"Tot el que va passar amb ‘Divendres 13’ va ser sort"

Jo em pensava que l’aparentment directe Cunningham, receptor aquest any a Sitges d’un Màquina del Temps, no tindria problema a reconèixer la influència de Carpenter en el seu film més conegut. Però assegura que va ser important només des d’una perspectiva conceptual i de negoci: "Per a nosaltres, aquesta pel·lícula va demostrar que podies rodar sense estrelles, amb poc pressupost, en una localització limitada, i omplir les sales de cine", explica. "Fins aleshores, per aconseguir omplir les sales semblava essencial rodar amb gent famosa o invertir molts diners en grans produccions".

Divendres 13 va recaptar quasi 40 milions de dòlars només a Amèrica del Nord, sense necessitat d’estrelles (Kevin Bacon encara no era qui és), luxes pressupostaris ni gran varietat de localitzacions. Tota l’acció té lloc en un campament d’estiu de la ficcional Crystal Lake, reobert recentment, on una figura misteriosa mata un a un els consellers del lloc. "Va ser un èxit perquè era com una muntanya russa", explica Cunningham. "Se sol dir que la gent buscava gore, però tampoc n’hi havia tant. El públic quedava impactat sobretot pel final. El disfrutaven i després tornaven a veure la pel·li amb altres amics per veure quina cara posaven en aquell moment. ¡Les crispetes saltaven pels aires!".

Aquesta pel·lícula d’influències evidents (com Carrie) va acabar sent, al seu torn, influència. Van arribar moltes pel·lícules de ganivetades amb el seu (no) estil naturalista, cru. A més, el campament d’estiu es va convertir en paisatge recurrent del cine de terror. "Se m’adjudiquen massa mèrits", opina el director. "Jo només estava aprenent a fer pel·lícules. Volia fer-les bé. Tot el que va passar amb Divendres 13 va ser sort. Vaig estar al lloc adequat en el moment correcte. Si aquesta pel·lícula s’estrenés ara, no crec que funcionés tan bé, perquè hem vist moltes coses semblants". Cunningham es treu medalles i alhora admet, sense voler, l’impacte de la seva obra.

Notícies relacionades

Eric Clapton tornarà a Barcelona el maig del 2026 després de més de 20 anys del seu últim concert a la ciutat

‘La hermanastra fea’, millor pel·lícula al festival de Sitges

Franquícia

Era només en el cèlebre final que vèiem Jason Voorhees, el principal reclam d’una franquícia que inclou 12 llargs (en el tercer, en 3D, sortia per primera vegada la famosa màscara d’hoquei del malvat), una futura sèrie de televisió, novel·les, còmics i videojocs. Cunningham es va desvincular de la saga un temps. "Només volien fer pel·lícules basades en el gore. Volia fer pel·lícules diferents". Com l’entranyable Profundidad seis, amb la qual (en un altre moviment astut o oportunista) es va avançar al corrent de pel·lícules de ciència-ficció i terror submarines que van inundar les sales a finals dels 80. "Li faltava un bon monstre", reconeix.