"Et tocaven el cul, et sexualitzaven"

"M’he acabat especialitzant en postproducció i muntatge perquè em trobava en espais violents que tenien a veure amb homes blancs cis. Això ha influït en el fet que vulgui treballar sola", afirma la Teresa, amb un nom inventat de cara a poder mantenir l’anonimat, en l’estudi Violències i desigualtats en l’audiovisual català. Diagnòstic des d’una perspectiva de gènere interseccional. Impulsat per Dones Visuals en col·laboració amb la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), l’esmentat informe es basa en 52 entrevistes a professionals per investigar les violències que viuen les dones i les identitats de gènere dissidents, racialitzades, LGTBIQA+ i amb discapacitat.

L’estudi indaga en la "normalització i banalització" de les violències sexuals en el sector audiovisual, especialment en rodatges amb equips masculins. Algunes dones entrevistades s’han vist obligades a canviar d’àrea en el sector "per protegir-se" i moltes acaben allunyant-se del cine o d’espais com els rodatges, descrits per elles com a "hostils, molt masculinitzats i violents", per triar tasques més solitàries.

Unes situacions que també posen en risc la seva projecció professional. "Una de les coses que a mi evidentment m’ha passat i, per sort, m’ha afectat poc és la sensació d’assetjament sexual. A mi això sí que m’ha passat i en algun moment professional em va fer molta por. Vaig pensar que la meva carrera no seguiria...", exposa una de les entrevistades, identificada en l’estudi com a Valèria.

Segons la investigació, "la desigualtat de poder, de vegades pronunciada per una diferència d’edat, és també un factor que intervé en la proliferació de les violències sexuals". La Natàlia assenyala que, fa només una dècada, aquestes pràctiques estaven normalitzades: "Et tocaven el cul, et sexualitzaven...".

Tres agressions físiques

La investigació ha trobat tres agressions físiques. En aquest cas, dues van passar motivades per la LGTBIQA+ fòbia: en un va ser la productora d’una pel·lícula la que va agredir la directora, aprofitant el seu rol d’autoritat, i l’altre va ser una agressió de carrer amb lesió física a dos professionals queer en un festival de cine. El tercer cas va estar "motivat pel racisme i amb forta càrrega simbòlica": un director de sala va tocar els cabells de la directora de l’obra.

L’estudi també revela una manca d’accessibilitat per a professionals amb discapacitat. La investigació explica que les persones sordes sovint són expulsades del sector audiovisual ja en etapa formativa: "Les persones sordes no podem estudiar audiovisuals. Una amiga no va poder fer una carrera de cine perquè no podia fer totes les assignatures en què era un requisit l’audició i no l’hi van voler convalidar", declara la Laura.

Notícies relacionades

La reparació d’Antonia Dell’Atte

Albertí converteix Sagarra en peça de museu

Pel que fa a la neurodivergència, destaquen casos en relació amb els horaris de rodatge incompatibles amb les pautes de medicació, motiu pel qual han de renunciar a feines. "Fer jornades de 12 hores en els rodatges és molt incompatible amb les pautes de medicació", expressa l’Andrea.

Més enllà de la falta d’accessibilitat, hi ha també situacions de "negació explícita d’oportunitats" en el sector per racisme i lesbofòbia. En aquest sentit, les entrevistes han detectat casos de denegació d’accés a càstings i papers a actrius racialitzades pel simple fet de ser-ho.