomas Burberry va crear una tela de cotó impermeabilitzada abans de la filada amb lanolina natural. El 1901 va adaptar el seu nou model als oficials de l’Exèrcit britànic. En les dècades del 1930 i 1940, la peça va conquerir el cine.

Evolució de les Mitges.

Fins a la Revolució Francesa, van ser cosa d’homes. Eren calçons gruixuts que cobrien les seves cames, a l’aire, pels pantalons curts. William Lee va inventar la primera màquina de teixir mitges el 1589, i en els segles posteriors es va difondre el seu ús entre les elits, ja que es teixien en seda. La producció massiva va arribar en el XX. Les resistents de niló arribarien el 1940, i les elàstiques de licra, en els 60.

Pijama: de l’Índia a la platja.

A finals del XIX, a l’Índia britànica, l’inventor sir James Smith va revolucionar la roba de dormir dels homes, i en lloc de les llargues peces de cotó o lli va introduir el dues peces inspirat en les túniques folgades dels locals, el pajama: pantalons amples lligats amb corda i camisa senzilla de màniga llarga. Coco Chanel va impulsar la versió femenina, amb un conjunt per a la platja, fluid en seda o lli.

Esmòquing: i mentre fumo....

Abans que Yves Saint-Laurent l’adaptés a l’armari femení, l’smoking jacket va sorgir a finals del XIX a Anglaterra com a substitut del frac. Aquest conjunt era massa rígid per a les sobretaules en les quals els cavallers conversaven i gaudien d’un cigar o d’una pipa.

Notícies relacionades

Fascinació pel Robin Hood del segle XXI

Liceu Opera+ avança cap a un estríming de cine

Sostenidors: d’Afrodita al 1930.

Una de les primeres mencions apareix en la Ilíada. Hera li demana ajuda a Afrodita per seduir Zeus i rep "una peça màgica infal·lible": un cinturó que es col·loca al pit. Les benes i cintes van donar pas als cossets i cotilles. El 1914, la nord-americana Mary Phelps Jacob va patentar el model innovador. El sistema de talles –les copes A, B, C i D– arribaria en la dècada del 1930.