Theros burxa en les misèries de l’inici de la indústria a Sants

Són molt remarcables el detallisme i el vigor de la reconstrucció que fa Xavier Theros de la Barcelona encara emmurallada i el municipi de Sants, naixent pol industrial, de 1849, any en què se situa La Verge de la Punyalada, la tercera novel·la protagonitzada pel capità Llampades. "A Barcelona, les primeres indústries modernes es van instal·lar al Raval a principis del segle XIX –explica l’autor–. Però aquesta zona es va començar a poblar, i les indústries causaven problemes d’insalubritat i, sobretot, molts incendis. Les cereries, una indústria molt típica, cremaven només de mirar-les. L’Ajuntament va prohibir la instal·lació de noves indústries al Raval, i com que Sants tenia fama de tenir bon clima i hi abundava l’aigua, ens va tocar el premi de la indústria que no volia Barcelona". Entre Barcelona i Sants es desplegava Sant Antoni, un "immens barri de barraques que no va desaparèixer fins a l’Exposició Universal de 1929" i en el qual els habitants es dedicaven majoritàriament a "reciclar les escombraries que generava Barcelona en adob per als pagesos de la Bordeta i de les Hortes de Sant Bertran, i en aliment per a porcs".

Entre aquests paisatges i els seus paisanatges, s’entrellaça la nova peripècia del dipsòman Llampades, ara guàrdia municipal de Sants. Durant la investigació de l’intent d’assassinat del propietari d’una fàbrica de llumins i l’assassinat del seu fill, un cràpula, coneixerà timbes selectes, galleres, una sinistra confraria de jugadors, obreres en vaga, una agència de pinxos, una societat secreta de luddites, el treball infantil, una avortista i fins i tot un esperit.

El motiu de les vaguistes no és que amos i caps pensessin que tenen dret a abusar-ne. "A la Rambla del Poblenou hi ha una plaça dedicada a les dones del Cànem, una fàbrica de cànem on gairebé només hi havia obreres –assenyala Theros–. En deien ca n’esgarriadones perquè els encarregats no les contractaven si no se n’anaven al llit amb ells. No era un cas puntual sinó una pràctica habitual".

A la primera meitat del segle XIX, continua l’escriptor, el treball industrial va ser "bàsicament una història de dones, i les vagues i les revoltes, també". "Hi ha butlletes d’estat de fàbriques en les quals el 70% dels treballadors són dones –afegeix–. Eren una mà d’obra més barata que no pas els homes. Quan el moviment obrer es va començar a construir a partir dels textos de Marx i de l’anarquisme, se’n va oblidar".

Una cosa semblant va passar amb els luddites. "Curiosament, tornen a estar de moda –apunta l’autor de La Sisena Flota a Barcelona–. La percepció que tenien aleshores que les màquines deixarien sense feina la gent és com la percepció actual del que pot passar amb la intel·ligència artificial".

Notícies relacionades

Casa Bela, el nou restaurant del crac del pàdel Belasteguín

Un Mahler emotiu i triomfal

¿Avalots? Millor revoltes

A Theros li agrada la primera meitat del segle XIX a Barcelona perquè encara no està gaire gastada i, en canvi, és "un període interessantíssim" en què la capital catalana encara "no és una ciutat burgesa" i en què "passaven coses increïbles". "En menys de deu anys em fa l’efecte que hi va haver nou avalots –explica–. Anomenar avalots al que eren revoltes armades que sempre acabaven amb enfrontaments amb l’Exèrcit i morts, i en les quals es cremaven esglésies, fàbriques i altres edificis, ja et mostra la intenció de la ciutat que quedessin com una espècie de revetlles populars. Si això hagués passat a Nova York, tindríem un Gangs of New York cada dos per tres".