Dues cançons per debutar a Barcelona

"Si no hagués sigut per Jesús Vicente Aguirre, jo ara no seria cantant", ha comentat Sabina en alguna ocasió. Aquest fil de La Rioja, Jesús Vicente Aguirre, era la meitat de Carmen y Jesús, un duo de folk i cançó social format el 1970 amb la seva companya, Carmen Medrano (més endavant es convertirien en trio amb la incorporació d’Iñaki Ramos). La militància antifranquista de la parella i la creixent politització del seu repertori va fer que el 1974 la Carmen i el Jesús abandonessin Espanya, es refugiessin a París i recorreguessin Europa oferint recitals per a un públic format per emigrants i exiliats. En una de les seves visites a Londres van conèixer un jove de Jaén que escrivia les seves pròpies cançons i es guanyava la vida cantant al metro i en bars i restaurants. Es van fer molt amics. "Ja llavors li reconeixíem certa genialitat –diu Aguirre–. Aquell noi tenia un do".

Diu la llegenda que Sabina s’havia exiliat a Londres després de participar el 1970 en el llançament d’un còctel Molotov contra una sucursal del Banc de Bilbao a Granada. Amb el temps, el mateix cantant, fill d’un comissari de policia, ha diluït el paper en aquella acció i ha admès que la seva fugida, portada a terme amb un passaport prestat, es va deure en bona part a l’anhel juvenil d’aventures. En qualsevol cas, l’estada de Sabina a la capital anglesa va durar gairebé set anys.

El guitarrista

Quan va aconseguir tenir els papers en regla, amb Franco ja fora d’escena, Sabina va tornar a Espanya amb autobús el 8 de juliol de 1976. A l’Estació del Nord de Barcelona l’esperaven la Carmen i el Jesús, que havien tornat quatre mesos abans i s’havien instal·lat a Castelldefels. Només dos dies després, el duo tenia una actuació al centre social Trinidad, al barri de la Trinitat Nova, i van proposar al seu amic afegir-se al recital. El problema era que Sabina no havia sol·licitat al Govern civil l’autorització per cantar les seves cançons, un tràmit preceptiu en aquells dies, de manera que va ser inclòs en el cartell del concert com a guitarrista.

La sort es va aliar en aquella ocasió amb el músic d’Úbeda, perquè el funcionari policial que estava encarregat de garantir que no hi hagués res que se sortís del guió va decidir anar a fer un volt. Així, Sabina va poder aprofitar l’entreacte per interpretar dues composicions pròpies (segons recorda Aguirre, una va ser Mi vecino de arriba, que el 1978 es va publicar com el primer single de Sabina i que no està entre els seus moments més feliços com a lletrista). Quan va tornar el funcionari, els músics i el públic cantaven amb fervor militant L’estaca, de Lluís Llach. Ni més ni menys. A l’acabar, el policia es va acostar als esporuguits artistes, els va felicitar per l’actuació i va regalar una flor a la Carmen.

Notícies relacionades

L’OBC i el seu clamor per la pau

Gary Oldman, actor: "Moltes vegades, les sèries superen el que es veu en el cinema"

Després d’aquell primer concert, Jesús Vicente Aguirre va facilitar a Sabina una llista de contactes perquè pogués fer els seus primers passos en solitari. Carmen Medrano va morir el 1979, amb tot just 29 anys, a causa d’una peritonitis, i més de 10.000 persones es van reunir a la plaça de toros de Logronyo per brindar-li un homenatge pòstum.

A l’escenari, al costat de cantautors com Elisa Serna, José Antonio Labordeta i Chema Purón, Joaquín Sabina plorava amargament mentre la seva carrera estava a punt d’enlairar-se.