Espanya diagnosticarà aquest any més de 8.000 càncers en joves: 3.400 en homes i 4.800 en dones

En xifres globals, el nombre de càncers diagnosticats al nostre país durant el 2026 arribarà als 301.884, cosa que suposa un lleuger increment del 2% respecte al 2025 amb 296.103. Igual com s’espera un increment de la incidència del càncer a escala mundial, s’estima que el 2050 la incidència superi els 350.000 casos a Espanya, remarca l’informe.

L’informe aporta les últimes dades disponibles subministrades tant per REDECAN per a la incidència, la prevalença i la supervivència a Espanya, i l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a la mortalitat, com pel Global Cancer Observatory de l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (IARC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a diversos indicadors a escala mundial.

Els més freqüents

Els càncers més freqüentment diagnosticats seran els de còlon i recte (44.132 nous casos), mama (38.318), pulmó (34.908), pròstata (34.833) i bufeta urinària (23.929). Molt per darrere, hi ha els limfomes no hodgquinians (12.201), el càncer de pàncrees (10.405), el de ronyó (9.165), el melanoma maligne cutani (8.074), els càncers de cavitat oral i faringe (8.203), i els càncers de cos uterí (7.759), estómac (7.595) i fetge (6.852).

Per sexe, en els homes, com el 2025, seran majoritaris els de pròstata (34.833), còlon i recte (26.477), pulmó (23.079) i bufeta urinària (19.496). I, en les dones, els de mama (38.318) i els de còlon i recte (17.655). En aquest últim col·lectiu el càncer de pulmó (11.829) es manté com a tercer tumor més incident des del 2019 per l’augment del consum de tabac a partir dels anys 70.

Les causes

En les últimes dècades, el nombre absolut de càncers diagnosticats s’ha incrementat per diverses causes, assenyala el document: l’augment poblacional (el 1990 la població espanyola era d’uns 38.850.000 habitants i el 2026 de gairebé 50.000.000); l’envelliment de la població (l’edat és un factor de risc fonamental); l’exposició a factors de risc evitables, com el tabac, l’alcohol, la contaminació,l’obesitat o el sedentarisme; i la detecció precoç en alguns tipus com el colorectal i els de mama, coll uterí o pròstata.

A més, s’aprecia un clar descens del càncer de pulmó i bufeta urinària en homes a causa de la reducció de l’hàbit tabàquic, mentre que en dones la incidència de càncer de pulmó és 2,37 vegades superior el 2026 que el 2007. Segons dades de l’INE, el 2023 encara el 13,3% de les dones i el 20,2% dels homes fumen diàriament.

Increment constant

En els últims anys, s’observa, a més, «un lleuger però constant increment» en les taxes d’incidència del càncer de mama en dones, i dels càncers de pàncrees, tiroide i limfomes no hodgquinians en els dos sexes. I, com s’ha dit, hi ha una «preocupació creixent» per l’increment en la incidència del càncer en adults joves.

«Entre els tumors que més estan creixent en aquesta població destaquen els de còlon, mama, pàncrees, estómac, testicle o endometri, entre d’altres, amb possibles factors de risc com les dietes inadequades, les disfuncions de la microbiota, l’obesitat o l’ús excessiu d’antibiòtics», explica el president de REDECAN des del 2018 al 2025, el doctor Jaume Galceran.

Factors de risc

Notícies relacionades

El càncer de pulmó supera per primera vegada el càncer de mama com a causa de més morts en dones

L’OMS retira a Espanya l’estatus de país lliure del xarampió després de 10 anys eliminat

Tabac, alcohol i obesitat continuen sent alguns dels factors de risc evitables més importants. Relacionats amb el càncer de pulmó n’hi ha d’altres com l’exposició al radó residencial, es remarca, principal factor de risc del càncer de pulmó en persones que mai han fumat i segon factor en pacients fumadors. La concentració de radó a Espanya és heterogènia, amb els nivells més alts a Galícia, seguida d’Extremadura i Madrid. S’estima que fins a un 3,8% de les morts per càncer de pulmó a Espanya es podrien deure a l’exposició a radó, arribant al 7% en les comunitats autònomes amb més nivells d’exposició.

«La supervivència dels pacients amb càncer d’Espanya és similar a la dels països del nostre entorn. S’estima que s’ha duplicat en els últims 40 anys i és probable que, tot i que lentament, continuï augmentant en els pròxims anys relacionat amb l’aplicació de nous tractaments i més implantació del cribratge, per exemple, del càncer colorectal en els últims anys», assenyala el president de SEOM, el doctor Javier de Castro.