Una emotiva reivindicació de la premsa local

Qui ho havia de dir? El remake nord-americà de The office, clàssic absolut i concís de la telecomèdia britànica, ha acabat sent una sèrie més recordada i estimada que l’original. La seva inevitable extensió no és un reboot desesperat, sinó un intent aconseguit de reverdir les agradables sensacions de The office des de, literalment, un nou lloc. La companyia Dunder Mifflin ha sigut absorbida pel conglomerat Enervate, bastant conegut pel paper de vàter Softees, i una mica menys pel Toledo Truth Teller. Ara, l’activitat diària d’aquest diari decadent és enregistrada –suposadament– pel mateix equip de (fals) documental que un dia va seguir Michael Scott (Steve Carell) i els seus pacients treballadors.

A les seves oficines, que comparteixen amb Softees, arriba l’idealista Ned Sampson (Domhnall Gleeson) per exercir com a nou editor en cap i mirar de tornar el diari als seus dies de glòria. Tot i que arribi allà per nepotisme, Sampson és un personatge noble, quasi podríem dir que caprià, optimista i íntegre, que vol enviar reporters a cobrir temes locals per recordar als lectors la necessitat de reflexionar sobre el que tenim més a prop.

En l’intent de reeditar els encants de la sèrie matriu, els responsables de The paper proposen no una, sinó dues trames de possible idil·li, relleus de la història de la Pam (Jenna Fischer) i el Jim (John Krasinski). D’una banda, el Ned té bona química amb la maquetadora Mare (Chelsea Frei), antiga reportera militar i veterana de l’exèrcit que té il·lusió per tornar al treball de camp. De l’altra, el despistat representant de publicitat Detrick (Melvin Gregg) segueix volent cridar l’atenció de la Nicole (Ramona Young), que treballa en circulació. Ella té altres interessos, segons declara a càmera: «Sempre m’han agradat els setciències als quals no interesso. Així que més o menys tot el contrari del Detrick».

Els creadors de The paper són Greg Daniels –el veterà de l’humor televisiu que va desenvolupar The office– i Michael Koman, creador de la sèrie de culte Nathan for you, juntament amb Nathan Fielder. Gent, en fi, que sap el que fa, tot i que, com amb tota telecomèdia, calgui esperar uns capítols perquè la màquina rodi amb fluïdesa.

La sèrie hauria de satisfer els nostàlgics de Dunder Mifflin. I pot arribar a commoure espectadors sabedors del valor dels diaris, de la seva importància per a la democràcia i l’enfortiment de valors com la llibertat i la justícia. Pot sonar obvi, però és important recordar-ho en un moment en què alguns volen reduir les seves pàgines per embolicar peix o com a estovalles d’un sol ús, imatges que ens recorden uns irònics crèdits inicials.

Notícies relacionades

L’arquitectura, escultura descomposta

Israel celebra mantenir-se a Eurovisió i condemna el "boicot"

‘The paper’

Estrena: 14 /11/2025 SkyShowtime