Els felicíssims editors en català

Mariona Bosch i Oriol Ràfols Grifell són els felicíssims editors en català del Nobel de literatura a Edicions del Cràter, un microsegell que va néixer en plena pandèmia, amb tot just quatre anys de vida, que va començar publicant relats i biografies i que l’últim Sant Jordi es va estrenar amb la seva primera novel·la: l’escollida va ser Tango satànic, de László Krasznahorkai, fins aleshores inèdit en català, amb traducció de Carles Dachs.

"En vam fer una tirada inicial d’una miqueta menys de 1.000 d’exemplars. Just ara estava parlant per telèfon amb el nostre distribuïdor, hem de trobar algú que ens imprimeixi 3.000 exemplars més al més ràpid possible", va explicar ahir Bosch, molt contenta per haver rebut la millor notícia que poden donar a un editor: que un dels seus autors s’emporti el guardó literari més prestigiós del món, dels pocs que encara garanteix al 100% un interès genuí que es tradueix en més vendes i nous lectors. El més semblant a la loteria.

Notícies relacionades

Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"

Claus dels xous de París i Milà

"Quan vam decidir publicar-lo sabíem que era una veu que no era gaire coneguda. Krasznahorkai té aquest aura d’autor maleït i difícil, però no ho és. ¡És un geni!", explica Bosch. "La seva manera d’escriure és molt rica, com a lector has de capbussar-t’hi. És cert que és dens, cada paraula està molt buscada, i fa una cosa que en hongarès està prohibida: escriure frases molt llargues, que de vegades són capítols sencers, ¡Krasznahorkai ha trencat la gramàtica hongaresa! El resultat és una prosa que s’assembla molt al flux de pensament. Cal deixar-se endur". Bosch anima els lectors que encara no coneguin l’ hongarès a llegir Tango satànic, un encadenament de narracions en el qual el temps va i ve, una mica a la manera de Les mil i una nits. "Al principi no entens res. Però si deixes que com a lector t’agafi de la mà i et fiques en la història, és hipnòtica".

Tango satànic pertany a la primera etapa de l’obra de Krasznahorkai, en la qual les novel·les estan ambientades a Hongria. "El 1987 per fi va poder sortir del país i va embogir: es va posar a viatjar per tot el món, vivia mig any aquí, mig any allà, i d’aquella època és Guerra y guerra", ambientada a Nova York, recorda Bosch. A l’editora també li agradaria publicar-la i ja ha demanat un extracte de la seva pròxima novel·la, encara per sortir, el títol de la qual és Zsömle odavan (Zsömle espera). "Pel tracte que hem tingut amb ell per email ens ha semblat una persona molt normal, constructiva, en absolut pagada de si mateixa. Esperem conèixer-lo ben aviat al Kosmópolis, quan vingui a Barcelona". Si els plans no canvien, l’hongarès conversarà sobre l’apocalipsi amb Miquel de Palol el divendres 24 d’octubre al CCCB a les 17.30h.