Morat: "Estic molt tranquil, però sento la pressió policial al meu barri"

¿Què va passar dimecres?

Era on sempre, on tothom sap que soc a la Florida. Fa tres dies va venir un artista de Bèlgica i va fer un videoclip en aquest mateix lloc. I dimecres va venir una patrulla, una altra vegada, porto un mes amb més de 10 identificacions, perquè suposadament havia trencat una ordre d’allunyament que tinc del meu padrastre. Aquesta persona els va trucar dient que havia llogat una habitació en una adreça pròxima i jo estava com a 400 metres i escaig en línia recta [ha de mantenir sempre 500 metres de distància amb ell per una decisió judicial].

¿Sabia que vivia allà?

No. Jo tenia una ordre d’allunyament de la seva llar que, en teoria, era a Sant Feliu de Llobregat i tampoc em podia acostar a ell. Jo no vull acostar-me a aquesta persona, no ho penso fer mai a la vida.

¿I per què té aquesta ordre d’allunyament?

Aquest senyor va agredir la meva mare. I li vaig trucar, vaig perdre els nervis. Un xaval com jo, que s’ha criat estimant la seva mare, doncs em va fer parlar així… I me’n penedeixo, no em fa estar orgullós.

¿Quan va passar això?

Fa un mes aproximadament.

¿I aquests fets, els suposats maltractaments a la seva mare, estan denunciats?

Sí, té també una ordre d’allunyament de la meva mare. Ell no ha estat més hores detingut que jo, això no és just.

Continua tenint problemes quan està a la Florida tot i que ja no visqui allà.

On visc no em passa res. Vaig al centre comercial, de viatge i no em passa res… Molts agents que em trobo em reconeixen, parlen amb mi, em diuen que estic diferent, que estic més gran… Jo els explico pel que he passat, no tinc cap problema. Visc la meva vida tranquil. Però sento que allà [a la Florida] segueix la cosa.

¿Ha canviat després de passar per la presó?

Fa molt temps que no tinc problemes amb la justícia. Vaig tenir una època que em vaig equivocar, era jove. Vaig decidir canviar. Les meves lletres fa moltíssim temps que no parlen de la policia, això passava quan era més jove i explicava les meves vivències. Fa temps que no faig videoclips al meu barri amb gent perquè no hi hagi problemes. Estic molt tranquil, però sí que sento l’assetjament policial al meu barri. És tots els dies, venen a parlar amb mi, i jo no soc ningú. ¿Per què venen a dir-me: "T’estàs portant bé?». No soc narcotraficant, soc un artista que va tenir contratemps amb la policia de la Florida, no amb la de Madrid o la de Sevilla o la de les moltes ciutats on he viatjat. Ho vaig pagar, vaig acceptar condemnes. Però rebo assetjament, es burlen de mi, em vacil·len. He tingut dies de tres identificacions, però sé suportar-ho. He canviat. Sent més nen em posava nerviós, però estic tranquil, tinc una edat, he vist i he fet coses dolentes que no repetiré.

¿L’espanta haver de tornar a entrar a la presó?

El que fa el bé no ha de témer res. Potser tenia por quan em portava malament, però ara no puc témer això. Em fa mal perquè vaig haver de viure dos anys de desterrament de la Florida. Vaig quedar absolt i ningú em va tornar el temps perdut. Ara, una altra vegada, he d’estar fora del meu barri perquè una persona ha llogat una habitació i no puc estar allà perquè me la jugo i em pot tornar a passar el mateix.

Notícies relacionades

Charlotte Rampling, una estrella sense retocs

Detestar o consagrar el que fa Sánchez

¿Com creu que pot afectar-lo aquesta detenció?

Jo continuo pencant, tranquil, cuidant la meva família, aprenent dels meus errors, que també els he comès. Soc un nen que, al cap i a la fi, he estat des dels 12 anys fora de casa meva. Primer en centres de la DGAIA [Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència], després en centres de justícia, als 19 em vaig posar a cantar, als 20 ja era conegut, i ara només en tinc 26 i he comès errors, sí, però sento que tinc l’oportunitat de canviar, no tinc 50 anys… He sigut un jove rebel que s’ha rebotat pels abusos policials, però que ara mateix em dedico a cuidar casa meva, la meva família, i ja està.