Rosalía llueix la seva formació clàssica

Però, com quasi sempre, la sorpresa, per a alguns, no ho va ser tant. El periodista i compositor Luis Troquel, col·laborador d’aquest diari i la persona que més llum aporta sempre sobre l’artista catalana, recorda una escena amb la qual va connectar després d’escoltar el single. "Des de la primera vegada que la vaig escoltar sense instruments ni amplificació, tenia clar que ella podia brillar en un registre vocal líric com el principi de Berghain. Va venir a casa meva i improvisadament li va cantar a la meva mare una copla dels anys 30. Ho feia amb la seva veu més característica: aquesta que de tan dolça, natural i delicada, pot semblar fina. Com l’aigua d’un rierol que, no obstant, acollia el cabal d’un torrent. Aquella veu que tantes vegades podia semblar petita era, en realitat, immensa", aporta, tan generós com poètic, Troquel. I cal assenyalar que els que van escoltar aquella jove Rosalía al menjador de casa seva no eren uns oients qualssevol. "Tant la meva mare com jo ens vam quedar de pedra, i mira que ella tota la vida havia escoltat, també sense amplificació, figures com Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé", afegeix. Déu n’hi do.

Alumna disciplinada

D’alguna manera, en Lux, Rosalía llueix la seva formació en clàssica. Va passar pel Taller de Músics, però també per l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es va matricular com a assignatura optativa en el Cor de Música Antiga que dirigeix –llavors era un dels seus primers anys– Francesc Garrigosa. El cantant i professor recorda una jove "molt maca i, sobretot, molt aplicada". Una alumna disciplinada i atenta que, tot i que venia del flamenc, es va apuntar a les seves classes per "aprendre altres estils". Garrigosa, que va passar per l’Escolania de Montserrat, cor de nens present a Lux, explica que centra molt el seu repertori en el Renaixement i, és clar, per Nadal toca un cançoner ple de temàtica religiosa –¿els sona?– amb referències al naixement de Jesús, la Verge... "La seva veu ha evolucionat moltíssim", comenta Garrigosa, que explica que sempre ha recalcat la importància de la respiració per cantar i que, per cert, recorda una Rosalía una mica vergonyosa a l’hora de cantar sola a classe.

Notícies relacionades

¿Els millors discos de l’any o els més importants?

Adeu a Brigitte Bardot, mite eròtic del cine francès dels 60 i reina de la ‘chanson’

De fons, amb Lux, ha aparegut una conversa paral·lela sobre la importància de la formació i, en concret, en música clàssica. I això, per a Savall, és molt important en un treball, sigui del camp que sigui. "En la seva manera de cantar i d’harmonitzar notes es veu que hi ha uns coneixements musicals profunds, com passa amb els Beatles. Ells si no haguessin tingut els estudis musicals que tenien, no haurien fet el que van fer. Detecto molt ràpidament, quan escolto un cantant, si té o no una formació musical completa. Si la té, fa sentir unes coses més subtils, mentre que els que no la tenen poden tenir molta imaginació, però els faltaran els elements de la història de la música i de les harmonies", aporta el mestre català.

Coincideix en aquesta opinió Garrigosa, que explica la importància dels fonaments de la clàssica. "A mi m’ha passat que, veient musicals al West End de Londres, he vist grans interpretacions de cantants que, quan he llegit el seu currículum, he vist que tenen formació en música clàssica, tot i que es dediquin a cant modern".