El Via Veneto descobreix el búnquer amb els vins més especials de BCN

El Via Veneto és una institució gastronòmica a Barcelona, a Catalunya i a Espanya. Des de fa dies, també és un museu, perquè ha obert a les visites el seu impressionant celler, que ha sigut reformat per a aquesta finalitat. Així que, des d’ara mateix, els clients amants dels vins poden sol·licitar que els ensenyin aquest búnquer ubicat als baixos del restaurant, al costat de la cuina, on s’amaguen joies com la seva ampolla més antiga (un Castillo de Ygay de 1877) o 80 anys de Vega Sicilia.

"El restaurant va tenir sommelier des del primer dia perquè sempre vam creure en la importància del vi, perquè sempre hem tingut un compromís molt fort de cuidar-lo, de mimar-lo, d’invertir-hi", recorda el director de l’establiment, Pere Monje. I aquell primer dia de què parla, que va ser el 1967, igual que tants dies i anys posteriors, la figura del sommelier era una raresa als restaurants de l’època. Gràcies a aquest bagatge, resultat d’un afinat treball de selecció de tant temps, van anar acumulant peces úniques fins a conformar una de les col·leccions de vins espanyols (del segle XIX fins avui) més importants del món, tot i que també hi ha moltes altres meravelles d’altres països, especialment franceses.

"No hi ha cap altre celler a Barcelona amb aquesta profunditat", assegura Monje sense indici de dubte. Al seu costat, José Martínez, el sommelier de la casa des del 2000, assenteix. "És que són gairebé sis dècades, així que és impossible que un restaurant més o menys nou tingui una cosa així".

El celler, que abans "estava pensat per guardar ampolles, però no per mostrar-les", té tres pisos, tot i que només és visitable un, que és el més interessant. "És una cosa molt especial. No serà visitable diàriament, perquè és un espai de treball, amb unes condicions d’emmagatzematge molt controlades (la temperatura ronda els 15 ºC) i unes mesures de seguretat molt importants", remarca Monje. "Per això la idea és ensenyar-la només als veritables apassionats del vi que ens ho demanin".

Moltes es poden beure, tot i que no totes, perquè algunes són peces úniques que no volen vendre, malgrat que hi ha els que estarien disposats a pagar-ne autèntiques fortunes. Aquest Marqués de Riscal de 1880 seria un de tants exemples. "És que són història del vi català i espanyol i ens sabria molt greu desprendre’ns-en", diu Monje.

Els vins que es poden comprar poden costar a partir d’uns 150 euros, tot i que els més cars arriben a preus de quatre xifres i no apareixen a la carta: "No direm el màxim". Al Via Veneto sempre han fet de la discreció un art... "Però tenim ampolles dels anys 20, 30, 40, 50 i 60 en unes condicions extraordinàries i a uns preus molt interessants que ens ajuden a difondre la cultura d’aquest tipus de vins. És com a qui li agraden els cotxes antics, quan ho has provat tot, de vegades trobes la màgia en ells".

"Coma etern"

La llista de meravelles posa la pell de gallina. El bo i millor de cada casa està en aquestes prestatgeries. Hi ha ampolles de Cvne, Viña Tondonia, Rioja Alta, Vega Sicilia, López Heredia, Bodegas Santiago (ja no existeix, però va ser molt prestigiosa fa un segle), Petrus, Château Margaux, Château Mouton-Rothschild... Algunes etiquetes són gairebé il·legibles pel pas del temps, i per això utilitzen una lupa amb llum que els ajuda a descobrir els detalls sobre el vi en qüestió.

Martínez explica que estan "aprenent molt" amb els vins més antics. La principal lliçó és que, si es van elaborar bé, aguanten el pas del temps de manera sorprenent, fins i tot amb un suro "mort", un color "una mica trencat" o una minva de dos, tres o quatre dits (tant oxigen, en teoria, deteriora la beguda). "Sembla que hagin entrat en un estat de coma etern, i no sabem si poden durar 50 anys més o cauran d’aquí cinc dies. I això només ho descobreixes quan els obres i els tastes". Per sort, la majoria es mantenen en perfecte estat.

Notícies relacionades

Fascinació pel Robin Hood del segle XXI

Liceu Opera+ avança cap a un estríming de cine

Per treure’ls el màxim partit fan decantacions subtils, deixant l’ampolla oberta durant unes hores. "Continuen vius, i no ho diries mai veient com de malmeses estan algunes ampolles", afirmen.

Hi ha molts clients que demanen un vi de l’any que van néixer. "Això és molt bonic. ¿Quin preu té obrir-lo per a qui celebra el seu aniversari? Aquestes ampolles tenen aquest plus: obres història i obres records".