La indústria cultural i recreativa ja suposa el 3,39% del PIB mundial

No obstant això, la Unesco proposa precisament a Mondiacult 2025 –la cimera amb més de 160 delegacions ministerials que se celebra a Barcelona fins dimecres– un canvi de mirada cap a la cultura. La trobada, que va arrencar ahir amb una ovació clamorosa contra el genocidi a Gaza, planteja un trànsit urgent: passar d’un enfocament de les polítiques públiques centrat en la indústria cultural, a un que entengui la cultura com un dret ciutadà, amb èmfasi en l’accés i la participació de tothom. Pedro Sánchez, Ernest Urtasun, José Manuel Albares i Salvador Illa van donar vol amb els seus parlaments al canvi de paradigma que proposa Mondiacult 2025 amb Barcelona com a epicentre.

Aquí es torcen les coses. Per exemple, la despesa per càpita medi dels estats de la regió Unesco Europa i Amèrica del Nord és de 418,56 dòlars, quantitat que suposa gairebé 13 vegades més que la despesa de la resta del món en conjunt. De la mateixa manera, hi ha notables disparitats de gènere: mentre que les dones representen el 38% de la mà d’obra cultural mundial, només es beneficien del 20% del finançament públic destinat a la cultura i ocupen menys del 30% dels llocs de lideratge en entitats culturals.

L’informe té per subtítol La cultura: l’ODS absent, amb referència que la cultura no té un objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) propi a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Tot i que sí que és present de manera transversal en algunes de les 17 metes de l’Agenda 2030. L’objectiu prioritari de Mondiacult 2025 és aconseguir que la cultura tingui un ODS independent a l’Agenda posterior a 2030. D’aquesta manera s’enlairaria en les prioritats internacionals. "A fi de construir el futur que desitgem i el món sostenible que les nostres comunitats mereixen", escriu Audrey Azoulay en el prefaci de l’informe, de més de 400 pàgines. La Unesco inicia amb aquest document una sistematització de les dades culturals de tot el planeta, amb la idea de publicar-ho cada quatre anys.

El segon dels sis capítols de l’Informe Mundial de la Unesco sobre Polítiques Culturals està dedicat a fer servir les tecnologies digitals per reduir les desigualtats i estimular la innovació. Si el mercat de continguts audiovisuals generats per intel·ligència artificial estava valorat en 6.000 milions d’euros en 2023, es preveu que augmenti fins a 48.000 milions el 2028, estima la Unesco. "A mesura que aquestes tecnologies continuen evolucionant –exposa Azoulay–, també ho fan els riscos associats, des de la pèrdua d’ingressos per als creadors fins a les preocupacions sobre la propietat intel·lectual i, en termes més generals, la possibilitat d’un empobriment cultural". L’informe apressa a legislar davant els "nous riscos per a la diversitat cultural i la visibilitat i circulació de les diverses expressions culturals", així com davant l’amenaça que les intel·ligències artificials signifiquen per als "creadors culturals".

Notícies relacionades

L’OBC inaugura la temporada amb la ‘Novena’ de Beethoven

3.000 programes d’‘El hormiguero’ (i en bona forma)

Elegir lliurement

Per davant del capítol digital, només està el dedicat a promoure la participació inclusiva i equitativa en la vida cultural. Això és, als drets culturals, cor de Mondiacult, que la Unesco resumeix en l’"accés i l’oportunitat d’experimentar la vida cultural i el patrimoni"; "la capacitat de participar activament en pràctiques culturals, criticar les tradicions i triar lliurement les afiliacions culturals". Els altres quatre capítols estan destinats a fomentar la cultura i l’educació artística, fomentar un ecosistema cultural inclusiu i sostenible i impulsar el desenvolupament econòmic, afrontar el canvi climàtic i promoure la sostenibilitat mediambiental a través de la cultura i protegir als artistes i la cultura en situació de risc i reforçar la pau i la seguretat. n