Un Mahler emotiu i triomfal

Assumir una obra tan immensa, que requereix més d’un centenar d’instrumentistes i una massa coral eficaç i ben equilibrada, és tot un repte que l’orquestra catalana va superar amb una versió emocionant, generosa en decibels, però també en lirisme. Grau es va encarregar de fer que el públic aconseguís connectar amb una obra mestra que aquest mateix any l’han dirigida a Barcelona mestres connotats i consagrats com Currentzis i Harding. L’enfocament de Grau va consistir a extremar adequadament els contrastos i a aconseguir d’uns músics entusiastes un so molt expressiu, amb una corda aguda més metàl·lica que vellutada, una fusta molt present i uns metalls al punt: no era tasca fàcil amalgamar el so de dues agrupacions orquestrals unides en un projecte aïllat, però el resultat de l’acció de conjunt va ser gairebé sempre sorprenentment satisfactori.

Notícies relacionades

El Matinée Easter Weekend, epicentre gai de primavera

Paolo Sorrentino, cineasta italià: "Els nostres líders polítics no dubten prou"

A Totenfeier, l’Allegro maestoso amb què arrenca l’obra, hi va haver una bona feina en el fraseig de les diverses veus i es va aconseguir un to fosc i marcial. Després d’una petita pausa, l’Andante moderato va mostrar més les costures amb petites imprecisions a les entrades, i després del simpàtic tercer moviment va arribar Urlicht, el meravellós lied del cicle Des Knaben Wunderhorn (La banya meravellosa del noi), que va situar un punt d’inflexió en l’obra en la superba veu de Martina Baroni, amb un saber fer delicat i rotund.

El Cor Nacional de Colòmbia es va lluir en el grandiós moviment final, Im Tempo des Scherzo, una prova de foc que va transcórrer sense ensurts (interns inclosos) en la seva muntanya russa d’emocions amb les correctes intervencions de la soprano Katja Maderer, d’excel·lent projecció, per completar d’aquesta manera una vetllada de molt de repte superat.