Antonio Spadaro: "S’ha de fer un monument a Rosalía"

Viu a Roma. No coneix Rosalía. Abans de la seva conferència al CCCB, li faig escoltar Berghain, li ensenyo la portada de Lux i li parlo de la seva entregada feligresia. Mig acluca els ulls amb beatitud. Per al jesuïta Antonio Spadaro (Messina, 1966), sotssecretari del dicasteri per a la Cultura i l’Educació de la Cúria romana, home de confiança del papa Francesc i gran teòric de la ciberteologia, és "molt important" (i necessària) la relació entre art i fe.

¿Què li sembla el fenomen Rosalía?

¡Cal fer un monument a Rosalía! En l’era contemporània, l’art necessita un llenguatge i la religió pot ajudar a expressar una dimensió –l’espiritual– que hem perdut. És important, perquè correm el risc de viure aixafats pel present.

Vostè la va veure en Andy Warhol. La veu ara a les xarxes socials.

No estic a favor de la distinció entre el que és real i el que és virtual. La tecnologia és profundament espiritual. A través de les xarxes, s’expressen les necessitats més antigues i radicals de l’home: el coneixement i les relacions.

Semblaria que les carrega el diable.

És un entorn en què el mal és possible; però el mal, com el bé, són dimensions de la vida. No hem de viure l’esquizofrènia entre l’entorn físic i el digital, entre la vida i les capacitats tecnològiques, perquè no hi ha vida sense tecnologia.

Amb la IA, pot ser que no hi hagi "vida».

Avui la veritable pregunta és: "¿Quin és el pensament específic de l’home que no sigui reproduïble per la màquina?». Segons la meva opinió, és l’espiritual. La IA processa i ordena el que ja està donat. Però el que és propi de l’home no és l’ordre, sinó el desordre, la capacitat de sortir de l’esquema.

¿Experimenta amb ChatGPT?

Per descomptat.

¿Li ha demanat si Déu existeix?

Mai. No em sento impulsat a fer-li preguntes metafísiques transcendents.

Els algoritmes ho saben tot de nosaltres, el que ha passat i ha de passar, com Ell.

Quan dialoguem amb les màquines, n’obtenim respostes que semblen provenir d’una dimensió transcendent, però és un error considerar la resposta com la veritat, perquè depèn de la pregunta. La transcendència, en canvi, no es planteja sobre la base de la pregunta. Correm el risc de tancar-nos en un horitzó algorítmic i no obrir-nos a una dimensió completament nova.

¿Això diu, la ciberteologia?

La ciberteologia és reflexionar sobre com canvia la recerca de Déu en l’era de Google, per exemple.

¿Com canvia?

En l’edat mitjana Déu era un fet cert i l’home s’orientava cap a ell, com si tingués una brúixola que li marqués el nord. Les grans tragèdies del segle XX li van fer perdre el rumb i, angoixat, va posar el radar a la recerca d’un senyal. Amb la tecnologia push, rep al mòbil senyals sense petició prèvia. L’important és mantenir-se obert a rebre el missatge.

Normalment, rep spam, reels, notificacions de paqueteria.

Hi ha una mena d’agnosticisme, però si arriba un senyal, hem de ser capaços de captar-lo. Rosalía, per exemple, és un canal. D’altra banda, la IA ens torna la importància de la pregunta.

¿I si es descobreix el codi de Déu?

Ell no l’ha creat. És la profunda llibertat de l’home la que crea l’algoritme. "Si penses com jo, veig les teves actualitzacions. Si no penso com tu, en veig menys o no en veig». Només ens arriba la informació que confirma les nostres idees. Potser el hacker és la figura de l’home espiritual capaç de conèixer les regles i canviar-les.

¿Què és el que n’opinava el papa Francesc, de tot plegat?

Una vegada va dir: "No existeix un Déu catòlic. Existeix Déu». Es tracta de buscar Déu on es trobi, no on un es pensa que és. Déu pot arribar a una persona de les maneres més inesperades, poètiques i lliures.

Les "maneres» dels evangèlics que recolzen Trump no li agraden.

En un món extremadament polaritzat, el risc és que els qui tenen el poder s’identifiquin amb el bé i vegin l’oponent com algú que cal abatre. Aquesta polarització corre el risc de tornar-se metafísica: l’imperi del bé contra l’imperi del mal. Assumir una lògica religiosa en el poder és perillós. Déu es converteix en un serf al seu servei.

Notícies relacionades

Leiva assaboreix la seva sintonia amb BCN amb poder i himnes

Rosalía llueix la seva formació clàssica

¿Quin valor hauria de propagar la fe 4.0?

La fraternitat. És l’única alternativa a l’apocalipsi. No n’hi ha prou amb la solidaritat. Hem de redescobrir els llaços fraterns i percebre que tots estem connectats, també amb la resta dels éssers vius.