Miró i els Beatles, en el regne d’Ubú

La resposta és Ubú pintor, exposició monumental i increïblement transversal que fins al 5 d’abril explora al Museu Picasso de Barcelona l’impacte del dramaturg francès Alfred Jarry (1873-1907) i el seu escandalós i desmesurat Ubú rei en la història de les arts. Sí, en plural. Com les aventures de l’extravagant i abjecte dictador, prolongades en Ubú encadenat, Ubú cornut i Ubú al turó.

"Cal divertir-se", va resumir ahir el director del museu, Emmanuel Guigon, en un intent per encapsular en un haiku informatiu un afartament visual i sensorial que reuneix gairebé 500 obres entre llibres, quadres, escultures, instal·lacions audiovisuals, maquetes i titelles. Obres majors com l’Ubú emperador de Max Ernst, prestat pel Pompidou aprofitant el providencial tancament per reformes del museu parisenc, i reinvencions del mite ubuesc cortesia de Dora Maar, Jean Dubuffet i, és clar, Pablo Picasso, que guardava com un tresor (o això es deia) el revòlver d’Alfred Jarry.

Notícies relacionades

Un clam acusatori, emotiu i lúdic per Palestina al Palau Sant Jordi (i amb Rosalía com a convidada sorpresa)

Una celebració de la nostàlgia

L’exposició, diu Guigon, explica la història que condueix al segle XX i XXI a través d’un personatge "infame i grotesc" que travessa "tota la contestació i l’humor negre". Un personatge nascut el 1896 com a obra de teatre i paròdia res dissimulada del Hamlet de Shakespeare i el magnetisme del qual va irradiar el treball d’artistes com Le Corbusier, William Kentridge, Pierre Bonnard, Joan Miró i Enrico Baj, entre d’altres. "Va ser el símbol de tota una revolució estètica", remarca Guigon, també comissari de la mostra.

L’esperit de Jarry, crític d’art, esteta i editor d’estampes, a més de dramaturg i fundador d’aquesta ciència de les solucions imaginàries que va ser la patafísica, travessa tots els àmbits d’aquest Ubú pintor.