El llibre català fa les Amèriques

És un exemple del que Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull, bateja com l’"efecte Guadalajara". El simple fet que Barcelona sigui cultura convidada ja ha aconseguit que editors amb què teníem contacte s’hagin animat a publicar i a emportar-se els autors de gira abans o després de la FIL. "La corba ja ha començat a pujar amb intensitat", explica Arretxe. A la cresta de l’onada, o de la corba, tres objectius gens menors: aconseguir "que hi hagi més editorials llatinoamericanes que tradueixin del català, que les editorials peninsulars que tradueixen del català al castellà tinguin més presència en forma de distribució a Llatinoamèrica i que els autors ja publicats siguin més coneguts". L’èxit de l’expedició barcelonina, sosté Arretxe, hauria de consistir en això.

En l’horitzó, també, la possibilitat que la fira mexicana sigui el trampolí que permeti superar amb escreix el rècord de 197 obres literàries i de pensament traduïdes al català que l’Institut Ramon Llull va registrar l’any passat. Per allò de comparar, el 2023 el nombre de títols traduïts del català a altres llengües, essencialment castellà, italià, francès i anglès, va ser de 139, mentre que el 2018, un any abans que Barcelona fos convidada a la fira del llibre de Buenos Aires, es va quedar en 87. "Amb esdeveniments d’aquestes característiques, el retorn no és immediat –matisa–. No és una cosa que puguis dir: “Entesos, s’ha acabat la Fira del Llibre de Guadalajara. ¿Quants llibres es traduiran?” És una mica més gradual; es va notant una corba cada vegada més pronunciada durant els mesos i els anys següents".

De Frankfurt a Bolonya

A la Gran Bretanya, per exemple, el nombre de traduccions del català a l’anglès s’ha enfilat des que la literatura catalana va participar en la Fira del Llibre de Londres del 2022: en total, gairebé 40 noves edicions de llibres d’Eva Baltasar, Irene Solà, Gemma Ruiz Palà, Jordi Cussà, Bel Olid i Montserrat Roig, entre d’altres. "El sistema literari ha entès que la internacionalització aporta molta riquesa, no solament en forma de royalties, sinó cultural, de prestigi, de diàleg amb tot el món... El sector té les piles molt posades i tenim una literatura en plena forma", assenyala Arretxe.

Unes altres tres dates especialment significatives expliquen com hem arribat fins aquí: Frankfurt 2007, quilòmetre zero de la projecció exterior; Buenos Aires 2019, porta d’entrada al mercat llatinoamericà, i, molt especialment, Bolonya 2017, d’on el llibre infantil i juvenil català va sortir propulsat. No és casualitat que la il·lustradora Rocio Bonilla, creadora de Minimoni, sigui l’autora catalana més traduïda, per davant fins i tot de tòtems com Mercè Rodoreda, Ramon Llull i Josep Pla. En el seu historial, ni més ni menys que 248 edicions en altres idiomes.

Guadalajara, en tot cas, es presenta com el comodí en la baralla; l’oportunitat per al repòquer de dates assenyalades en certamen propici que va tancar la seva última edició amb 907.300 assistents, 2.763 segells editorials de 64 països i gairebé 19.000 professionals amb un volum de negocis que, en el cas de les editorials espanyoles, va créixer el 2024 un 40%. Perquè a Guadalajara, com explicava la comissària Anna Guitart en una entrevista amb EL PERIÓDICO, Barcelona explicarà la diversitat literària de la ciutat, però també a vendre. O, més ben dit, a vendre’s. "Guadalajara és un espai en què les editorials catalanes poden fer molt de negoci", constata el director de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), Edgar García. "És la fira més important del mercat llatinoamericà, i una fita capital en termes industrials: les editorials catalanes representen el 80% de la facturació editorial literària en castellà i el 50% de les editorials d’Espanya estan establertes a Catalunya", recorda.

S’entén així que 119 editorials catalanes, 71 més que el 2024, viatgin aquest any a la fira del llibre mexicà sota el paraigua institucional de la Generalitat. 61 d’elles, a més, debuten a l’estand que la Generalitat presenta a la FIL amb el lema Catalunya, terra de llibres; Barcelona, ciutat literària. "El principal atractiu és la delegació d’autors que forma part de Barcelona com a convidada d’honor, però després hi ha també un segon element que té un efecte acumulatiu, i és que cada any creix l’interès d’editorials catalanes per ser a la FIL", destaca García.

A més de la subvenció ordinària de 500.000 euros que l’ICEC destina cada any a projectes d’internacionalització d’empreses del sector del llibre, l’organisme ha impulsat aquest any una línia específica de 262.584,63 euros per ajudar a fer-se càrrec de les despeses del viatge a la FIL 2025. En total, s’han acollit a aquesta ajuda 81 editorials i 10 agències literàries.

Notícies relacionades

La música en viu guanya 1,6 milions d’espectadors en cinc anys

Antonio Orozco, una borratxera emocional en la nit de la seva vida

Traducció peninsular

També l’IRL ha reforçat les seves línies d’ajudes de traducció i promoció i aprofitarà els dies de la FIL per organitzar una trobada d’editors independents i un seminari de traducció del català a les diverses variants de l’espanyol. "Els editors xilens, argentins o mexicans que compren els drets d’una obra no volen la traducció a l’espanyol peninsular", explica Izaskun Arretxe.