El cine salda el seu deute amb Aznavour, ànima de la ‘chanson’

A Charles Aznavour (1924-2018) se’l va anomenar l’ambaixador de la chanson. Tota una distinció tenint en compte les estrelles del gènere: Édith Piaf, Jacques Brel, Charles Trenet, Gilbert Bécaud, Léo Ferré o Serge Gainsbourg. La primera i l’últim tenen els seus biopics sobre les seves carreres i existències personals ben plenes d’obstacles: La vie en rose, en què Marion Cotillard va encarnar Piaf, i Gainsbourg (Vie héroïque), fantasia elucubrada per l’autor de còmics i cineasta Joann Sfar, amb Éric Elmosnino de Gainsbourg.

El cinema francès li devia a Aznavour la seva pel·lícula. A Monsieur Aznavour l’interpreta Tahar Rahim, actor francès d’origen algerià. Aznavour, de cognom real Aznavourian, era de família armènia i va néixer en el parisenc barri de Saint-German-des Prés. Amb els convenients retocs de maquillatge i pròtesi, l’actor es transforma en el cantant –i també actor– armeni que va acabar convertint-se en el rei del gran gènere musical francès. Al film hi apareixen també Piaf, que va jugar un paper decisiu en els inicis d’Aznavour, Trenet, Bécaud i fins i tot Johnny Halliday, amb qui va col·laborar en una cançó, així com els nord-americans Frank Sinatra i Sammy Davis Jr. en l’època en què Aznavour es va coronar en el Carnegie Hall de Nova York. També se li va dir el Sinatra francès.

Una vida de melodrama

L’acció arrenca a Lió, l’any 1960, i torna la vista enrere per relatar la infància del protagonista, les relacions amb els seus pares i la seva germana, els successius fracassos dels negocis del pare, els inicis musicals en què imitava Trenet i formant un duo amb el pianista i compositor Pierre Roche, un primer casament, la dificultat per conciliar les ambicions musicals amb la vida familiar, la trobada decisiva amb Piaf, un primer i desgraciat viatge als EUA, els primers èxits, la consolidació, la trobada amb la seva tercera dona –la model sueca Ulla Thorsell, amb qui va estar fins a la seva mort–, el suïcidi del fill fruit d’una relació passatgera i altres aspectes habituals a les pel·lícules que, des del melodrama, documenten les generalment complexes i turmentades vides dels artistes.

El film l’han fet dos gairebé debutants, Mehdi Idir i Grand Corps Malade (pseudònim de l’autor de poesia eslam Fabien Marsaud), que l’han articulat a cinc capítols amb els títols que es corresponen amb d’altres tantes cançons d’Aznavour: Les deux guitares, Sa jeuneuse, La bohème, Je m’voyais déjà y Emmenez-moi. L’última comença amb l’evocació del rodatge del film de François Truffaut Tirez sur le pianiste(1960), que no va ser la primera aparició cinematogràfica d’Aznavour però sí el veritable tret de sortida de la prolífica carrera com a actor, amb més de 80 títols que inclouen Le testament d’Orphée, Les quatre vérités, La métamorphose des cloportes, Candy, Dix petits nègres, Le tambour, La vérité sur Charlie i Emmenez-moi, pel·lícula en què es va interpretar a si mateix en una història de ficció en què un fan de 50 anys coneix per fi el seu ídol.

Un dels seus millors treballs com a actor va ser a Ararat (2002), pel·lícula del director armeniocanadenc Atom Egoyan que gira entorn del genocidi armeni perpetrat per l’imperi turc entre el 1915 i el 1923. Els realitzadors de Monsieur Aznavour citen de passada el genocidi al primer capítol, amb una sèrie d’imatges d’arxiu sobre la diàspora armènia, però aquells fets que van determinar molts aspectes importants en la vida de l’artista, com haver nascut a París i no al país dels seus pares, així com les activitats durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, tenen el seu pes dramàtic a la pel·lícula entre d’altres.

Notícies relacionades

Nelson Valente crea una comèdia per a les T de Teatre

Els nous anhels de Júlia Colom

«Una veu trencada»

Idir i Marsaud s’estenen bastant en la relació amb Piaf. La gran dama de la chanson es va convertir en protectora d’Aznavour, li va dir que tenia «una veu trencada com la d’un americà» i el va animar a actuar al Canadà per després instar-lo a tornar a París. Segons la pel·lícula, va ser ella qui li va dictar carrera fent-lo trencar amb Roche i amb la primera dona i suggerint-li que s’operés el nas si volia triomfar cantant balades d’amor.