Oriol Pla fa història guanyant un Emmy per ‘Yo, adicto’

"Vaig pensar que era bonic que una cosa feta a Sant Iscle de Vallalta i Barcelona hagués arribat a gent de l’altra punta del món i que aquesta gent volgués reconèixer-te des d’allà", deia l’actor barceloní Oriol Pla quan li preguntàvem per la seva primera reacció a la seva nominació als Emmy. La sèrie Yo, adicto (Disney+) ha arribat, ha fet impacte, fora de les nostres fronteres: així s’explica que finalment Pla recollís la preuada estatueta en la cerimònia celebrada ahir a la matinada a l’hotel Hilton de Manhattan, a Nova York. Es converteix així en el primer actor català en rebre el guardó. Història de les sèries i la interpretació d’aquí.

En aquest drama cruent, però de vocació abans que res curativa, el jove veterà de les nostres taules i pantalles interpreta (una versió de) Javi Giner, publicista que va relatar el seu viacrucis amb l’alcohol i les drogues en unes celebrades memòries adaptades per ell mateix (amb ajuda d’Aitor Gabilondo, desenvolupador de Patria) al format sèrie. Després d’abandonar un centre de desintoxicació i tocar el fons més profund, decideix ingressar de nou per iniciar, aquesta vegada sí, un gens senzill però necessari procés de curació i redempció en el qual els companys i treballadors del centre tenen un paper essencial.

En el seu discurs d’agraïment, Pla va dedicar el premi a Giner: "Mai podré agrair-te’l prou. Mereixes viure en veu alta, orgullosament i meravellosament", va expressar l’actor. "És una història de rehabilitació. Si pateixes alguna addicció i ets en un bosc fosc, segueix endavant, cap sentiment és definitiu perquè a l’altre costat hi ha un regal, estàs tu", va finalitzar.

Ni Mitchell ni Vásquez

Pla no és l’únic gran actor de Yo, adicto (també estan allà Nora Navas com a terapeuta del protagonista o Marina Salas com la seva millor amiga al centre, torrent d’energia punk), però és fàcil que la mirada es desviï, una vegada i una altra, cap a la seva vulnerable interpretació, per a la qual sembla haver-se desposseït de tota autoconsciència. L’actor es fon en el seu personatge, com no pot ser de cap altra manera, amb tot el cos; és un seguidor de l’escola Lecoq i es torna a notar. Entre les escenes més memorables, aquest ball despullat al so del Benvolgut de Manel, cançó que mai escoltarem igual.

En els premis Emmy competia amb actors de la talla del britànic David Mitchell (Ludwig), el colombià Diego Vásquez (Cien años de soledad) i l’indi Diljit Dosanjh (Amar Singh Chamkila), però l’Acadèmia Internacional d’Arts i Ciències de la Televisió ha sabut reconèixer el tour de force de l’actor barceloní, que ja comptava amb dos premis Gaudí (millor actor secundari pels seus rols a Incierta gloria y Petra), un Ondas (millor intèrpret masculí en ficció pel seu paper en El día de mañana) i un Feroz (també per la seva feina a Yo, adicto).

Notícies relacionades

Anna Guitart: "No hi podíem portar només el relat idíl·lic de la ciutat"

L’Orfeu afligit de Bartoli

De la mateixa cerimònia dels Emmy va sortir amb premi al millor documental esportiu #SeAcabó: Diario de las campeonas, la pel·lícula de la catalana Joanna Pardos sobre l’escàndol del petó no consentit a Jenni Hermoso després del triomf de la selecció espanyola al Mundial femení.

Competia en la seva categoria amb Argentina ‘78, docusèrie sobre el Mundial guanyat per la selecció argentina en plena dictadura militar; Chasing the sun 2, sobre el triomf de Sud-àfrica a la Copa Mundial de Rugbi del 2023, i Sven, sobre Sven-Göran Eriksson, famós entrenador suec de futbol que va morir l’any passat de càncer de pàncrees.