Dagoll Dagom, Marcos Morau, Tarta Relena, Mari Chordà i els castellers de Vilafranca, Premis Nacionals de Cultura 2025

La companyia Dagoll Dagom ha estat premiada per la seva trajectòria de 50 anys de carrera fent produccions teatrals i audiovisuals. Fundada per Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, es van acomiadar dels escenaris amb magnificència en un espectacle especial al Festival Grec. La seva última representació de ‘Mar i cel’, un dels seus molts clàssics, va superar el curs passat el milió d’espectadors i segueix a la cartellera a Barcelona. A finals de novembre se n’estrenarà la versió cinematogràfica.

En el cas del grup Tarta Relena,les dues joves han sigut premiades per la seva proposta musical, en la qual exploren diferents estils de músiques vocals, utilitzant la zona del Mediterrani com a referència des del grec més antigament a l’electrònica més avantguardista. Marta Torrella i Helena Ros introdueixen nous llenguatges musicals i escènics, però sempre partint de materials clàssics.

L’artista plàstica Mari Chordà ha estat guardonada per la qualitat de la seva aportació artística i pel seu compromís cívic i cultural com a impulsora de projectes socioculturals i feministes. En el seu art es reivindica la llibertat a través de la bellesa i la normalització del cos femení. El Macba li va dedicar el 2024 una retrospectiva que va aconseguir que les noves generacions coneguessin la seva obra, positiva, plena de color i amb missatge inequívocament feminista. Va viure a París entre el 1965 i el 1967, on la seva obra es va impregnar de colorisme i formes sinuoses, en diàleg amb el nou realisme i el pop art. Va escurçar temes com la sexualitat i la maternitat, anticipant-se al feminisme dels setanta. Com a activista i feminista, ha participat en nombrosos projectes col·lectius, com Lo Llar, a Amposta el 1968, o el bar biblioteca feminista La Sal, un local únic a Espanya com a punt de trobada on compartir i rebre assessorament legal i sanitari, del qual després sorgiria una editorial homònima, activa del 1978 al 1990, per visibilitzar l’escriptura feta per dones.

Notícies relacionades

Versió violenta de ‘Quina nit!’

Una exposició busseja en el "somni americà" de Miró

Marcos Morau, coreògraf reconegut i molt sol·licitat últimament, ha sigut premiat per la seva aportació al llenguatge de la coreografia i de moviment, combinant la dansa amb elements visuals, escenogràfics i narratius. Morau és el fundador de la companyia de ball La Veronal, aclamada internacionalment. Premi Nacional de Dansa, Morau acaba d’estrenar la temporada del Teatre Nacional de Catalunya amb una versió lliure de ‘La mort i la primavera’ de Mercè Rodoreda que va poder veure’s abans a la Biennal de Venècia. L’any passat va debutar al Liceu amb ‘Afanador’.

Els Castellers de Vilafranca han sigut premiats per ser un dels referents més importants de la cultura popular catalana. Actualment, la colla està formada per més de mil persones de totes les edats i destaca per la seva innovació tècnica a l’hora de realitzar els castells i per la cura al benestar emocional dels seus membres. Amb la camisa verda com a símbol inequívoc d’identitat, i amb seu a Cal Figarot, la colla s’ha convertit en un referent absolut dins del panorama casteller, per la seva trajectòria, exigència tècnica i esperit innovador. Amb els seus més de setanta-cinc anys de vida, els Castellers de Vilafranca han sigut protagonistes de grans fites castelleres, com l’assoliment del primer castell de deu pisos de la història.