Del ballet sagrat a l’excés cortesà d’una Maria Antonieta moderna, així és la nova estètica de Rosalía a ‘Lux tour’

Un espectacle ple de referències culturals, des del moment en què Rosalía, emmarcada com en un llenç, canta davant els fans, mòbils i llanternes en mà, com les hordes de turistes al Louvre fotografiant ‘La Gioconda’; o quan, després del final techno de ‘Berghain’, s’afligeix amb els seus ballarins amb un banyam negre alat, recreant la imatge del famós quadre de Goya ‘El aquelarre’.

Rosalía ha evolucionat en la seva estètica: ha deixat el casc i el làtex de motard, i s’ha embolicat en vels, tutús i ales amb plomes.

Imatge de puresa

La primera imatge del concert ho ha condensat tot. Amb un tutú rosa empolsat, rígid i de tall clàssic, i sabatilles de ballet, Rosalía ha fixat un punt de partida basat en la disciplina i la puresa. La silueta, neta i sense artifici, ha projectat una fragilitat controlada, gairebé conceptual. El ballet no ha sigut una cita estètica, sinó una idea d’origen.

A partir d’allà, el vestuari ha virat cap a una dimensió mística i espiritual. Les línies s’han tornat més sòbries, més verticals, amb una presència continguda que ha suggerit recolliment. Rosalía ha construït una imatge pròxima a l’estil sacre, connectant amb aquesta iconografia de santedat que travessa l’era ‘Lux’. En aquest registre es reconeix l’eco de l’alta costura conceptual que ha envoltat el seu imaginari recent, de Schiaparelli a Dior o Balenciaga.

Drama i teatre

El següent gir ha introduït el contrast: una estètica cortesana, expansiva i teatral, amb referències a una Maria Antonieta contemporània i canyera amb perruca blanca rococó inclosa. La silueta ha guanyat volum, especialment en malucs, gràcies a un mirinyac, i el vestuari s’ha tornat més ornamental. Rosalía ha exagerat el gest, ha dramatitzat el cos, i ha portat la feminitat cap al territori del personatge. És un llenguatge que dialoga amb l’excés controlat de Vivienne Westwood o el dramatisme històric d’Alexander McQueen, firmes a què l’artista recorre últimament.

Notícies relacionades

Rosalía estrena ‘Lux tour’ amb temperament i avantguarda

El Grec i el Lliure celebraran mig segle amb ‘L’òpera de tres rals’

El recorregut ha desembocat en una energia més nocturna i actual, on el vestuari ha permès més llibertat de moviment: ‘boxers’ de setí combinats amb sostenidors cònics, en rosa, que recordaven aquells que Jean Paul Gaultier li va fer a Madonna. Sense trencar la coherència, ha aparegut un pols més pròxim al rave, més físic, menys simbòlic, que ha tancat l’arc estètic iniciat en el ballet. Al final, s’ha calçat unes ales d’àngel, i amb aquestes ha volat de l’escenari.

Davant l’armari híbrid i urbà de ‘Motomami’ –làtex, peces tècniques, picades d’ullet biker–, ‘Lux’ s’ha construït com una transició contínua d’estats. Cada ‘look’ ha empès el següent, articulant una narrativa clara: del clàssic a l’espiritual, de l’aristocràtic al nocturn.