La cimera Mondiacult reivindica la cultura com a "antídot de l’odi"

"Compromís amb la llibertat"

Pedro Sánchez va ser l’últim a prendre la paraula en la cerimònia d’inauguració de Mondiacult. El president del Govern central va defensar que la cultura "mai pot ser neutral ni indiferent", i va prosseguir: "Els que demanen a la cultura que es limiti a entretenir obliden que la cultura és per damunt de tot compromís amb la llibertat, la dignitat, la memòria i, sobretot, la pau". Sánchez va recitar uns versos del poeta palestí Marwan Makhoul: "Per escriure una poesia que no sigui política / he d’escoltar els ocells / però per escoltar els ocells / els bombardejos han de cessar".

El també secretari general del PSOE es va congratular que a Mondiacult 2022 la cultura fos declarada un bé públic global, i va animar aquesta edició de la conferència a impulsar-la com "un dret i no un privilegi" i a pressionar perquè tingui un "rol central" en l’agenda internacional del futur immediat.

La cerimònia d’inauguració va començar amb el poema Blanco d’Octavio Paz, en la veu gravada del finat autor, amb imatges de Frederic Amat i música de Pascal Comelade. Va ser un homenatge a Mèxic, on es van celebrar, a la capital, les dues edicions anteriors de Mondiacult, el 1982 i la citada del 2022. A partir d’ara la cimera serà quadriennal, amb Riad, la capital de l’Aràbia Saudita, com a pròxima seu el 2029.

Ernest Urtasun, el ministre de Cultura, va donar la benvinguda a les més de 160 delegacions de tot el món, "especialment" a la de Palestina, on, va remarcar, Israel comet un "genocidi". Ovació eixordadora. Urtasun va lamentar que el seu homòleg palestí no hi hagi pogut assistir perquè la frontera de Gaza està tancada i va demanar a la representació palestina: "Transmetin al seu poble la solidaritat i el suport dels espanyols i el Govern d’Espanya". Urtasun va reivindicar la cultura com una "eina profundament política i de transformació social" que "no es pot mantenir al marge del que passa". Mondiacult, va indicar, treballarà perquè la cultura es converteixi en un "eix estratègic" de les polítiques públiques. El ministre va acabar la seva al·locució amb uns versos de Res no és mesquí, de Joan Salvat-Papasseit.

El ministre d’Afers Exteriors, la Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va exposar que "els discursos d’odi i els que volen societats tancades ataquen sempre la cultura perquè és un pilar de la democràcia i la llibertat".

"Tenim memòria"

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va lloar les institucions i les trobades internacionals. "Tenim memòria i sabem el que va passar en el passat, entre altres motius, per no tenir fòrums internacionals com Mondiacult", va dir. Illa va exigir que "s’aturi el genocidi del poble palestí per part d’Israel, és una qüestió de pura humanitat". "Palestina simbolitza la derrota del món", va afegir. El president va receptar cultura com l’"antídot més eficaç" contra "la uniformitat, l’autoritarisme i l’odi".

També van intervenir en l’obertura de Mondiacult 2025 la secretària de Cultura de Mèxic, Claudia Curiel de Icaza, i el subdirector general de Cultura de la Unesco, Ernesto Ottone, en absència d’última hora de la directora general de la Unesco, Audry Azoulay. La primera va recordar: "Som un Estat que ha demanat perdó [als pobles indígenes] pels afronts passats i amb això ha enfortit la seva democràcia". Potser va ser una indirecta a Espanya. Ottone, per la seva banda, va descriure la cultura com el que "ens vincula amb nosaltres mateixos, els altres i la nostra història", i "ens obre a la diferència". "És una forma de viure més intensament, com diu Javier Cercas de la literatura", va afegir. Per a ell, ha arribat el moment que la cultura deixi de ser la "germana pobra". "Hem de donar a la cultura el lloc que mereix en el debat global", va marcar com a meta de Mondiacult.

De Tarta Relena a Poveda

Notícies relacionades

L’OBC inaugura la temporada amb la ‘Novena’ de Beethoven

3.000 programes d’‘El hormiguero’ (i en bona forma)

En la cerimònia hi va haver actuacions del duo multilingüe Tarta Relena (en català, castellà, llatí, italià, grec clàssic i judeoespanyol canten Marta Torrella i Helena Ros), Maria Arnal (ara en etapa d’experimentació creativa amb la intel·ligència artificial) i el cantaor Miguel Poveda i la bailaora Eva Yerbabuena.

Mondiacult 2025 s’estructura entorn de vuit eixos temàtics: drets culturals; tecnologies digitals i cultura; cultura i educació; economia i cultura; cultura i acció climàtica; cultura, patrimoni i crisi; intel·ligència artificial i cultura; i cultura i pau. Els dos últims eixos van ser introduïts seguint la petició del Ministeri de Cultura. En el primer cas, amb el focus posat en les preocupacions que la intel·ligència artificial origina sobre la diversitat cultural, la propietat intel·lectual i l’accés equitatiu. En el segon cas, per posar en relleu el paper de la cultura en els processos de construcció de pau en tots els nivells, des de les iniciatives comunitàries fins a la diplomàcia cultural multilateral. En aquest sentit, tant la Unesco com el Govern d’Espanya consideren que la mera celebració de Mondiacult 2025 és "un èxit del multilateralisme". Els Estats Units no assisteixen a la cimera Mondiacult; el país va anunciar el juliol passat la seva retirada de la Unesco, fet que tindrà efecte a finals de l’any 2026. Israel no forma part de la Unesco.