Lara Fernández, ‘Judeline’, cantant: "La música connecta amb el que no es veu però se sent"

Bodhiria, el seu primer àlbum, està treballat de manera conceptual. ¿Compondre posant veu a aquest àlter ego que és Angel-A la va ajudar a obrir-se més?

Sí, absolutament. Angel-A em va permetre un desdoblament: puc expressar emocions profundes, ferides o anhels sense haver d’exposar Judeline en cru. Angel-A viu en aquest espai liminar –el "no lloc» que anomeno Bodhiria– i des d’allà parla amb llibertat. Aquesta veu em dona permís per vulnerar-me, per jugar amb l’espiritual, amb el simbòlic, sense sentir-me tan exposada i mostrar sentiments que no necessàriament em pertanyen. Angel-A és una altra veu.

Fe, espiritualitat, religió… Tot això recorre la seva música.

Per mi la música connecta amb l’invisible, amb allò que no es veu però se sent. Vaig créixer en un entorn on l’espiritualitat i el misticisme tenien presència i també Andalusia és una terra amb tradicions religioses intenses. A Bodhiria, temes com INRI exploren el pont entre l’humà i el diví, entre el cos i la transcendència.

En la seva música conflueixen arrels i avantguarda, amb molta referència a la seva terra. ¿Quin pes té el lloc d’on prové a l’hora de compondre?

Un pes immens. El meu sud, la llum i el paisatge marí estan a la meva sang. Créixer a Los Caños de Meca significa veure el mar, sentir vent, escoltar ràdios del Marroc caminant per la platja, aquestes referències geogràfiques i culturals modelen el meu món interior. A Bodhiria intento que aquest univers del sud estigui filtrat, que estigui present sense que sigui literal tot el temps, però sí com a identitat sonora i emocional.

La balada Chica de cristal, una de les seves últimes cançons, té aquest registre indie tan magnífic seu i que ja havia ensenyat abans en peces com Zarcillos de plata. ¿És un camí que vol explorar més sovint?

M’agrada no quedar-me en una única textura. En aquest sentit. Chica de cristal obre un espai més despullat, íntim, on la veu i l’emoció tenen el protagonisme. Vull continuar explorant textures sonores diferents.

Abans de Bodhiria ja tenia cançons aplaudides com Canijo o 2+1 i hi havia moltes expectatives sobre vostè. ¿Com les ha gestionat?

He tractat de mantenir-me amb els peus a terra, recordant d’on vinc, qui soc, quin és el procés que segueixo. L’essencial ha sigut envoltar-me d’un equip que em recolza artísticament i emocionalment, triar uns projectes que ressonessin amb mi i recordar que el més important és ser fidel a mi mateixa.

Va ser a Coachella, un altre èxit enorme per a la seva col·lecció. ¿Quin de tots destacaria?

Allò de Coachella va ser un moment màgic. Però hi ha un somni que destaco: que persones que mai m’havien escoltat, d’altres països, compartissin les meves cançons, sentissin Bodhiria com a seu. Que la meva música transcendeixi fronteres, això sempre va estar al meu cap, i veure que es fa realitat és un regal immens, tant si és en una sala de Medellín com en un festival com Coachella. Tinc ara per davant una gira internacional, però també tocar al Movistar Arena i el Sant Jordi Club (26 de febrer), cosa que també suposa una fita importantíssima.

Es diu que la joventut és descarada, però ¿s’està preparada per rebre la trucada d’un superproductor com Tainy o la invitació de J Balvin per obrir els seus xous a Europa?

Aquestes oportunitats fan vertigen, però també em sembla fantàstic que gent amb aquest pes reconegui el que faig. Són un motor per continuar creixent. Al final hi ha coses que sorgeixen de manera més natural del que pugui semblar des de fora.

Està nominada a tres Latin Grammy, entre els quals el de millor àlbum de música alternativa. ¿Com rep aquest reconeixement? ¿I com veu l’etiqueta alternativa?

El rebo amb gratitud, emoció i humilitat. Que aquest disc sigui considerat per a premis d’aquesta magnitud em fa sentir que el que està passant no és només amb mi: és amb tota una escena que batega, que està explorant nous llenguatges. Sobre això d’alternativa: m’agradaria que la meva música anés més enllà d’etiquetes, però potser es considera alternativa no perquè eviti el comercial, sinó perquè busca ponts i no tem transitar el desconegut.

En la mateixa categoria està Rusowsky, que també forma part del seu disc. Són part d’una magnífica generació, escena… ¿Què creu que els defineix?

Compartim generació, inquietuds, espais, fa molts anys que col·laborem i penso que tots els èxits són compartits. Que hagi aconseguit omplir un espai com el Movistar Arena ens fa sentir orgullosos a tota una generació d’artistes a Espanya.

Al seu disc també hi ha Ralphie Choo, que com Rusowsky és membre del col·lectiu Rusia IDK.

Amb Ralphie, Drummie i d’altres he sentit que parlem el mateix idioma sense necessitat de traducció. Aquesta química flueix, hi ha respecte i llibertat mútua per proposar, el mateix sento amb Tuiste i Mayo, també productors del disc i de la meva mateixa generació.

Aquest estiu va cancel·lar la seva participació en el FIB per la seva relació amb el fons KKR. ¿Creu que aquests temps demanen posicionament?

Crec que els temps actuals demanen que antics tabús del silenci es trenquin, tot i que sigui amb gestos simples.

Notícies relacionades

Rosalía obre el seu diari personal: reflexions sobre Leonard Cohen, la música i el pas del temps en la seva nova ‘newsletter’

L’OBC i el seu clamor per la pau

I, respecte al Festival B, coincideix en el cartell amb Amaia. ¿Podria ser un bon moment per estrenar Com você en directe?

M’encanta compartir cartell amb tantes artistes que admiro, entre elles Amaia. Caldrà esperar per veure si hi ha sorpreses…