A la recerca de la veritat a l’Índia

Agraeix en especial Joe Sacco dues de les preguntes que sorgeixen durant l’entrevista. Una és impossible no fer-la a aquest referent del còmic periodístic i autor d’obres referencials com Palestina i Notas al pie de Gaza, a les quals ha sumat La guerra de Gaza i una breu historieta amb un altre gran de la vinyeta, Art Spiegelman, sobre el genocidi a la Franja. ¿Com veu el futur dels palestins? L’altra qüestió enllaça amb el seu nou reportatge gràfic El disturbio eterno (Reservoir Books), que l’autor, nascut a Malta el 1960 i establert als EUA, presenta a Barcelona. És sobre les dones violades en els sagnants enfrontaments entre hindús i musulmans que van causar el 2013 desenes de morts i milers de desplaçats a Uttar Pradesh, a l’Índia. En aquesta violència intercomunitària indaga el periodista, com en totes les seves obres, "treballant sobre el terreny, mirant i preguntant, i enfrontant les mentides amb la veritat".

Respon contundent la primera pregunta sobre Gaza. "Des de l’alto el foc hi ha hagut més de 240 morts, 100 d’ells, nens. Aquest alto el foc ha tret pressió a Israel, però continua tenint carta blanca per continuar matant. ¿Quin futur hi pot haver a Gaza si un només veu runa, la terra agrícola ha sigut arrasada, els hospitals i cases destruïts, no hi ha universitats ni escoles... Els palestins són en uns llimbs. Està clar que la intenció era la neteja ètnica". ¿I l’odi? "A Notas al pie de Gaza vaig parlar amb un líder de Hamàs, Abed al-Aziz al-Rantissi. El 1956, quan tenia nou anys, va veure com militars israelians van matar el seu oncle i altres centenars de persones. Encara recordava els sanglots dels familiars. ‘En aquell moment van sembrar l’odi al meu cor’, em va dir. Els israelians, amb les seves bombes i trets, estan infiltrant l’odi en els palestins".

L’altra pregunta, sobre les dones, sorgeix quan Sacco, sempre al costat de les víctimes, es troba a El disturbio eterno que "els abusos a dones sempre estan en l’origen dels incidents". "Són víctimes de violència física, d’abús i violació. En altres disturbis del 2000, moltes dones van patir violacions molt dures, amb objectes, i després van ser assassinades. Les dones representen el poder reproductiu de l’altre, són vistes com a objectes, i són víctimes també d’aquesta abstracció".

L’ascens del líder indi

L’autor d’Un tributo a la tierra està convençut que "la política sempre empitjora les situacions". "Això cada vegada va més de polítics que volen mantenir els seus guanys, el seu poder personal i els seus privilegis", lamenta, aplicant la reflexió no només a l’Índia, on explica com la violència sectària va ajudar a l’ascens polític de l’actual primer ministre indi, Narendra Modi, sinó també Donald Trump. "Treballava en El disturbio eterno i em formulava preguntes pensant en els Estats Units", admet. ¿El president nord-americà convertirà el país en una dictadura? "És molt possible. Trump té una clara tendència a l’autoritarisme, és un psicòpata. Té la personalitat per destruir sense objecció ni vergonya el que queda de democràcia, però darrere seu hi ha uns ideòlegs que alimenten aquest motor eixelebrat".

Sacco s’interroga sobre "el poder dels ciutadans que, segons ens diuen, vivim en democràcia. Però ¿a qui representa aquesta democràcia? Als EUA veiem que amb les seves contribucions a les campanyes electorals representa empreses farmacèutiques i de defensa, petrolíferes o energètiques, no les persones".

Notícies relacionades

Los Javis se separen, però mantindran la seva relació professional

La cantant regala a Broncano ‘La revuelta’ més vista de la seva història

El còmic mostra turbes enfurismades i assedegades de sang. "A l’Índia, els líders van secundar la massa en comptes d’apaivagar la ràbia. Als EUA, la policia d’immigració té carta blanca per fer el que li doni la gana. És un teatre de la violència d’un grup paramilitar que pot utilitzar la violència com vulgui per intimidar la població".

Tornant a Modi, Sacco recorda com aquest "va agreujar" la violència d’uns disturbis sent governador de Guyarat el 2002. "Hi va haver 2.000 morts. Va deixar que avancessin durant dies sense fer res. Tot va començar quan presumptament es va culpar musulmans de cremar uns pelegrins hindús en un tren. Quan la gent va atacar els musulmans, Modi no va enviar la policia a parar-ho sinó que va deixar fer. En comptes de destruir la seva carrera, allò la va consolidar i va consolidar la seva reputació com a nacionalista hindú".