El silenci de la cultura israeliana

Mentre els bombardejos continuen arrasant Gaza indiscriminadament –l’últim es va produir el 4 d’octubre passat, quan l’actual pla de pau cuinat per Donald Trump i Benjamin Netanyahu ja havia començat a caminar–, la societat civil israeliana, allunyada físicament i mentalment del conflicte, viu el seu somni gràcies a un dia a dia en què la gent acudeix tranquil·lament a bars i restaurants, va al cine i al gimnàs o queda amb els amics per emprendre qualsevol activitat d’oci.

També llegeix. Les llibreries de Tel-Aviv i Jerusalem són un bon lloc per percebre com la societat israeliana viu d’esquena a les matances a la Franja. En els dos anys transcorreguts des del terrible atemptat de Hamàs, no pot dir-se que no s’hagin editat llibres en hebreu sobre el conflicte desencadenat per l’atac de Hamàs el 7 d’octubre, fa dos anys. Han sigut uns 300 títols, però en ells és impossible entreveure un sol biaix crític cap a l’aniquilació palestina.

Aquesta insensibilitat ha sigut condemnada per l’editor israelià d’origen argentí Uriel Kon, al capdavant de Tesha Neshamot (set vides), un dels segells independents de més prestigi al país, ubicat a Tel-Aviv, que des de l’agost passat inclou a la contraportada dels seus llibres una nota en la qual declara la seva oposició davant l’assassinat d’innocents a Gaza demanant a més l’alto el foc immediat i la tornada dels ostatges. L’anunci, rebut amb burles, boicot i un silenci eixordador per part dels seus col·legues de professió, ha disparat el seu ostracisme.

"No busquis autors palestins"

"Els llibres que es poden trobar a les llibreries israelianes relaten experiències d’ostatges alliberats o experiències i anècdotes dels militars, res més. Sé de sociòlegs o antropòlegs que han hagut de publicar els seus textos en altres idiomes. I, sens dubte, no busquis a les dues grans cadenes majoritàries que es reparteixen les llibreries a Israel textos d’autors palestins. No n’hi ha", explica Kon, columnista habitual de Haaretz, el diari més crític amb Netanyahu, que ha editat en el seu segell Lèxic per a una societat conjunta, un llibre bilingüe que recull textos de 20 autors al voltant de la idea de la construcció d’una societat àrab-hebrea.

També retreu l’editor una certa doble vara de mesurar per part dels escriptors israelians més internacionals, com David Grossman, que malgrat haver-se declarat contrari a la política de Netanyahu no ha sigut, segons l’opinió de l’editor, prou contundent, especialment en les seves declaracions en els mitjans de comunicació israelians. Va haver de ser l’agost passat i al diari italià La Repubblica, mentre creixia la repulsa internacional, quan finalment va fer servir l’expressió genocidi –que s’havia negat a utilitzar fins al moment– per definir el conflicte. A Israel només un 5% dels ciutadans reconeix que s’està realitzant una matança, no un genocidi, que ha superat els límits.

"Molts intel·lectuals israelians –diu Kon– manifesten el seu rebuig en altres idiomes i en mitjans de comunicació estrangers, però no a Israel. Grossman no s’ha manifestat amb la mateixa contundència en els diaris israelians. En aquestes publicacions, molts autors contraris a Netanyahu escriuen amb una certa retòrica fosca com perquè les seves crítiques es llegeixin amb precisió". I afegeix que Grossman, a qui només pren com un exemple, bé podria adoptar mesures més poderoses com demanar que els seus llibres no siguin distribuïts als territoris ocupats o condemnar la política de Netanyahu en una nota que acompanyi els seus llibres. "No ho fa. Condemnar la situació tard i amb ambigüitat és millor que res, potser, però és molt poc".

Notícies relacionades

Retrat i història cultural pop d’un assassí

Mario Armengol, el ninotaire que va desafiar Hitler

"Totes les societats feixistes necessiten soscavar la cultura perquè les atrocitats puguin ser comeses sense molèsties", diagnostica Kon. I aprofundeix en el fet que això passa en un país en el qual la taxa de lectura ha caigut un 40% en els últims anys i un 50% des de l’inici de la guerra.

L’editor es dol de les escasses, si no nul·les, veus de pes que en aquests moments es plantegen un diàleg davant una futura reconstrucció. "En general la gent i molts intel·lectuals estan desitjant que cessin les crítiques internacionals, els molesta que deixin de banda en el futbol o a Eurovisió. Els dol, tristament, molt més que el boicot portat per autors com Sally Rooney i d’altres. És difícil que una novel·la canviï el pensament de ningú", conclou.