Rosalía, Kate Bush i el somni d’un pacte amb Déu

És una frase que resumeix l’anhel de Rosalía davant la creació musical: "Hi ha d’haver una altra manera de fer pop. Björk ho va demostrar. Kate Bush ho va demostrar", els diu a Jon Caramanica i Joe Coscarelli, responsables de Popcast, de The New York Times. M’havia semblat que Rosalía preferia ara parlar de qualsevol cosa abans que de música, i que la performance promocional juganera s’imposava, però la llarga entrevista concedida a aquests dos crítics musicals modula les meves percepcions, i me n’alegro.

M’aturo en l’enigmàtica Kate Bush, de qui Rosalía fa temps que deixa anar pistes discretes. El 1978, va ser la primera dona que va assolir el número u al Regne Unit amb una cançó pròpia (el vertiginós número art-pop romàntic Wuthering heights que va gravar amb 19 anys) i va trencar esquemes a mesura que va anar elaborant músiques cada vegada més arriscades.

És a l’àlbum Hounds of love (1985), una obra cabdal, en què es percep no només un gran grau d’inventiva artística, sinó també un afany de transcendència que s’aproxima a l’imaginari de Rosalía. La seva cançó més coneguda Running up that hill parla d’un pacte amb Déu a través del qual ella pugui sentir el que sent la seva parella, i viceversa, un desig no només sexual sinó místic, que s’endinsa sobre una intensa base de percussió i sintetitzador Fairlight, mentre una espiritualitat vaporosa la segona part d’aquell treball, la cara B del vinil original.

Notícies relacionades

Oques Grasses, Morad, Lluís Llach i Bad Gyal encapçalen el gran concert per Palestina del Palau Sant Jordi

RTVE Catalunya bat rècords digitals després de l’entrevista a Urdangarin

El punt àlgid és Hello earth peça colpidora en la qual ella observa la Terra, separada del seu cos, convertida en un espectre o en un àngel. Cançó de bressol còsmic, condueix al renaixement a la peça final The morning fog. L’acompanyen dramàtiques cordes orquestrals, que dirigeix Michael Kamen, i un cor litúrgic en alemany que ens diu que "més a baix, en algun lloc de la profunditat, hi ha una llum".

¿Una cosa així com trobem a Berghain? El nou disc de Rosalía es titula Lux i a Popcast ella parla d’una "verticalitat" espiritual. Potser són coincidències, o una conjunció astral. De tota manera, com algú va dir (sembla que Picasso), "els grans artistes copien i els genis roben", transformant les troballes d’altres en nous prodigis. Clar que hi ha una altra manera de fer pop: és la meva preferida, alhora exploradora i accessible, perquè la millor innovació és la que transforma moltes vides. Bush va ser, de nou, número u amb Running up that hill, va fer i desfer amb llibertat (forçant les costures d’una multinacional, com Rosalía), i totes dues apareixen abocades a una alta missió, a somiar amb un pacte amb Déu.