La història alternativa d’Oz

Rodades pel que sembla alhora, Wicked 2 no és la seqüela de Wicked, estrenada fa just un any, sinó la segona part d’una pel·lícula concebuda com una sola unitat i que adapta el musical de Broadway que podríem definir com una història alternativa a la famosa El màgic d’Oz. No hi falten la ciutat maragda, el camí de rajoles grogues, la bruixa malvada de l’Oest –que en realitat és la bruixa bona, però la seva història es torça–, el màgic d’Oz, l’arc de Sant Martí, la Dorothy (a qui mai veiem la cara per tenir sempre present Judy Garland), l’home de llauna, el tornado, els munchkins –que aquí no són actors nans com en el film del 1939– i uns micos voladors que semblen sortits de la franquícia d’El planeta dels simis.

La paleta cromàtica és sumptuosa, però els números musicals resulten freds i estàtics. La història avança sense necessitar-los, que no és bon senyal en un musical. Però la història és tan poderosa i el disseny de producció tan enginyós que oblidem aviat la fragilitat de les cançons en una lectura gens dissimuladament queer de les relacions entre la bruixa de cutis verd i la noia popular que encarnen Cynthia Erivo i Ariana Grande, les dues cares de la mateixa moneda sobre la diferència, aquí i al món bonic i pervers d’Oz.

Notícies relacionades

Charlotte Rampling, una estrella sense retocs

Detestar o consagrar el que fa Sánchez

‘Wicked 2’

Jon M. Chu (Estrena: 21/11/2025)