Sidonie i la seva aposta lingüística

Després d’una trajectòria d’11 àlbums, Sidonie ha volgut que el número 12 sigui íntegrament en català, llengua en la qual es va estrenar fa cinc anys amb una cançó, Portlligat, que va ser una espècie de test. "Ho hem fet perquè som catalans i perquè som curiosos. És com provar un nou instrument, amb una llengua que és la nostra", explica el cantant, guitarrista i compositor Marc Ros a propòsit de Catalan Graffiti, àlbum que veu la llum avui. Axel Pi, bateria de la banda, afegeix: "Tard o d’hora havia de passar".

La portada del disc ret homenatge a l’albergínia de Trempera matinera, de La Trinca (1977), i el títol fa al·lusió a la pel·lícula American Graffiti (1973), de George Lucas, reflex del final de la joventut i del cara a cara amb el destí adult, envoltat de rock and roll, doo-wop i rhythm’n’blues dels primers anys 60. "Cantar en català ha fet de pont cap a la nostra infància i adolescència. Al disc hi ha cançons d’amor i sobre vivències iniciàtiques, i es relaciona amb la pel·lícula per aquesta idea de la por de la pèrdua de la innocència", explica Ros, per a qui el català el remunta als anys d’institut. La seva mestra no era una qualsevol. "A BUP, a l’institut Joan Boscà, va ser Maria Mercè Marçal. De llengua catalana i ètica: ens va fer llegir El petit príncep i va ser meravellós".

Abans fans que músics

Ells ja van passar, fa 20 anys, de l’anglès al castellà. Ara, en català, la veu de Ros sona "diferent", percep ell, "més suau", i observa que també el so del grup ha quedat afectat. "Hem baixat una mica la marxa. Si el castellà fos una copa d’orujo, el català més aviat una garnatxa". Amb tot Catalan Graffiti ressalta la seva essència power-pop, "però amb més melodia", adverteix. "El català ens hi ha portat, fins i tot a acostar-nos a Els Pets en un dels temes Cançons que maten". És el nou single i té part d’homenatge a la cultura pop. El videoclip el van gravar a la botiga de discos Ultralocal Records i té picades d’ullet al llibre i pel·lícula Alta fidelitat, de Nick Hornby. "El pop ens ha fet ser el que som. Primer vam ser fans i, després, músics".

Crida l’atenció que l’àlbum no el publiqui una discogràfica catalana, sinó madrilenya, Sonido Muchacho, casa de Carolina Durante, Sen Senra, Depresión Sonora... "És el segell de moda, com el nou Subterfuge. Quan fitxem ja sabien que el primer disc seria en català, i la reacció va ser boníssima. Ni una d’aixecada de celles", apunta Marc Ros. "Ens encanta la idea de treure un disc en català en un segell independent de Madrid", remarca el baixista-guitarrista Jesús Senra.

Notícies relacionades

Les Mamarazzis repassen les llums i ombres de Mar Flores

Sau, un biopic com més fidel millor

Ells són un grup consolidat en el conjunt d’Espanya. ¿Trenquen ara una llança per la divulgació del català més enllà del seu territori natural? "Volem aportar el nostre gra de sorra a la idea de sortir i cantar en català, i normalitzar-lo. Això ens emociona", deixa clar Axel Pi. "Si no s’intenta, mai podrem canviar-lo".

Però Catalan Graffiti apunta també al circuit escènic català. "No sé per què, però hem tocat aquí menys del que haguéssim volgut. Ara intentarem tocar-ne més". Per ara, els esperen concerts de presentació a Madrid (6 de febrer, teatre Eslava) i Barcelona (27, Apolo).