Rosalía, Kate Bush i el somni d’un pacte amb Déu

És una frase que resumeix l’anhel de Rosalía davant la creació musical: "Hi ha d’haver una altra manera de fer pop. Björk ho va demostrar. Kate Bush ho va demostrar", els diu a Jon Caramanica i Joe Coscarelli, responsables de Popcast, de The New York Times. M’havia semblat que Rosalía preferia ara parlar de qualsevol cosa abans que de música, i que la performance promocional juganera s’imposava, però la llarga entrevista concedida a aquests dos crítics musicals modula les meves percepcions, i me n’alegro.

M’aturo en l’enigmàtica Kate Bush, de qui Rosalía fa temps que deixa anar pistes discretes. El 1978, va ser la primera dona que va assolir el número u al Regne Unit amb una cançó pròpia (el vertiginós número art-pop romàntic Wuthering heights que va gravar amb 19 anys) i va trencar esquemes a mesura que va anar elaborant músiques cada vegada més arriscades.

És a l’àlbum Hounds of love (1985), una obra cabdal, en què es percep no només un gran grau d’inventiva artística, sinó també un afany de transcendència que s’aproxima a l’imaginari de Rosalía. La seva cançó més coneguda Running up that hill parla d’un pacte amb Déu a través del qual ella pugui sentir el que sent la seva parella, i viceversa, un desig no només sexual sinó místic, que s’endinsa sobre una intensa base de percussió i sintetitzador Fairlight, mentre una espiritualitat vaporosa la segona part d’aquell treball, la cara B del vinil original.

Notícies relacionades

Cinc amics es fan la mateixa foto des de 1982 cada cinc anys: el resultat arrasa a internet

Clara Mallart, ecòloga industrial i dissenyadora: «Buida el teu armari sobre el llit i compta: ¿ho necessito?, ¿ho faré servir?, ¿de què està fet?, ¿qui ho ha produït?»

El punt àlgid és Hello earth peça colpidora en la qual ella observa la Terra, separada del seu cos, convertida en un espectre o en un àngel. Cançó de bressol còsmic, condueix al renaixement a la peça final The morning fog. L’acompanyen dramàtiques cordes orquestrals, que dirigeix Michael Kamen, i un cor litúrgic en alemany que ens diu que "més a baix, en algun lloc de la profunditat, hi ha una llum".

¿Una cosa així com trobem a Berghain? El nou disc de Rosalía es titula Lux i a Popcast ella parla d’una "verticalitat" espiritual. Potser són coincidències, o una conjunció astral. De tota manera, com algú va dir (sembla que Picasso), "els grans artistes copien i els genis roben", transformant les troballes d’altres en nous prodigis. Clar que hi ha una altra manera de fer pop: és la meva preferida, alhora exploradora i accessible, perquè la millor innovació és la que transforma moltes vides. Bush va ser, de nou, número u amb Running up that hill, va fer i desfer amb llibertat (forçant les costures d’una multinacional, com Rosalía), i totes dues apareixen abocades a una alta missió, a somiar amb un pacte amb Déu.