Enric Batlle, arquitecte: «M’encanta que l’‘establishment’ de Barcelona s’hagi apropiat de les Tres Xemeneies de Sant Adrià»

¿Com serà el nou Teatre Principal?

Ens hem trobat amb un edifici laberíntic, una suma d’espais inconnexos, així que la nostra missió és rehabilitar i connectar el Teatre Principal, la Cúpula de Venus, el Teatre Llatí i l’antic frontó, quatre peces que necessiten els seus espais intersticials. El Llatí i la cúpula, on va començar Rubianes i amb aspecte de Panteó de Roma, són els que més conserven el seu aspecte original. El frontó, a priori el que tindria menys valor, és el lloc del qual tothom s’enamora al veure’l. Servirà per a dansa, concerts, presentacions d’art... és un lloc informal. Crec que la visita a l’edifici tindrà interès per si mateixa, com passa amb la Pedrera.

¿I els teatres?

El Teatre Principal tindrà unes 800 butaques; a la Cúpula hi haurà unes 200 persones, serà una mica més íntima. El Latino és més petit i no tindrà cadires fixes. I el frontó Jai-Alai dependrà del tipus d’esdeveniment, allà es podrà des de jugar al ping-pong a fer una conferència o un concert. La idea és que l’edifici sigui com un museu a l’aire lliure. I conservarem objectes que tenen història, com el rètol dels antics Billares Monforte o el de la botiga d’encenedors que hi havia dins, Colibrí, i gràfics de Pilarín Bayés.

Feia gairebé una dècada que estava tancat, des del 2017, ¿què s’ha trobat a l’entrar?

Quan vaig anar fa anys amb el client, José María Trénor (fundador i director d’Atir Hospitality) ens trobem amb l’últim vas de whisky clavat a la barra del que havia sigut el Panam’s. Tots aquests llocs van tenir èpoques millors i pitjors. La idea és revitalitzar l’espai i posar-lo en valor. Arquitectònicament, es tracta de netejar molt i crear espais nous: escales, ascensors, lavabos, camerinos, espais intermedis i de restauració. L ’Espai Ramblas serà al balcó recuperat. També l’Espai Coberta. L’antiga vivenda del porter l’eliminem i els tres finestrals i els plafons del projecte original es recuperaran.

¿Com encaixa amb la reforma de la Rambla?

Vam entrar la Rambla dins de l’edifici, utilitzant el mateix paviment, com si fos una extensió. El visitant podrà creuar-lo i arribar a la plaça d’Anna Murià que és a l’altre costat. També es podrà creuar fins a Arc del Teatre. Ara mateix estem treballant a reforçar la façana, que tenia algunes patologies, com una esquerda, amb la idea que estigui llesta per a finals del2026, quan s’inauguri la nova Rambla. És una cosa que ens ha demanat la ciutat. Tot i que dins continuarem treballant durant més temps, són 30 mesos d’obres.

¿Per què un frontó a Barcelona?

La pilota basca era un esport molt popular, fins i tot jo jugava. Va tenir un moment d’efervescència a principis del segle XX perquè era un esport d’apostes. I no sé per què, però a la gent li agradava apostar. Hi ha un altre molt a prop davant d’Elisava que segueix en actiu. Es va reconstruir per als Jocs Olímpics del 92 perquè tot i que no és un esport olímpic, Barcelona el va elegir com a esport d’ exhibició per la tradició de la ciutat. També conservarem el marcador d’apostes.

¿Canviarà molt la zona?

Amb altres projectes com La Foneria o el Liceu Mar, la idea és generar una cosa positiva per a la ciutat. Al final la Rambla no deixa de ser la Rambla. Les ciutats de vegades empitjoren i alguns detalls, per petits que siguin, fan que la vegis millor. No sé si amb això aconseguirem treure els souvenirs d’ara que tan poc ens agraden, però segurament la suma de coses alguna cosa farà. Potser sí que vindrà algun turista a Barcelona a veure un musical, igual que jo he anat a Londres a veure més d’un.

¿Com afronten el concurs del Liceu Mar?

És un projecte que vam veure interessant, ens atreia. Els concursos són complicats, impliquen molta feina. De vegades hem tingut la sort de guanyar, però no saps tots els que hem perdut. Amb Snohetta, el despatx noruec amb qui ens hem aliat, ens coneixem. I tenen una intervenció, l’ Òpera d’Oslo, que encaixa amb la nostra manera d’entendre la integració en l’espai públic perquè al final l’òpera és una plaça, i nosaltres aquí fem places. I també al costat del mar. Hem apostat fort.

¿Com veu la zona?

Crec que els barcelonins vam anar conquerint espais, primer el Moll de la Fusta. Després, jo recordo anar amb els meus fills a l ’ IMMAX molts dissabtes. Però després el Maremagnum va tenir una època bastant pitjor. ¿Per què es mantenen unes zones i d’altres decauen? Aquesta és la gran qüestió.

¿Què li sembla aquest moment d’intensitat arquitectònica?

No és un tema que vulgui situar estrictament en el terreny polític, però sí que és veritat que hi ha equips, persones, per a les quals el desenvolupament de la ciutat és un actiu millor que per a d’altres. Això no vol dir que no continuï existint el problema de la vivenda. Però que et preocupis de la cultura no vol dir que t’oblidis de la vivenda. Les ciutats s’han d’anar reinventant, no es poden abandonar. Celebro que hi hagi un ressorgiment a Barcelona després d’uns anys en què es veien les coses amb cert pessimisme. Crèiem que tot s’enfonsava, després va venir la Covid... però Barcelona continua tenint un atractiu bestial. Ho percebem perquè els promotors internacionals són aquí. Suposo que ens veuen segurs.

¿A què es refereix amb reinventar-se?

Barcelona és com Manhattan, és una illa i no pot créixer. Però allà sempre estan fent coses. Les ciutats han de preguntar-se des d’on poden créixer. La ciutat densa és millor que la ciutat no densa, perquè hi ha milions de carrers per mantenir, menys segures, que necessiten més transport i serveis. La ciutat amable pot ser densa. Nosaltres estem fent dos ecobarris, la Mercedes al Bon Pastor i el Roca City entre Gavà i Viladecans, en antics teixits industrials, com el 22@ El que passa és que si li preguntes a qualsevol, la immensa majoria et dirà que no està d’acord que es facin més pisos al seu barri. Tot i que el mateix ciutadà estigui d’acord que Barcelona necessita 200.000 vivendes més. És el ‘not in my backyard’. Però alguna cosa haurem de fer perquè a Collserola no construirem. I sobre el mar, tot i que podríem com fan a Dubai, tampoc.

Notícies relacionades

La Capitalitat de l’Arquitectura segons sis experts: ¿Què veu el món quan mira Barcelona?

Pep Duran, el llibreter jubilat que transforma un bosc del Montseny en una biblioteca encantada: "Un bany de sons i sensacions"

¿Què li ha semblat la transformació de les Tres Xemeneies des de la Manifesta?

M’encanta que siguin a Sant Adrià i que l’establishment de Barcelona se les hagi apropiat. El Congrés Mundial de l’Arquitectura se celebrarà allà. El normal és que les Tres Xemeneies s’haguessin fet caure, i al final una construcció que no estava catalogada li disputa a la Sagrada Família el fet de ser el lloc més identitari de la ciutat. Allà farem la implantació de les oficines centrals de Massimo Dutti, Bershka, Oysho i Lefties i la urbanització d’un barri residencial important. S’accelerarà la renovació de la zona. Al final, quan l’ajuntament tira... Tot i que sospito que arribarà abans Inditex que el Media City. Són més ràpids.