La BCN de fàbula de Ruiz Zafón

A un costat, 10.000 maneres de mirar Barcelona, un miler en català que, per a sorpresa de l’organització, també funcionen entre el públic mexicà; a l’altre, un monument a la Barcelona mítica i llegendària. La de perfils gòtics, barris atrapats en el blanc i negre de la història i cartelleria modernista amb picades d’ullet a Ramon Casas. La ciutat de Daniel Sempere i 15 milions de lectors de res.

Territori mític

El laboratori i pati d’esbarjo de Carlos Ruiz Zafón, supervendes d’abast internacional i figura venerada amb entusiasme en terres mexicanes, que Planeta ha volgut recordar a la Fira Internacional del Llibre amb un mòdul temàtic dedicat a l’univers de L’ombra del vent (2001). Un espai immersiu i absorbent que anticipa el 25è aniversari de la novel·la que va convertir l’autor barceloní en tot un fenomen internacional i, a jutjar per la recepció entre els assistents a la FIL, en un colossal hit local. "Gràcies, Ruiz Zafón, per permetre’ns veure a través dels teus ulls les meravelles de Barcelona", es llegeix en una de les moltes dedicatòries que els lectors comparteixen al llibre de firmes que tanca el recorregut. "Llegint els seus llibres m’imagino una ciutat d’atmosfera una mica colonial, una mica com el que seria aquí Guanajuato", explicava una de les visitants que, el primer dia, abans fins i tot que s’inaugurés la FIL, ja muntaven guàrdia i feien cua a les portes d’una recreació de l’Arc del Teatre.

A l’altre costat, La Barcelona de Carlos Ruiz Zafón, territori mític amb picades d’ullet al carrer de Santa Anna, a l’Ateneu Barcelonès –en el qual Daniel Sempere coneixerà Clara, "un dels personatges més estimats pels lectors"–, Els 4 Gats, l’església del Tibidabo, l’estació de França... "La meva Barcelona és fabulosa. No falsejo la ciutat, però intento passar sobre la quotidianitat, que de vegades ens despista, i anar directament a l’essència de la ciutat i donar-li aquest to, aquesta estilització, aquesta fantasmagoria barroca. Tot això té a veure amb l’essència de la ciutat, amb el pes de la memòria. Tot i que hi posis un munt de boutiques hi ha coses que no canvien. Les pedres de les ciutats recorden més que els seus habitants i jo intento escoltar el que diuen les pedres", va deixar dit l’escriptor barceloní, de qui es traça un arc narratiu que connecta les seves primeres novel·les juvenils amb el boom de L’ombra del vent.

Plató fotogràfic

Notícies relacionades

Fascinació pel Robin Hood del segle XXI

Liceu Opera+ avança cap a un estríming de cine

Quatre novel·les, la Barcelona barroca i fantasmagòrica gravada a foc a les pàgines d’El joc de l’àngel, El presoner del cel i El laberint dels esperits, i una saga de les que fan història. No en va, el seu autor continua sent l’autor en espanyol més llegit del món. Deu ser per això que ningú es vol perdre la rematada d’una visita que desemboca, és clar, al Cementiri dels Llibres Oblidats. Una recreació d’aquella biblioteca en què els llibres anaven a morir i entre les laberíntiques parets de la qual s’amagaven els llibres amenaçats o perillosos, convertida aquí en plató fotogràfic per emportar-se a casa un souvenir. La instal·lació, es llegeix, "busca evocar el laberint descrit a les novel·les i oferir als assistents un acostament simbòlic a aquest lloc fictici on conflueixen històries, memòries i personatges. Per a molts lectors, aquesta part representa la connexió més directa amb l’imaginari de l’autor". "Si realment s’assembla a això, tenen vostès una ciutat esplèndida", celebra un lector que mai ha viatjat a Barcelona, tot i que en realitat sí que ho ha fet gràcies a aquesta línia aèria anomenada Carlos Ruiz Zafón. Més fiable, segur, que les que s’han encarregat de cobrir les escales dels escriptors i editors en trànsit.

De cara al 25è aniversari, més bones noves, ja que Planeta prepara una edició especial per rellançar una novel·la que acumula gairebé 40 traduccions i més de 15 milions de còpies venudes.