Páginas de Espuma reuneix els relats de Ray Bradbury

A Ray Bradbury (1920-2012), recorda Laura Fernández en el pròleg de la monumental i desbordant –en tots els sentits– antologia de contes que acaba de posar en circulació Páginas de Espuma, se li clavaven al clatell les afiladíssimes mirades de Poe, Wells i Burroughs mentre es preguntava com dimonis trepitjar la mina i alehop, aconseguir "volar per les mateixes delícies i desesperances". Qui diu volar, és clar, diu en realitat escriure, activitat a què el poeta de la ciència-ficció, l’home que va calcinar distopies, va fantasiejar amb una colonització de Mart sense un gram d’èpica i va somiar un futur ple no de màquines sinó de llibres i biblioteques, es va entregar amb una tenacitat febril". "A partir dels dotze anys vaig escriure almenys mil paraules per dia", va arribar a dir.

Com a prova de vida, el centenar llarg de contes seleccionats i disposats de forma cronològica per Paul Viejo en aquesta nova antologia que permet descobrir l’autor de Fahrenheit 451 pas a pas, seguint el rastre de suspens, terror, ciència-ficció, realisme al·lucinat i marcians que va anar deixant entre El viento, de 1943, i Un encuentro literário, del 2009. Bradbury en temps (gairebé) real, tal com el deurien descobrir, astorats i perplexos, les criatures americanes dels anys 40. Tot un món i diversos universos encapsulats en una antologia que exhuma l’autor pulp d’Amazing Stories i Weird Tales; recupera clàssics imperdibles de L’home il·lustrat i Les cròniques marcianes, i obre la porta a una vintena de contes que difícilment s’havien pogut llegir en castellà.

L’objectiu, o un d’entre molts, és acostar el lector espanyol a una versió desfermada de Bradbury. Res de cotilles temàtiques ni índexs calcats dècada rere dècada en antologies de tot el món. "Bradbury va ser un autor que va concebre la seva obra com una constel·lació oberta", afirma l’editor. "Llegir-la avui implica assumir aquest moviment, acceptar que les fronteres entre conte nou i vell, entre reedició i reelaboració, són tan poroses com ho són, en les seves històries, les fronteres entre la infància i la mort, entre el somni i la màquina. Com ho són les distàncies entre la Terra i Mart", afegeix Viejo, encarregat de reduir els més de 450 contes que va llegar el nord-americà a un llistat final de 115.

Un únic traductor

Notícies relacionades

Clipper’s torna a guanyar el concurs del festival de Pedralbes

Debut esperançador

Per primera vegada, a més, tot el material porta la firma d’un únic traductor, el gadità i especialista en postmoderns americans Ce Santiago. "Mai una sola veu havia traduït el Bradbury de 30 anys i el de 75", destaca Viejo.

L’arc temporal de Cuentos, de 1943 a 2009, cobreix des de trets primerencs com ¡Bang! ¡Estás muerto!, La guadaña i el sensacional (i precoç) La multitud, a les depuracions líriques i estilístiques de Salidas y llegadas i La señorita Appletree y yo passant, és clar, per vuitmils de popularitat com El verano del cohete, Ylia, Los colonos i Los globos de fuego.